Els vallesans s’han habituat a aguantar hores i hores de cues a les carreteres que connecten la comarca. Des de la pandèmia, els embussos han crescut a les principals vies de Catalunya i, especialment, al Vallès Occidental. L’AP-7 i la C-58 són el paradigma d’aquesta tendència. “El tram vallesà és especialment notori pel que fa a l’increment de la mobilitat des del 2019 fins avui”, confirma Lourdes Puigbarraca, subdirectora de Gestió del Trànsit (SCT).
La C-58 en sentit sud és la tercera carretera catalana que més hores de retencions va acumular el 2024, després de l’AP-7, també cap al sud, i la B-10 en direcció nord, segons dades facilitades pel Servei Català de Trànsit. Si valorem el factor de retenció -que mesura el temps que els vehicles estan aturats i també movent-se lentament a causa de la congestió-, la C-58 és la cinquena artèria amb més intensitat de trànsit, només per darrere de les rondes de Barcelona (B-10 i B-20) i l’AP-7 (nord i sud).
“En la mobilitat obligada –de dilluns a divendres–, trobem tres punts conflictius: Ripollet en sentit nord per enllaçar amb l’AP-7; Montcada i Reixac en sentit Barcelona; i entre Barberà i Sabadell, també cap a la capital catalana”, precisa. De les 6 a les 10 hores i de les 17 a les 20 hores, els trajectes estan marcats per la lentitud i els obstacles que comporten les incidències diàries.
Més vehicles pesants
En el conjunt de la C-58 –nord, sud, est i oest–, els conductors van acumular gairebé 5.000 hores de congestió, amb trams de longitud de cua per sobre dels 2 quilòmetres de mitjana. En el cas de l’AP-7, les retencions es van disparar el 2024, amb gairebé 8.000 hores d’espera al volant, unes 1.400 més que el 2023, tal com reflecteix l’informe. “Del 2019 al 2024, a la C-58 -per sobre l’AP-7- hem passat de 90.300 vehicles diaris a gairebé 100.000”, exemplifica Puigbarraca. “En el tronc central de l’AP-7, a l’altura del polígon Santiga, s’ha passat en cinc anys de 126.000 a 150.000 vehicles, aproximadament”, afegeix. L’increment és sobretot de vehicles pesants (+40%), un fet rellevant en la gestió del trànsit.
Totes les dades posen a prova la paciència dels usuaris habituals de la xarxa viària vallesana. Però també quan sortim de la comarca. Les cues a l’autopista van arribar a 7.860 hores acumulades, un augment del 21,5% respecte al 2023, que ja era l’any rècord fins llavors. La mitjana de longitud de les cues va ser de 2,66 quilòmetres. Aquesta variable ha experimentat un increment d’ençà de l’aixecada de barreres. El 2019 les cues eren de 3,28 quilòmetres de mitjana i l’any passat van ser de 3,49 quilòmetres, valors similars als anys anteriors.
Les solucions a la congestió
Puigbarraca remarca que s’està treballant en mesures per millorar, amb projectes que tindran impacte directe en el tram de l’AP-7 i la C-58. “El carril bus-VAO és una de les eines que més ajuden a descongestionar, des de Ripollet a Barcelona. A les tardes s’ha doblat el seu ús”, destaca.
El passat 2 d’abril la consellera d’Interior, Núria Parlon, va presentar al Parlament un seguit de propostes de Trànsit que posen la lupa en la mobilitat vallesana. La responsable del SCT apunta a diversos moviments: fixar la velocitat variable -en alguns trams ja s’estan fent obres-; controlar la velocitat a través dels radars; i mesures quirúrgiques per millorar accessos a l’autopista i senyalitzacions. Tot plegat, clau per reordenar i canalitzar el trànsit creixent.
