Hem fet un passeig per una selecció d’elements artístics de Montserrat al Museu de Terrassa i també a la inversa. És a dir que hem buscat obra d’autors terrassencs a Montserrat. N’hi ha una petita representació en la basílica i en les col·leccions del museu. La més destacada correspon al pintor terrassenc Joaquim Vancells i Vieta, mestre del modernisme i artífex de l’escola paisatgística terrassenca. L’artista va realitzar dues pintures verticals de les sis que decoren el presbiteri de l’església que inclou l’altar i el cadirat del cor monàstic. Les altres firmes són d’Alexandre de Riquer i Lluís Graner.
En aquest espai, Vancells és l’autor de dos plafons, situats a esquerra i dreta del presbiteri, que són dues escenes sobre la llegenda de la Mare de Déu de Montserrat i que fan referència a la troballa i al trasllat de la verge bruna. En la primera hi veiem uns pastors que se senten atrapats per una llum celestial que surt de la santa cova i en la segona, un grup de feligresos, que transporten en processó la imatge de la verge carregant sobre les espatlles, mentre un bisbe els dona la benedicció.
- Una de les pintures de Joaquim Vancells que fa referència a la troballa i al trasllat de la verge bruna
En ambdues pintures, la muntanya es desplega en panoràmica i profunditat. En el primer plafó, les figures són de l’artista Dionís Baixeras, i en el segon de Joan Llimona. Cal anotar que la primera, la referida a la descoberta de la verge, recorda la signada per Vancells, en col·laboració amb el mateix Baixeras, que es pot admirar al cambril de la capella de Montserrat a la Catedral del Sant Esperit de Terrassa (vegeu Diari de Terrassa del 22 de desembre de 2024).
Les pintures de Vancells com les de Riquer se situen cap a finals del segle XIX, quan el monestir porta a terme la reconstrucció de la basílica (té el seu origen en el segle XVI) destruïda per la Guerra del Francès. En el nou projecte, el monestir es dota d’un bon nombre d’arquitectes, pintors i escultors catalans de prestigi del moviment modernista i afins a la religió catòlica. Entre els artistes sol·licitats pel monestir per fer les intervencions hi ha els del Cercle Artístic de Sant Lluc, creat pels citats Vancells, Riquer, i juntament amb els germans Joan i Josep Llimona i Dionís Baixeras. El grup va rebre l’encàrrec de decorar el presbiteri l’any 1894 i va pintar sis plafons, dos dels quals se’ls va reservar Vancells i Vieta.
La basílica de la Moreneta encara conté una peça més relacionada amb artistes de Terrassa. Es tracta d’una de les més de cent llànties que il·luminen la basílica i que és del dissenyador Eduard Blanxart i Pàmies i realitzada per l’orfebre Emili Armengol i Gall, ambdós terrassencs. La làmpada, que mesura 174 per 51 cm, és de plata i aram, i conté l’escut de la ciutat. Fou promoguda pel també terrassenc Jordi Freixa i va ser ofrenada el 6 de maig de 1948.
- Una de les més de cent llànties que il·luminen la basílica i que és del dissenyador Eduard Blanxart i Pàmies
La composició d’aquestes peces de llum és bastant unitària. Gairebé totes contenen quatre parts: un casquet o cúpula, unes cadenes, un cos central, una llàntia i un penjoll. Els materials utilitzats son argent, bronze, aram i ferro. Hi predomina el metall, que potser platejat o daurat, i detalls decoratius que acostumen a ser d’esmalt, d’ivori, fusta o vidre.
El conjunt de llànties es van reinstal·lar, entre 1946-1960, per omplir el buit de les antigues que van quedar destruïdes per la Guerra del Francès. El monestir va fer una crida solidària a Catalunya per la seva reposició i va tenir una nombrosa resposta de les comarques, ciutats, pobles, entitats, agrupacions i entitats de Catalunya, i també associacions de catalans que hi ha a diversos països del món. A més de Terrassa, també es va afegir la comarca del Vallès Occidental.
