Terrassa

El barri del Segle XX, una promesa de futur en obres

Després d’anys sense intervencions i en un context de boom immobiliari a Terrassa, el Segle XX encara una gran transformació i concentra gairebé una desena de projectes de construcció d’habitatges i urbanització

Una grua enderroca fàbriques a l'alçada de la N-150 de la carretera de Rubí / Alberto Tallón

En els pròxims anys, Terrassa viurà un esclat immobiliari. Es preveu que es posin al mercat prop de 2.500 habitatges després de dues dècades de sequera immobiliària a la ciutat, en una nova etapa que vindrà acompanyada d’un canvi d’imatge de zones clau. Una d’elles és l’antiga fàbrica AEG, on s’han edificat 800 pisos de lloguer, mentre que una altra és el Vapor Cortès, a Ca n’Aurell, amb un projecte que transformarà antigues fàbriques en 800 pisos. En un context de crisi de l’habitatge, a la ciutat es respira certa esperança.

Gairebé una desena de projectes de construcció d’habitatges, i també d’urbanització, es concentren en els 73.000 metres quadrats del barri del Segle XX, delimitat per la carretera de Montcada, l’avinguda de Santa Eulàlia, el Parc de Vallparadís i la Rambleta del Pare Alegre. El barri, creat a principis del segle passat amb la intenció de ser un epicentre industrial, ara torna a ser una promesa de futur.

Marc Ferrer, historiador terrassenc i membre del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, explica que l’inici del barri es remunta a l’etapa posttèxtil, quan es van començar a construir fàbriques i habitatges des de la carretera Montcada cap al sud de la ciutat. “Llavors, hi van xocar tres dualitats: zones de conreu, indústria i habitatges, però hi han acabat sobrevivint els habitatges”. I així s’ha mantingut fins a l’actualitat. Ferrer pronostica que, si el ritme de construcció de nous habitatges continua com l’actual, caldran més serveis: “Pa per avui, fam per a demà”, assegura. En aquest sentit, alguns dels projectes en construcció o previstos al barri inclouen reurbanització de zones i altres equipaments.

El nou àmbit de l’antic vapor Sala i Badrinas, al barri del Segle XX / Nebridi Aróztegui

El vapor Sala i Badrinas

Un dels grans projectes de la ciutat, iniciat el gener del 2022, és al solar de l’antic vapor tèxtil Sala i Badrinas, perimetrat per la carretera de Rubí i els carrers de Lepant, Prim i Baldrich. El fons Coral Homes és majoritari a la junta de compensació i l’Ajuntament és titular de tres pastilles públiques, dues de les quals destinarà a habitatge de protecció oficial i de mercat lliure. L’espai, de 30.000 metres quadrats, acollirà més de 400 habitatges que ja s’han començat a comercialitzar. El projecte també ha inclòs la reurbanització dels carrers de Prim, Lepant i Baldrich, un nou vial que travessa tot el sector, un parc infantil i la urbanització de l’entorn de la xemeneia de l’antiga fàbrica. Al gran espai, que està en procés d’edificació, també s’hi preveu el nou institut-escola Sala i Badrinas, a càrrec del Departament d’Educació.

La nova façana sud

En paral·lel, la promotora Tyris Holding SL impulsa el pla de millora urbana de la Rambleta del Pare Alegre, un projecte que renovarà completament la principal façana de Terrassa, al sud de la ciutat, amb una inversió de 47,5 milions d’euros. La proposta, batejada amb el nom de “Somiahomes”, preveu edificar tres edificis davant de l’Hotel Don Cándido, així com la reurbanització d’un gran tram de la Rambleta, des del carrer de Torras i Bages fins al carrer de Lepant, amb una plaça pública amb vegetació i jocs infantils.

En el sector es preveuen dos edificis residencials amb 91 habitatges, 54 dels quals seran pisos de mercat lliure; 14, habitatges concertats; i 23, protegits. El projecte, dissenyat pel despatx terrassenc d’arquitectura Darq, dibuixa un tercer mòdul d’edificació amb façana també a la Rambleta que acollirà una residència per a gent gran de Mútua Terrassa. A més, al sòcol de l’imponent edifici que s’alçarà a l’extrem sud de la Rambleta, a l’entrada de la ciutat, la promotora reserva locals per a noves activitats comercials, entre elles un supermercat de la cadena Lidl.

La Rambleta del Pare Alegre de Terrassa, on es preveu un gran projecte urbanístic / Nebridi Aróztegui

Més projectes

La Sareb és la propietària de la nau industrial situada al número 267 de la carretera de Montcada, just al costat de la gran nau protegida del Vapor Freixa. La gestora pública impulsa un pla de millora urbana per recuperar una nova xemeneia protegida i crear un pas de vianants que connectarà el centre i la plaça Nova amb el Segle XX. El projecte, iniciat el 2003, però aturat durant més de dues dècades, planteja un edifici d’habitatges amb façana a la carretera de Montcada.

Al tram de la carretera de Rubí entre el carrer Baldrich i l’avinguda Santa Eulàlia, Metrovacesa ha llançat una promoció de 4 edificis de 142 pisos amb vistes al Parc de Vallparadís, prevista per al 2028. El planejament contempla 160 habitatges més que hauran de tirar endavant altres promotors i reserva 2.200 metres quadrats a equipaments educatius. La mateixa promotora ha iniciat un projecte d’un centenar d’habitatges al carrer del Gasòmetre. La façana donarà a la nova plaça del Gas, ja reurbanitzada amb espais amb arbrat, i una zona de jocs infantils, un projecte que ha comptat amb una inversió d’1,9 milions d’euros i és la primera fase d’aquesta iniciativa privada, que procedirà amb la construcció d’un centenar d’habitatges, una trentena dels quals seran de protecció oficial.

Noves promocions d’habitatge a la plaça del Gas / Nebridi Aróztegui

A la confluència entre els carrers Navas de Tolosa i Pare Font, la promotora Aelca ha iniciat les obres de l’“Antic Terrassa”, un petit projecte de 38 habitatges que ja s’estan comercialitzant i que preveuen poder lliurar durant la segona meitat del 2026. En la mateixa línia, a l’àmbit del carrer de Baldrich, amb el carrer Doctor Torras i Bages i la carretera de Rubí, s’hi preveu una promoció d’uns 79 d’habitatges que correspon a la Sareb.

“S’està fent de cop tot el que no s’ha fet durant molts anys”

El barri del Segle XX, ideat en el segle XIX com una zona de la ciutat amb mirada de futur, s’ha estancat en el temps durant molts anys. La idea de convertir el barri en un epicentre industrial va quedar relegada a partir dels anys setanta, quan moltes indústries, com el vapor Sala i Badrinas, van tancar. Per consegüent, els espais on s’ubicaven van quedar buits, abandonats. Ara, en els 73.000 metres quadrats del barri del segle XX –el quart de la ciutat en superfície–, delimitat per la carretera de Montcada, l’avinguda de Santa Eulàlia, el Parc de Vallparadís i la Rambleta del Pare Alegre, hi han coincidit gairebé una desena de projectes de construcció d’habitatges i urbanització. En aquest sentit, l’expresident, i ara tresorer, de l’Associació de Veïns del Segle XX, Salvador Pérez, que assegura que “s’està fent de cop tot el que no s’ha fet durant molts anys”.

Pérez recorda que des dels anys setanta fins a principis de la dècada dels 2000 “no es comencen a plantejar tot un seguit d’actuacions al barri” per revifar aquests espais desemparats. “El 1992 es va començar a plantejar la modificació dels usos d’alguns equipaments, però no va ser fins al Pla General d’Ordenació del 2003, negociat amb l’Associació de Veïns, quan es van determinar canvis que es produirien al cap d’un temps”, explica el veí.

El nou àmbit del vapor Sala i Badrinas / Nebridi Aróztegui

Pérez subratlla que les obres han coincidit en el temps, després que durant anys no s’hi fes res, al barri. I aquest volum d’obres afecta els veïns, que noten moviment als carrers, sobretot amb la circulació de camions per enderrocar espais abans de construir-hi, el soroll, la pols i el fang, i les afectacions a la mobilitat. “No ha estat progressiu, de cop ens hi hem trobat”, diu Pérez.

Malgrat les molèsties inevitables, els veïns són conscients que les actuacions es fan amb la finalitat de millorar el barri. A més, Pérez es mostra satisfet amb les obres: “Els veïns no volen que es transformi tot en habitatges, sinó que volen que hi hagi equipaments, serveis, places i vials, que és el que s’està fent. Si no, passarà com a Ca n’Aurell o Can Palet, on tot són residències i no hi ha espai per a equipaments”.

To Top