La Setmana Santa és un període molt intens per als adeptes del catolicisme. En poc més d’una setmana, se celebra l’arribada de Jesús de Natzaret a Jerusalem, el seu últim sopar amb els seus apòstols, la mort del profeta a la creu i la seva resurrecció dos dies més tard. Aquest diumenge, Diumenge de Rams, ens col·loquem a la casella de sortida d’aquesta setmana sagrada.
En aquest dia es commemora l’entrada triomfant de Jesús a la ciutat de Jerusalem, centre del poder polític i religiós de la regió. Segons els escrits del nou testament, va ser aclamat per la població local amb crits de “Beneït sigui qui ve en nom del Senyor” i el van rebre amb fulles de palma, un símbol de riquesa i fecunditat en la cultura jueva (la predominant, en aquell moment, a la zona).
Per aquesta raó, la Plaça Vella estava plena de famílies que havien anat a beneir palmes, palmons i branques d’olivera. Segons la tradició actual, aquestes han de ser regalades pels padrins i ha de mantenir-se a la vista durant tota la Setmana Santa per, una vegada s’acabi, cremar-la a l'església.
Els pocs centenars de persones estaven esperant la comitiva religiosa, que finalment ha sortit de la Catedral del Sant Esperit i ha marxat solemnement fins a l’escenari. Allà, el bisbe de la ciutat, Salvador Cristau, ha tingut un record per a les guerres que estan en curs avui dia. “Jesús és l’únic que ens pot proporcionar la veritable pau”, tant a Israel com a l’est d’Europa, ha assegurat el religiós.
També ha recomanat a tots els pares i mares allà presents que portessin els seus fills a classes de religió perquè “puguin conèixer Jesús i obrir-li el seu cor”. En aquest sentit, la Marta Galera, una veïna de Sant Pere que ha assistit amb la seva família a la benedicció de la palma, ha dit que el seu fill, en Joan, “decidirà si vol anar-hi o no quan sigui més gran”. La seva família no ha estat mai gaire religiosa, però sí que han convertit en tradició el fet d’anar a beneir la palma cada Diumenge de Rams, una tradició que mantindran l’any que ve, ha assegurat Galera.
En Fermín també té el costum d’anar a la Plaça perquè li beneeixin el palmó. En el seu cas, sí que és per convicció religiosa, però també té els seus “motius més enllà de la fe”, ha explicat. La seva dona i ell no es perdien cap Diumenge de Rams, però ella, malauradament, ja no hi és, llavors en Fermín hi va per evocar un “moment de record” en honor seu. “Sento que ella està més a prop meu en aquestes dates”, ha expressat amb certa nostàlgia.
En el que tant la Marta com en Fermín han coincidit és que la celebració d’aquest dia és menys i menys popular amb el pas dels anys. “Cada vegada hi ha menys gent”, assegura Galera, que ha afegit que ara els pares com ella s’ho prenen com “una activitat en família més” i obvien el significat religiós de l’esdeveniment. A més, a mesura que els infants van creixent, perden l’interès pel Diumenge de Rams. “Els meus nets ja són grans i no volen venir”, lamenta Fermín.
A Terrassa també és tradició la processó que organitza la 'Hermandad de la Entrada de Jesús en Jerusalén', on treuen una imatge de Jesús acompanyat de la Borriquita, en honor a l'animal sobre el que anava el profeta cristià. A més, també s'ha tret la figura de la Mare de Déu de la Salut i la Llum, que ha estat a càrrec d'un grup de nens i nenes de la germandat. Aquest any ha acudit a la processó l'alcalde, Jordi Ballart, així com altres representants d'alguns grups polítics del ple de l'Ajuntament.
