La Diputació de Barcelona ha fet balanç de les intervencions al cim de la Mola, després que ara fa poc més d’un any tanqués el restaurant coincidint amb el final de la concessió. L’estiu vinent, l’espai estarà totalment reformat i el menjador de l’antic restaurant esdevindrà una sala-mirador i un museu on s’explicarà la història del Monestir benedictí, declarat bé cultural d’interès nacional, i de l’entorn. L’activitat de restauració a la Mola està totalment descartada.
“No ara, sempre”, ha afirmat Albert Abaurrea, cap del servei d’Anàlisi Gestió Territorial Inversions i Obres de la Gerència de Serveis d’Espais Naturals de la Diputació.
El servei ha fet un estudi de les necessitats energètiques del cim i conclou que, en l’aposta per esdevenir un espai sostenible i autosuficient, el conjunt “només pot acollir plaques fotovoltaiques a 24 m² de superfície, situats al campanar”, l’únic espai del monestir que garanteix la nul·la visibilitat de la instal·lació. La producció energètica d’aquestes plaques “no és compatible amb un servei de restauració”. Al recinte també queda descartada la utilització de l’estació depuradora d’aigües residuals com la que utilitzava el restaurant.
Render del mirador i la sala d’exposicions permanent a l’antic menjador del restaurant de la Mola
La Diputació ha redactat un Pla per al Conjunt Monumental de la Mola que se centra en la preservació del bé i els entorns protegits, planifica un sistema d’activitats i ordena els accessos al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i, en particular, a la Mola. Se centra en la intervenció tant al cim com al seu entorn, i està dotat amb un pressupost global de 700.000 euros, una part dels quals es financen amb els fons Next Generation.
El cim ha perdut 36.000 visitants després del tancament del restaurant
El Pla del cim repensa completament la configuració original per convertir el conjunt en un espai centrat en la promoció històrica i l’educació ambiental.
D’aquesta manera, l’espai del restaurant serà un gran mirador i una sala d’exposicions permanent. L‘edifici situat a l’entrada del conjunt, a l’esquerra, esdevindrà un espai d’aixopluc per als excursionistes. Al fons del recinte s’habilitarà un servei de lavabos secs.
Pe que fa al monestir, s’està redactant un pla director que estarà enllestit l’any 2026. El document inclou estudis històric, arqueològic, geològic i ambiental i que contempla una intervenció integral al conjunt . “Les noves tecnologies permetran aprofundir en el coneixement científic i tècnic de les construccions del cim, dels jaciments que es troben al subsol”, ha comentat Abaurrea.
El pla de la Mola ple de flors per les pluges i el desplaçament de les mules, que s’han reubicat
L’objectiu de la Diputació és reduir la pressió de visitants al cim i potenciar altres punts d’interès al conjunt del parc natural. El tancament del restaurant ja ha reduït significativament l’afluència a la Mola, concretament un 21%, segons indiquen els eco-comptadors de la Diputació situats al Monjos i als Òbits. Xesco Gomar, diputat de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació, ha explicat que aquesta reducció de 36.000 persones respon “als excursionistes que només pujaven al restaurant”. Durant 2023 van pujar al cim de la muntanya 171.847 persones i l’any 2024, ja sense activitat de restauració, 135.767.
Els excursionistes opinen
Entre els excursionistes, les opinions sobre la decisió d’exclou-re definitvament l’activitat de restauració al cim són contrastades.
Quico Sala puja dos cops a la setmana a la Mola i discrepa radicalment de la decisió de suprimir el restaurant. “Era un lloc de trobada, un espai per fer amistats, per socialitzar. Les plaques solars són només una excusa, perquè hi ha solucions alternatives i no tan dràstiques com tancar el restaurant definitivament”. Sala certifica que el volum d’excursionistes, també entre setmana, ha baixat després del tancament de la restauració. “Efectivament, són menys a la muntanya”, admet, i insisteix: “la Diputació ha tingut molts anys com a gestora per trobar una solució sostenible i no ho ha fet. El cim està a un quilòmetre de Matadepera per connectar l’electricitat si es necessita”.
Des del Centre Excursionista de Terrassa, el seu president, Xavier Busom, comparteix la decisió de descartar el restaurant. “No veig un problema que no hi hagi un restaurant al cim”, diu. “És clar que no pujarem una línia elèctrica al cim i per normativa no es poden posar més plaques fotovoltaiques”. El president del CET està convençut que a la Mola “és millor tenir una sala d’exposicions que un restaurant, i que les plaques proveeixin al monestir i no a un servei de restauració”.
