L’empremta històrica d’Alfons Sala i Argemí (1863-1945), també conegut com el Comte d’Ègara des del 1926, encara és palpable a Terrassa, no només en l’edifici de la Universitat Politècnica de Catalunya –l’antiga Escola Industrial, que ell mateix va impulsar a principis del segle XX–. També se’l recorda en altres racons de la ciutat, com a la placa commemorativa de la façana del número 28 del carrer del Puig Novell, on va néixer, així com al monument dedicat a la seva figura ubicat al Passeig Comte d’Ègara , un carrer que, a més, porta el seu nom.
Sala fou un industrial, un polític i un exemple per excel·lència del caciquisme terrassenc. A més, va fundar la Unión Monárquica Nacional (un partit polític nacionalista espanyol integrat per partidaris de la monarquia d’Alfons XIII), i el seu suport a la dictadura de Primo de Rivera li va permetre dirigir la Mancomunitat de Catalunya entre el 1923 i el 1925, any de la seva dissolució.
Placa commemorativa del lloc de naixement d’Alfons Sala al número 28 del Carrer del Puig Novell / Nebridi Aróztegui
La petició de Memòria Terrassa
Sovint, la figura del Comte d’Ègara genera enrenou a la seva pròpia ciutat. I, recentment, aquesta polèmica s’ha revifat arran de la petició de l’Associació Memòria Terrassa, que el passat 23 de gener va presentar a l’Ajuntament una carta formal per demanar la retirada de l’espai públic de qualsevol referència a la persona de l’Alfons Sala, així com reconvertir el monument del passeig en un símbol de la memòria històrica de la ciutat.
L’historiador i membre de l’Associació Memòria Històrica i del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) Salvador Pérez recorda que la polèmica sobre Alfons Sala va arribar després de l’aprovació de la llei de memòria democràtica, el 2007, amb l’expresident del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero al capdavant. Pérez explica que la seva substituta, la llei de memòria democràtica del 2022, “és més explícita i diu clarament que no poden quedar vestigis franquistes”.
Segons l’Associació Memòria Terrassa, Sala va ser “un polític corrupte, cacic a la ciutat i a la comarca, que utilitzava tots els mecanismes de repressió al seu servei; la policia, la guàrdia civil, l’exèrcit i al sometent local, que exercia la repressió de forma sistemàtica, participant en els assassinats i detencions de molts obrers i sindicalistes”. En aquest sentit, Pérez argumenta que Sala “va donar suport al règim franquista i al cop d’estat de Primo de Rivera i fou un monàrquic convençut de l’etapa monàrquica més corrupta”. A més, explica que va ser una figura “encantada amb la repressió i els assassinats i antiobrerista”.
El monument a Alfons Sala, el 1977, quan estava ubicat a la Plaça Vella / Ramon Navarro
L’historiador i representant del CEHT, Marcel Taló, aclareix que l’entitat no té una posició definida sobre la qüestió, que genera un debat recurrent, i que la suma d’alguns dels seus membres a la petició de l’Associació Memòria Terrassa “és una decisió política, no historiogràfica”.
Així doncs, els membres de l’Associació demanen a l’Ajuntament que “prengui una decisió al respecte i honori els que veritablement s’ho mereixen”. Manifesten que Alfons Sala és “un dels millors exponents que ja fa anys que els governs municipals haurien d’haver retirat d’una vegada”. De fet, segons l’historiador terrassenc Josep Puy, a altres municipis de l’entorn de Terrassa també hi ha elements en memòria d’Alfons Sala, com ara a Sant Cugat, Ullastrell o Olesa de Montserrat, on precisament li van retirar el nom d’un carrer, ara anomenat carrer dels Arbres, i hi ha un bar que duu el nom d’”Els salistes”.
Pintades al monument a Alfons Sala Argemí del Passeig Comte d’Ègara / Nebridi Aróztegui
Friccions sobre el personatge
Puy reconeix que Alfons Sala era “un cacic que controlava la comarca i un personatge de dretes, sabedor i coneixedor de trampes”. Però subratlla que, més enllà d’això, és una figura “complexa i polièdrica”. Segons l’historiador, cal conèixer a fons la seva figura i estudiar-la en el seu conjunt. “En història, no s’ha de voler treure un personatge del seu context, sinó que cal explicar-ho tot. Si te’n deixes una faceta, en fas un estudi parcial. És com caminar amb una cama”, assegura.
A més, davant de les crítiques de l’Associació sobre el fet que l’objectiu de l’Escola Industrial era “estar al servei de les classes industrials, i no pas del conjunt de la ciutadania”, Puy defensa el mèrit de Sala d’haver portat l’Escola Industrial a la ciutat: “Gràcies a ell, Terrassa es va situar en el mapa d’estudis tècnics del país”.
El bust d’Alfons Sala exposat a l’Escola d’Enginyeria de Terrassa / Nebridi Aroztegui
L’Ajuntament diu que és un debat “complicat”
La regidora de Memòria Històrica, Montserrat Caupena, reconeix que és un debat “complicat”, ja que Sala fou una figura “controvertida i antipàtica, però sense ell Terrassa no tindria certs elements”. Sobre la petició de l’Associació de reconvertir el monument del Passeig Comte d’Ègara, Caupena diu que, des de l’Ajuntament no ho descarten, tot i que no la retiraran del tot. Assegura que estan treballant a retirar honors franquistes, entre ells, Alfons Sala, tot i que el nom del Passeig “no contravé la llei de memòria democràtica”, diu.
El ple va aprovar ahir una proposta d’ERC que incloïa un acte d’homenatge a les víctimes del franquisme, així com “fer efectiva la retirada de distincions franquistes atorgades per l’Ajuntament durant el franquisme”. La regidora republicana Ona Martínez, explica que la proposta implica treure els honors a Sala, però no retirar el seu nom al Passeig. Martínez no exculpa Sala de la seva adscripció franquista, però apunta que “va ser més que això” i que el seu paper en la història de la ciutat “és complex i objecte de molt debat historiogràfic”.
Mantenir-ho per explicar-ho?
La pugna entre els que, malgrat tot, volen mantenir el llegat d’Alfons Sala als carrers de la ciutat i els que volen oblidar-lo obre un gran debat sobre memòria històrica. En aquest sentit, l’historiador Josep Puy ho té molt clar: “Soc del parer que s’ha de mantenir tot per explicar la història. No s’han de retirar ni símbols ni res per tal de poder-ho explicar. Si no mantenim els elements, com ho explicarem?”, es qüestiona. “En memòria històrica hi ha molta feina a fer, però s’ha de fer amb amplitud de mires. Tot això té més recorregut que una placa”, afegeix Puy. Pérez, en canvi, és taxatiu: “Alguns no entenem com un personatge com aquest encara és a l’espai públic”.
