La fusió entre tecnologia accessible i la creativitat està donant lloc a noves maneres de recuperar la memòria històrica. Un bon exemple són els vídeos que trobem a Internet amb imatges antigues de Terrassa, ara en moviment. Fotografies en blanc i negre d’èpoques on encara no existia el vídeo o bé no estava tan estès, però on ara es veuen carros avançant pels carrers, persones caminant o mirant la càmera. Escenes que semblen extretes d’un vell film, però creades amb intel·ligència artificial. Tot plegat dona una nova vida a aquestes estampes antigues i ens ajuda a imaginar com era realment la ciutat a finals del segle XIX i a començaments del segle XX.
Hem localitzat dues persones que han elaborat aquest tipus de vídeos, tot i que no tenen cap vincle entre elles. D’una banda, el fotògraf terrassenc Rafael Aróztegui; de l’altra, Manuel Cervantes, un creador de contingut de Motril que ja ha publicat més de noranta vídeos sobre ciutats d’arreu de l’Estat, com ara Albacete, Màlaga, Cadis, Sant Sebastià o Barcelona.
Els clips de tots dos mostren escenaris de la ciutat al tombant del segle passat, a través d’una successió d’imatges en blanc i negre amb un nivell de detall molt realista. Gràcies a la IA, podem recórrer la Terrassa d’una altra època com si algú hi hagués gravat amb una càmera des del primer dia.
@miravista.es Tarrasa (Terrassa) (Cataluña) Siglo XIX - XX parte 1 - miravista.es #terrassa #tarrasa #catalunya #cataluña #miravista #historia #historical #Terrassa
♬ son original - miravista.es
Rafael Aróztegui explica que va començar a experimentar amb programes d’intel·ligència artificial després de veure exemples similars i, des d’aleshores, ha creat una desena de vídeos animant fotografies antigues de Terrassa. “Tampoc tenim tantes fotos del 1900 que es puguin animar, perquè si només hi surten façanes d’edificis, no s’anima res”, exposa.
Aróztegui afegeix sons ambientals i música per fer més realistes les escenes, que mostren des de carruatges en moviment fins a filadores treballant o balls populars. En un dels vídeos, Aróztegui ha fet servir la cançó de la Font Vella d’Amics de les Arts.
Aróztegui destaca que és un procés entretingut i que ens permet veure “com eren els carrers en el passat amb gent passejant-hi”, però també adverteix dels riscos de la IA: “Ens podem arribar a creure qualsevol cosa, encara que no sigui veritat”.
Des del 2012, ja jubilat, Aróztegui s’ha dedicat a combinar el seu amor per la història de la ciutat del segle XIX amb la seva passió per la fotografia, des de diferents vessants. “Un cirurgià, quan es jubila, no pot operar, però un fotògraf no ho deixa mai”, reflexiona.
Manuel Cervantes, nascut a París de pares espanyols, ha ideat una sèrie de vídeos històrics sobre ciutats de l’Estat amb l’objectiu de fer accessibles al gran públic imatges en moviment del passat. Sovint treballa amb arxius fotogràfics molt deteriorats, però gràcies a les tècniques que domina, pot restaurar-los amb resultats molt satisfactoris. Subratlla que, en cap cas, altera la naturalesa original de les imatges: es limita a millorar-les tècnicament i a afegir-hi moviment per preservar-ne l’autenticitat.
Per a ell, la recompensa és poder oferir una aportació “amb valor històric i sentimental, que connecti les noves generacions amb la memòria dels avis i besavis”. Els seus vídeos de diferents ciutats han acumulat més de 400.000 reaccions, una xifra que demostra l’enorme interès popular per redescobrir la història urbana des d’una nova perspectiva.
Tant Rafael Aróztegui com Manuel Cervantes continuaran viatjant digitalment pel temps, reconstruint amb cura un passat que, gràcies a la seva feina, es fa més viu que mai.
