Sortir de festa al vespre està de moda. Tant és així que fins i tot el Centre de Terminologia de Catalunya hi ha hagut d’intervenir, assenyalant que la paraula correcta per referir-se a aquesta moda és “vespreig”, res de “tardeo” ni “tardeig”. Així, en lloc de començar la festa quan cau la nit, el vespreig proposa avançar-ho unes quantes hores, començar a la tarda i poder anar a dormir a una hora raonable.
En alguns locals d’oci de Terrassa, el fenomen hi ha arribat amb força. Aquest és el cas de la sala Venice, al carrer de les Escaletes, que, des del setembre, un dissabte cada mes acull La Mítika, una sessió que comença a les 17 hores i allarga la festa fins a les 22 hores, aproximadament.
La Mítika
Miquel Montada, promotor de La Mítika, explica que anys enrere havia treballat en discoteques de Terrassa i d’El Prat de Llobregat . Després de la pandèmia de la covid, va organitzar un “remember” musical en una discoteca d’El Prat, en horari de nit. “Va ser un èxit”, recorda, satisfet. “I llavors vaig pensar que no calia que fos de nit, i se’m va acudir organitzar-ho a Terrassa”, afegeix. En aquest sentit, el promotor de la sessió de tarda de la sala Venice assegura que als anys 80 sortir de festa a les tardes ja era tendència. I és precisament aquest públic el que busca amb La Mítika: “El meu ‘target’ és la gent d’entre 40 i 60 anys, i està funcionant molt”, diu.
A Terrassa hi ha altres locals que també ofereixen festa a la tarda, com ara la sala Vinyl, que un cop al mes des de fa pocs anys organitza la sessió Tardeo59; el Vapor de Prodis, que el passat divendres 7 de febrer va celebrar per primer cop un vespreig, de 18 a 21.30 hores; o a la terrassa del restaurant Pubblic, al Parc Vallès, que organitza un vespreig les tardes dels dissabtes i els diumenges; entre altres.
Una sessió de vespreig a la terrassa del restaurant Pubblic, al Parc Vallès / Pubblic
El mateix “si no mires el rellotge”
El Manel (57), que va assistir a La Mítika del passat 15 de febrer, a la sala Venice, destaca que “sortir al vespre és el mateix que sortir de nit, si no mires el rellotge”. I és que la gent beu alcohol, balla, socialitza i, fins i tot, lliga de la mateixa manera que ho faria si fos de nit. Tal com explica Belén (49), “l’ambient és com el d’una discoteca normal; hi ha de tot; gent que lliga, gent que balla…”.
“La moda del vespreig em permet anar a una festa amb ambient i poder anar a dormir d’hora per aprofitar l’endemà, o bé sortir a sopar”, diu Sònia (52). Així doncs, el principal avantatge del vespreig és indubtable: permet descansar durant la nit i aprofitar l’endemà, sense son ni ressaca, sempre que no es begui més del compte, és clar.
“Un viatge al passat”
Però què és el que fa que el vespreig tingui tant d’èxit a Terrassa? El Manel diu que “és com fer un viatge al passat de fa vint, trenta o quaranta anys, i retrobar-te amb cares que et sonen però amb les quals fa temps que no coincideixes”. Així doncs, es crea un ambient social com el d’uns anys enrere.
De fet, com que la música que sona a la sessió de La Mítika és la que sonava quan aquestes generacions eren més joves i sortien, “es crea una repetició viscuda, però amb trenta anys més a sobre”. A més, la Belén subratlla que en aquest ambient no hi ha joves, per la qual cosa se sent “més còmoda”.
La música és important
La música del vespreig en determina el públic. Com que el DJ resident de La Mítika, Peter Trambolic, punxa música dels anys 80 i 90, i de la primera dècada dels 2000, el públic que atreu pertany a aquelles generacions que coneixen bé i gaudeixen la música d’aquestes dècades. “L’èxit és que es retroba molta gent per recordar, jo sempre dic que és un retrobament musicosocial de la gent del centre de Terrassa”, explica Montada.
El DJ Peter Trambolic en una sessió de La Mítika a la sala Venice / La Mítika
Per al restaurador i enòleg Cesc Castellet, que va punxar, de manera excepcional, el passat 15 febrer a la sessió de tarda de la sala Venice, l’espai musical és generacional: “Els nostres pares no entenien la nostra música i nosaltres ara no entenem la dels joves”. I és que a La Mítika no hi sona reggaeton: “No és del nostre entorn social, diu Castellet, que assegura que la seva generació sortia molt a les nits, en una època en què a Terrassa hi havia molts bars i locals musicals. Segons ell, “la gent més jove ha triat altres maneres de sortir, potser per motius econòmics”, afirma.
La Belén reconeix que el vespreig “cada vegada li agrada més”, ja que, per a la gent de la seva generació, hi ha “poca oferta nocturna per sortir a ballar”, considera. En la mateixa línia, la Sònia afirma que els locals d’oci de la ciutat haurien d’apostar més per aquesta activitat: “La gent nascuda a partir dels anys 60 no té gaires opcions”, coincideix. Malgrat això, prefereix sortir de nit, ja que, segons ella, l’ambient és “més diversificat, amb més varietat d’edats i tipus de persones”, diu.
Una moda amb futur?
El “boom” actual del vespreig va més enllà de Terrassa, i traspassa fronteres locals i nacionals. Ara bé, segons Montada, cal destacar una “diferència important” en la manera com es practica a Catalunya i a la resta d’Espanya. Segons ell, fora del territori català la tendència consisteix a allargar els dinars de manera improvisada. En canvi, per als catalans suposa sortir abans de sopar i, si s’escau, acabar anant a sopar amb els amics. “Parlant amb la gent de la meva quinta, em diuen que dinen, fan la migdiada, venen al Venice i llavors sopen, i van a dormir”, detalla.
Sigui com sigui, és una moda efímera o ha vingut per quedar-se? Per al Manel, “és una franja horària per facturar més, però no tindrà gaire durada”. No obstant això, el promotor de La Mítika assegura que la sessió està funcionant molt bé. Explica que el “hàndicap” de tenir com a target gent d’entre 40 i 50 anys és que, si tenen fills, moltes vegades és més difícil que puguin venir, tot i que assenyala: “Si la gent que ha anat venint els últims mesos repetís el mateix dia, rebentaríem la sala”.
