La diada de Sant Jordi des dels ulls dels terrassencs

Preguntem per les dues claus del dia: la lectura i l'amor

  • Una paradeta de la Plaça Vella -
Publicat el 23 d’abril de 2025 a les 20:45
Actualitzat el 24 d’abril de 2025 a les 11:05

Com celebren el dia els enamorats?

No podíem oblidar-nos del principal col·lectiu involucrat en el dia que commemora l’amor a Catalunya. Roses, llibres i companyia!

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Diari de Terrassa (@diarideterrassa)

Marta Colomé i Albert Tomàs: “És, entre cometes, la diada de Catalunya, però més cultural”

Preguntats per si celebren més Sant Valentí o Sant Jordi, exclamaven: “Cal preguntar?!”. La Marta i l’Albert trien Sant Jordi per celebrar l’amor perquè “és tradició, és bonic... És, entre cometes, la diada de Catalunya, però molt més cultural”.

Aquest dimecres, passejaven tots dos junts com una parella d’enamorats, però normalment celebren el Sant Jordi amb companyia: “Anem tota la família a una llibreria i cadascú agafa el llibre que li interessa”, explicava la Marta, mentre l’Albert hi afegia que “molts llibres i poques roses”.

La Marta en duia una: “L’agraeixo molt però la miro poc”. És ben bé una família més lectora en aquest cas, i amb les roses, explica l’Albert, “he triat la de mans unides perquè era una rosa solidària, i ara anava a comprar-ne dues més”.

Sara Galter i Jordi Ortiz: “Hi ha flors, hi ha llibres... I celebrem el meu sant!”

Traient el nas per diverses paradetes de la plaça Vella anaven xino-xano la Sara i en Jordi. “És una tradició popular molt bonica, tothom surt al carrer”, explicava la Sara. Tot i que aquesta parella no només celebrava la diada: “És bonic perquè hi ha flors, hi ha llibres... I perquè és el meu sant!”, s’encarregava d’apuntar en Jordi.

Una celebració que exploten cada any. “Normalment, no treballem, i aprofitem per anar amb la família a fer una volta a comprar un llibre i una rosa amb els nens”.

Cadascun d’ells duia una rosa a la mà, joiosos i orgullosos. “M’agraden les roses ben presentades i ben boniques”, confessava la Sara. La veritat és que les roses que portaven ho eren. Però en Jordi recordava una altra condició que havien de tenir: “Que tingui una vida no massa efímera!”.

Terrassa té bons lectors?

Mireia Pavón: “Depèn de l’època, tinc èpoques...”

La Mireia sí que es va acabar el llibre que li van regalar l’any passat, no com la persona a qui ella va regalar-ne. “Aquest any he regalat ‘L’oasi’, un conte il·lustrat, perquè la persona a qui li he regalat no se’l va acabar l’any passat, i he pensat de comprar-li un llibre que sigui fàcil de llegir i xulo”. Ella encara no havia acabat de decidir-se mirant les paradetes, però “m’han regalat un llibre d’històries curtes de misteri”. 

Marc Serna: “No em diria bon lector… Potser sí que llegeixo més que els meus amics”

Tot i la confessió, el Marc sí que es va acabar el llibre que li van regalar l’any passat. Aquest any, encara no havia trobat llibre: “Crec que vull canviar i vull llegir alguna novel·la negra. Justament un dels últims que m’he llegit és ‘Loba Negra’ i, com a bon aficionat de ‘Crims’, estic bastant enganxat a això, deixant enrere una mica la fantasia, i és el que m’està motivant a llegir”. 

Rosa Capelles: “Ho era més abans, però sí, en general sí”

Tot i això, la Rosa confessava que no havia acabat el llibre que li van regalar l’any passat: “El tinc allà avorrit sobre la taula al costat del sofà per anar-lo agafant”. Per intentar que no es repeteixi la mateixa història enguany, la Rosa buscava comprar el “Cor Fort”, de la Sílvia Soler: “M’agrada molt la Sílvia Soler. He llegit alguna altra obra seva. És en català, a més a més, i m’agrada l’estil que té”.

Sara Pérez: “Ara ja no tant, però sí, sempre ho he estat”

La Sara va tenir un gran hàndicap per acabar de llegir el llibre que li van regalar l’any passat: “Ho he aconseguit, amb la maternitat, però sí, aconseguit!”. Aquest any, potser encara té feina amb la criatura, però no per això perd la fam lectora. Buscava llibres per paradetes, “però el pla B és l’últim llibre de Brandon Sanders que té molts llibres, i n’ha tret un altre… Llavors, si no trobo res, acabarem la saga”. 

Jordi Sánchez: “No sé si ho podríem dir. Mitjanament. D’uns 5 o 6 llibres a l’any”

Evidentment, un d’aquests havia de ser el que li van regalar l’any anterior. El Jordi, celebrant el seu sant, va triar ‘Els Pagesos’, “una trilogia de Tarefeulos, un immigrant grec que va anar a Suècia. Va fer una trilogia que és de l’any 75, però aquest any s’ha repescat en català, i me l’han recomanat molt. Sí que havia llegit alguna cosa que m’havia agradat, però no estava traduïda”.