Dilluns 28 d'abril del 2025. 12.32 hores. Una periodista del Diari de Terrassa arribava a la redacció després de cobrir una roda de premsa i es trobava les instal·lacions a les fosques. “Ens acabem de quedar sense llum. Se’ns han apagat els ordinadors de cop”, comentava un company. “Heu sortit a mirar si al pis de dalt els funciona?”, preguntava ella. “És que just acaba de passar”, li responien. Ràpidament tothom començava a moure’s. No, no era “nostre”. No hi havia llum en tot l’edifici. Els veïns tampoc en tenien. De seguida ens assabentavem que hi havia hagut una apagada elèctrica general que afectava la península Ibèrica i més enllà. N’havíem d’informar.
“Algú té un portàtil amb bateria? I dades al mòbil per poder-nos connectar a Internet?”, ens preguntàvem. Mentre alguns companys miraven de posar-se en contacte amb fonts oficials per conèixer l’abast del tall de subministament, altres trucaven als serveis d’emergències i als hospitals. Amb un primer article ja publicat, ens organitzavem per sortir a trepitjar carrer i copsar l’embargadura de la situació, recollir la reacció de ciutadans, comerciants, farmacèutics, hostalers… comprovar in situ el funcionament dels serveis de transport públic i mirar de parlar amb l’Ajuntament. Els fotògrafs ja feia estons que feien funcionar les seves càmeres sense parar.
Mentre alguns continuaven voltant la ciutat, altres tornaven a la redacció per mirar de seguir actualitzant la informació a través de la web del Diari de Terrassa. Intentavem comunicar-nos els uns amb els altres, com podiem a través de Whatsapp, per compatir informacions. Només a alguns els funcionava l'aplicació de missatgeria.
Un sol telèfon mòbil tenia bona cobertura i en aquell moment teníem disponible un únic portàtil. Aconseguíem publicar un segon article al web. L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, acabava d’activar el pla municipal d’emergències.
Passaven les hores i la situació no millorava. Intentavem buscar més ordinadors amb bateria. Si calia, marxavem a casa a buscar els nostres propis dispositius o el de la mare, que ens el deixava. No sabíem si podríem fer un diari. El servidor havia caigut i no teníem accés als programes i eines diverses que utilitzem diàriament. La cobertura empitjorava i no teníem pràcticament connexió, però no ens aturavem ni un moment.
“I si torna la llum i podem treballar, però el diari no es pot imprimir?”. No avancem aconteixements. Decidiem començar a redactar els articles que conformarien l’edifició especial d’avui en blocs de notes o documents Word per només haver-los d’abocar en pàgina si se solucionava el tall i podíem configurar el diari. Alguns companys tornaven a sortir al carrer per recollir més impressions i saber com evolucionava la ciutat.
Ja al vespre sabiem que alguns punts de Sabadell ja tenien llum i el cap de redacció del Diari de Terrassa se n’hi anava per mirar d’avançar feina. A les 20.50 hores es feia la llum a la redacció, però fins passats uns minuts no podíem engegar els ordinadors i connectar-nos a Internet.
L’equip de fotografia seleccionava i editava les millors imatges de la jornada. La redacció actualitzava la informació al web i a les xarxes socials, mentre es maquetava i escrivíem el que seria el diari del dia D+1. El soroll dels teclats era constant i el Diari de Terrassa del dimarts 29 d'abril anava agafant forma. Una edició que al final s’ha pogut plasmar en negre sobre blanc després que la impremta de Lleida no tingués llum fins a les 22 hores i tardés un parell d’hores en aixecar les màquines. El company de producció intentava posar calma i resoldre les incidències tècniques que anaven sorgint. Quan passava un quart d'hora de la mitjanit el diari estava enllestit.
Aquest dimarts al matí, confirmàvem amb satisfacció que el diari havia arribat als quioscos i les llars dels nostres subscriptors. Dilluns 28 d'abril del 2025 va ser un dia excepcional a Terrassa, Catalunya, l'Estat espanyol i més enllà. També al Diari de Terrassa. Una jornada que recordarem i que de ben segur explicarem a les noves generacions de periodistes que es vagin incorporan, amb els anys, a la redacció.
I com a tal, de forma també excepcional, avui compartim en obert aquesta edició d’infart. Pots llegir el diari d’aquest dimarts 29 d’abril en PDF en aquest enllaç
