Això de les cases adossades va tenir certa fortuna fa uns anys i encara se’n troben per la ciutat. És una bona manera de resoldre l’execució d’edificacions que són iguals, per fora, queda clar. A dins, cada habitant deixa la seva empremta personal. No és tan usual una ermita adossada a una construcció que feia el servei de casa de camp. És el cas de la de Santa Margarida de Mujal, també anomenada Santa Eugènia, a qui estava dedicada inicialment, o Santa Margarida o Santa Susanna en diverses informacions escrites.
Data del segle XII (tot i que hi ha fonts que asseguren que és de l’any 1037) i forma part d’un recinte on també trobem un restaurant, justament enganxat a l’ermita. Gastronomia i fe unides maó a maó en un edifici del romànic. La nau de la capella, a la seva part superior, mostra un campanar d’espadanya, molt característic d’aquella època.
“La primera priora documentada fou Guillema de Blanca”, s’explica en el blog de Joaquim Verdaguer. El que era la casa de camp, que sembla que també va ser la seu de la casa rectoral, com també apunta la informació d’aquesta pàgina, és del segle XVIII.
Diverses modificacions
L’ermita, durant la seva existència, ha passat per diverses modificacions, però el seu esperit no ha variat. Hi ha més històries al voltant d’aquesta construcció, com que “a dins del recinte hi havia una creu monumental, obra de l’escultor Josep Llimona”, malmesa i amagada en els temps de la Guerra Civil i restaurada posteriorment. I també que hi havia unes monges i després no hi eren. Com és lògic, està protegida com a bé cultural d’interès local.
