Molts artistes i artesans han quedat impressionats i captivats per Montserrat, pel seu paisatge bell i singular, pel seu monestir, la basílica i la Mare de Déu bruna. Montserrat és història, identitat, arquitectura, art, natura i evocació religiosa. Al llarg dels anys, creadors de totes les especialitats s’han aproximat a l’espai i s’han inspirat per fer la seva obra. El Museu de Terrassa preserva més d’una vintena d’obres de diferent època, estil i material entorn de la muntanya santa.
Entre les firmes hi trobem els pintors Joaquim Vancells i Vieta, Tomàs Viver i Aymerich, Sebastià Freixas Vivó i Floreal Soriguera; l’escultor Cèsar Cabanes i els dibuixants Josep Rigol i Fornaguera, Mateu Avellaneda i Ramon Datzira Mas.
Del conjunt hem seleccionat unes peces que abasten cinc-cents anys d’història, des del segle XV fins al XX. La dimensió en el temps permet veure com cada artista interpreta l’univers montserratí i la càrrega icònica que es desprèn amb la seva mirada i fer particular.
El material de les obres és divers. Hi ha ceràmica, esmalt, pintura i escultura. Per la seva antiguitat, gairebé totes les peces triades són anònimes.
Escudella
- - Uma Jareño
És un recipient de vaixella de taula molt habitual des del període medieval. Té forma semiesfèrica amb un petit peu anular. Era utilitzat per a menjar, principalment amb components líquids com brous, guisats i farinetes. L’estri de cuina, que data del segle XV, és de ceràmica catalana pintada en blau i decorada amb un esquemàtic anagrama de Montserrat; les dues crestes punxegudes de la muntanya i la serra de bastidor.
És possiblement una de les representacions més antigues conservades amb l’anagrama montserratí. La vaixella va ser utilitzada per la comunitat cartoixana de Sant Jaume de Vallparadís (fins a 1413) o per la comunitat carmelitana que els va precedir en l’edifici que avui en dia coneixem com el Castell de Vallparadís, lloc on la peça està exposada en la secció medieval.
Medalló
- -Nebridi Aróztegui
Aquest reliquiari del segle XVIII té forma ovalada, amb bordó i penjoll de metall i esmalt central. Segueix l'esquema de representació clàssica de la medallística montserratina, la muntanya, la imatge de la verge i el monestir. La Mare de Déu està asseguda. Porta un vestit rosat i mantell blau, mantellina al cap, i una corona mexicana amb set puntes embolades. Sosté amb la mà dreta una bola d’on surt una tija amb tres flors. L’infant assegut a la falda vesteix una túnica i porta corona. Al fons, la muntanya i els seus cims i a la dreta, el monestir amb l'església i el campanar.
Escultura
- - Nebridi Aróztegui
La peça que reprodueix la imatge de la Verge de Montserrat actual, correspon a l’escultor Cèsar Cabanes i Badosa (Arenys de Mar, 1885 -Terrassa, 1952). L’obra, de guix policromada, representa la figura femenina de la moreneta asseguda, amb un setial per a l'infant, que amb la mà dreta sosté l'orbe esfèric. Jesús, amb la mà esquerra sosté una pinya, símbol de vida perenne i beneeix amb la dreta. L'escultura està datada de 1929. El mateix any, Cabanes va fer la mateixa imatge per una capella de l'església parroquial de Rubí, avui desapareguda, i una altra que és propietat d'Òmnium Cultural de Terrassa.
Pintura sobre tela
- - Nebridi Aróztegui
És un gran llenç dels segles XVIII-XIX amb el massís rocós de fons i la imatge del monestir a la dreta. La verge de pell bruna, asseguda, sosté una esfera terrestre i flors a la mà dreta. La mare i el fill, entronitzats i coronats. Ambdós estan envoltats per sis escolans cantant i tocant instruments. Hi ha també sant Ignasi, agenollat, amb espasa a la mà. Aquest sant va iniciar el procés de conversió a Montserrat. D’aquí bé la inscripció al peu d’aquesta pintura, que hi diu: “Encendido Ignacio en deseos de imitar a la Virgen Consagra Dios con voto su castidad el precioso don de la pureza”. La iconografia d’aquesta obra està basada en els models del monjo i pintor Juan Ricci del segle XVII.
Pintura barroca
- - Nebridi Aróztegui
L’obra mostra l’aparició de la Mare de Déu de Montserrat, amb el nen, a sant Jeroni. Està datada en el primer terç del segle XVII i és una pintura a l’oli sobre fusta d’àlber de temàtica religiosa i d’estil barroc. En la imatge, la verge coronada, d’aspecte serè i delicat, sosté el nen amb les seves mans, mentre que Jeroni figura com un ermità en actitud de penitència i porta una pedra a la mà amb la qual, segons la tradició, es colpejava el pit. El sant està acompanyat pels seus atributs, un lleó i un capell de cardenal, que descansen als seus peus. La pintura, a la part dreta inferior, també inclou un calavera i un llibre obert, dues icones que simbolitzen la mort i el coneixement. Destaca el contrast de llum i ombres, així com els colors, blau i terrós, de les túniques que vesteixen la verge i sant Jeroni, mentre que el nen a la falda de la mare es mostra amb tota la seva nuesa.
