Ara fa uns mesos, a aquesta secció es va fer referència als esgrafiats, explicant què eren i altres detalls. Com passa en moltes manifestacions artístiques, les persones que no tenen nocions, necessiten aquesta mena de pedagogia per tal de posar-se al dia. Aquesta tècnica, tornem a recordar, “consisteix a fer incisions sobre el cos de l’objecte o paret, a la part superficial, de manera que quedi al descobert la capa inferior”.
A la ciutat n’hi ha diversos d’esgrafiats, uns de més rellevància o, més aviat, d’elaborats per artistes de reconeguda trajectòria. El que repassen en aquesta ocasió, situat al número 150 d’un edifici de la rambla d’Ègara de l’arquitecte Joan Baca, és de l’artista barceloní Ferran Serra i Sala, conegut amb el nom artístic de Ferdinandus que, com comenta la historiadora Ana Fernández Álvarez, “ha estat considerat un dels millors creadors i restauradors del segle XX”. No és l’únic esgrafiat de Ferdinandus a la ciutat, en té alguns més. També es poden trobar obres seves per tot el territori català, a localitats ben dispars com Barcelona, Cabrera d’Anoia, Castellolí, Flaçà, Hostalets de Pierola, Lleida, Masquefa, Martorell, Piera, Reus, Santes Creus, Sant Feliu de Llobregat o Talamanca.
Figura femenina
Fernández comenta que aquest esgrafiat de la rambla és “l’Al·legoria de l’arquitectura”, que en aquesta obra es representa “mitjançant una figura femenina d’estil clàssic en actitud de traçar un plànol” i que “s’ajuda d’un dels atributs més tradicionals en aquest tipus al·legòric: el compàs”. La mateixa Fernández recorda que aquest estri també “està relacionat amb altres disciplines i ciències, com la geometria, l’astronomia i la geografia. Un símbol que expressa dinamisme constructor”.
