Un grup de docents i afectats reclamen una solució per a un grup de famílies desallotjades al centre de Rubí. Al gener es va produir la caiguda de part dels sostres i es va prohibir el retorn dels veïns a les seves cases, reallotjant-los inicialment i per urgència en hotels i habitatges públics. No obstant això, denuncien que passades les setmanes alguns s’han vist obligats a marxar lluny del seu lloc de residència i fins i tot dormir en cotxes. La Plataforma Docents 082, a més, destaca que aquesta situació té una incidència directa en els 11 menors afectats, que han de preocupar-se per la situació familiar en lloc de la seva vida acadèmica a l’escola o l’institut, i reclamen una solució urgent a l’administració.
El 2 de gener les famílies eren a casa seva, al bloc dels números 13, 15 i 17 del carrer Justícia, al centre de Rubí, quan de sobte part dels sostres van començar a caure. Afectaven diverses estances, des d’habitacions, sales d’estar i galeries, i els van obligar a abandonar els pisos de manera temporal. Tot i contactar amb la propietat, asseguren que aquesta no va atendre les seves trucades. De fet, asseguren que hi ha hagut un mal manteniment de l’edifici, si bé s’hi podia viure amb comoditat, al marge d’humitats que sorgien de manera habitual i que obligaven a passar una capa de pintura tres o quatre vegades cada any.
Els van deixar tornar a entrar un cop resolts els desperfectes detectats, però finalment, a finals de febrer, un jutge va ordenar el desallotjament per risc d’esfondrament. “La policia local va venir i ens va obligar a marxar, i d’allà vam anar d’hotel a hotel, una setmana a Terrassa, una altra a Rubí i una altra a Sant Cugat”, relata en Mourad el Harrak, veí afectat del bloc. Ell i la seva família feia 15 anys que hi vivien: “Pagàvem 400 euros al mes, no hem fallat en cap rebut”, assegura.
L’Ajuntament es va veure obligat a actuar d’urgència. Fonts municipals destaquen a l’ACN que cap de les famílies afectades tenien expedient obert a Serveis Socials, però que davant de la situació van oferir una oferta habitacional totalment gratuïta per un termini de deu dies “perquè poguessin estabilitzar la seva situació”. Un cop superat aquest temps, els veïns asseguren que la propietat de l’immoble s’ha desentès de la seva relació directa amb ells. La propietària, per la seva banda, ha declinat atendre els mitjans per oferir la seva versió d’aquests fets. L'Ajuntament, de fet, ha destacat que ha hagut d'assumir la despesa de l'habitatge d'urgència i els hotels en els casos que era necessari i que la intenció és passar factura a la propietat.
Alguns veïns asseguren que s’han anat reubicant amb familiars, i d’altres que han hagut de recórrer fins i tot i a dormir en vehicles. Pel que fa a l'habitatge temporal que ha ofert l'Ajuntament, aquest es troba a la zona de Sant Muç, on s'hi ha ubicat fins a tres famílies. Afirmen, però, que queda lluny del lloc on vivien i que, denuncien, “no és un lloc per fer-hi créixer la canalla”, per la perillositat que asseguren que suposa l’entorn. “Hem estat una pila d’anys pagant tots els impostos, el lloguer, i vivint plenament legal, i mira la situació en què ens trobem ara”, lamenta el Harrak. Per tot plegat, reclama una solució justa: “No demanem un pis per sempre, una cosa per sortir del pas, tots nosaltres podem pagar 400 o 500 euros, però res, i necessitem un sostre per als nostres fills”.
L’afectació en els infants
Un dels col·lectius que ha alçat la veu en defensa dels 11 infants afectats per aquest esfondrament és la Plataforma Docents 082, que s’ha constituït recentment per posar en relleu casos com aquest. “Ens hem unit per afrontar una problemàtica que ens trobem cada dia més sovint dins les aules, l'alumnat amb problemes d'habitatge, perquè si els alumnes no tenen una casa on llevar-se cada dia és molt difícil poder-los garantir el dret a l'educació”, destaca Marta Sureda, professora de català a secundària a l’institut Duc de Montblanc de Rubí i membre del col·lectiu.
Destaca que qualsevol persona pot trobar-se amb un problema d’habitatge: “No és un tema de persones novingudes, que també pateixen evidentment una part de racisme immobiliari que es troben dia a dia intentant buscar una solució habitacional i tenen encara un greuge, sinó que qualsevol persona, sigui d'aquí o sigui de fora, pot tenir avui en dia un problema d'habitatge”, destaca. A més, explica que el problema d'habitatge entre els seus alumnes és cada vegada més comú.“Ens ho trobem dins les aules cada dia, que alumnes que haurien d'estar preocupats per quin batxillerat hauran de triar o per quines optatives agafen el curs que ve estan patint perquè no tenen casa o perquè no tindran casa demà, perquè no saben on dormiran o perquè a casa seva la preocupació vital és una altra”.
En el cas de les famílies afectades del carrer Justícia, assegura que la situació està passant factura als més menuts. “Evidentment, hi ha una afectació acadèmica i hi ha una afectació vital, els que són adolescents han hagut de créixer de cop i assumir que han de fer-se responsables d'unes problemàtiques que no els pertocarien, i que s'estan preocupant pel lloc on han de dormir aquesta nit”, assenyala.
Pel que fa a les solucions temporals que l’administració els ha ofert, consideren que “s’estan espolsant el problema” amb pedaços. “Els recomanen, per exemple, que vagin a buscar lloguer a un municipi que sigui més econòmic, com ara en municipis com Manresa”, relata, un fet que suposa “fer un ‘reset’ total”. Tot i això, la situació no millora en l’àmbit local, perquè comporta fer canvis d’habitatge no volguts en ple curs encara que sigui en el mateix municipi: “Ara tenim alumnat que ha de fer, potser, una hora o hora i vint minuts, depèn del dia i depèn de les connexions, per poder arribar al seu centre educatiu, i després també per poder tornar cap a casa”, relata Sureda. Un fet que comporta, a més, que infants que podien dinar a casa ara es veuen obligats a quedar-se al menjador escolar, amb el sobrecost que això comporta.
