El dia de l'apagada, 28 d'abril del 2025. Eren les 12.32 hores d’aquest dilluns quan les converses telefòniques s'han tallat, quan els ordinadors han dit adeu, quan el nostre món s'ha suspès en el que ha acabat sent una de les pitjors crisis de les darreres dècades en forma d’apagada general. El “vosaltres teniu llum?” entre veïns va quedar en pregunta inversemblant, perquè les notícies, quan encara restava un pols mínim, s’estenien apuntant que el tall era “a tot el Centre de Terrassa”, després que “també a barris com Can Boada”, després que hi havia altres zones de Catalunya afectades, després que tot Espanya. En 15 minuts se sabia que l’apagada era d’abast general. Un desastre energètic sobtat, una sacsejada inesperada.
Hi havia gent atrapada en ascensors, els semàfors estaven inutilitzats. L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha activat el pla d’emergència municipal i la Policia Municipal ha començat a distribuir agents a cruïlles d’especial rellevància. Per exemple, al pont del Passeig, a l’alçada de la plaça del Doctor Robert.
Els escolars sortien dels centres educatius, on l’activitat lectiva s’havia mantingut i, en principi, s’havia de mantenir a la tarda perquè tampoc hi havia forma de rebre instruccions del Departament d’Educació “Algunes famílies ja ens han informat que no portaran els infants a la tarda”, comentava una docent d’una escola del Centre.
“Dons anem a un restaurant si no podem dinar calent a casa”, deia en Pau a la seva mare mentre caminaven per la plaça del Doctor Robert. “Els restaurants tampoc funcionen”, responia la mare amb un somriure. Alguns sí que “funcionaven”, però amb els imperatius obvis que no sols alteraven la cuina, sinó la forma de pagament. “Veniu a dinar?”, preguntava una cambrera a un grup de clients a les portes d’un bar situat a l’avinguda de Jacquard. “Sí”, ha estat la resposta. I la rèplica: “Doncs com no sigui un entrepà de fuet, i pagar en efectiu”. No funcionaven els datàfons en molts llocs. En d’altres, com en el cas d’un establiment alimentari de la mateixa avinguda, sí, i també el sistema informàtic de caixa.
Al costat, al Mercadona semblava una jornada normal, doncs aquesta i altres cadenes de supermercats disposen d’un sistema alternatiu de generació elèctrica per a aquests imponderables. Altres establiments han tancat portes. Els comerciants que ho podien fer de manera manual, ho feien. Però l’apagada demostrava a cada pas la nostra vulnerabilitat en un món electrificat i dependent del comandament, del mòbil, de la pantalla, del sistema informàtic centralitzat, de la tecnologia en formes diverses.
Un bar feia entrepans calents perquè la planxa funcionava, però a la llum de fanals. Les parades de bus s’omplien de passatgers mentre les estacions ferroviàries eren desallotjades. A l’estació Vallparadís Universitat un vigilant impedia el pas a l’andana. I a l’andana, un altre vigilant s’ocupava de fer pujar la gent. “Això va per llarg. Avui segurament no es recuperarà el servei”, explicava un responsable als usuaris.
Famílies incomunicades
Mentre circulaven rumors i invencions més o menys ocurrents sobre l’origen de l’hecatombe elèctrica, que si un atac per aquí o un altre per allà, tancaven comerços, s’escampava el soroll de sirenes. Els bombers ajudaven persones grans pujant-les en braços per les escales. Per exemple, al convent de les Josefines. Per al cos de Bombers, aquests serveis constituïen una prioritat, juntament amb el rescat de persones atrapades en ascensors. No se sabia quantes hi havia en aquesta situació. No totes les alertes arribaven als serveis d’emergències.
Caixers automàtics tancats, soroll de generadors en alguns punts, gent recordant “allò que deien del ‘kit’ d’emergències”, famílies incomunicades, bateries de mòbils morint, i una tarda que es deixava entreveure com la tarda dels transistors, aquell aparell que per a molts conciutadans és cosa de relíquia però que aquest dilluns, un altre cop, ha servit d’únic pont cap a la realitat informativa. Molts terrassencs n'han adquirit un a les darreres hores. Era el dia dels transistors, i dels lots, i de l’espelmes, el paquet d’urgència que els més veterans de lloc guardaven sempre en un calaix dècades enrere quan les apagades eren freqüents en un sistema elèctric encara precari que aquest dilluns, també, s'ha revelat vulnerable, i en gran.
