El calendari avança i la candidatura de la Seu d’Ègara explora noves vies per arribar a la Unesco en les millors condicions per a ser declarada Patrimoni Mundial. El conjunt monumental busca companys internacionals que potenciïn la candidatura i li atorguin més possibilitats d’èxit.
“La proposta ens ha arribat de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat –explica la directora del Museu de Terrassa i persona al capdavant de la candidatura, Gemma Ramos–. La via d’arribar a la Unesco de la mà d’un projecte estranger pot millorar expectatives respecte a una candidatura en solitari a través de l’Estat espanyol, que ja disposa de molt patrimoni cristià reconegut per la Unesco”.
La candidatura està treballant en dues línies, centrades inicialment en països com Egipte i Macedònia. La primera proposta ha estat batejada com a “Paisatges pictòrics i arqueològics cristians a l’àrea mediterrània (segles IV-VI), i se centra en les pintures de l’eix mediterrani. La segona giraria al voltant dels “Vestigis de les seus episcopals antigues”.
En aquest darrer cas ja han començat els contactes amb Macedònia del Nord per explorar un partenariat on el conjunt monumental de la Seu d’Ègara viatges a la Unesco de la mà del patrimoni macedoni.
Pel que fa a Egipte, la candidatura egarenca ja ha fet els contactes i està pendent de concretar les primeres reunions. L’objectiu és tancar un dossier conjunt amb un relat sòlid des del punt de vista cultural i patrimonial.
Si prospera alguna d’aquestes parelles internacionals, la tramitació del projecte canviarà. La Seu d’Ègara no arribaria a la Unesco a través de l’Estat espanyol, sinó formant part d’un projecte conjunt que presentarien Macedònia o Egipte.
Gemma Ramos explica que la candidatura té “altres línies per desenvolupar, com trobar un soci en l’àmbit dels Països catalans”.
Així les coses, el calendari de la candidatura de la Seu d’Ègara s’allargarà encara uns anys. Si finalment prospera una candidatura internacional, la data de presentació del dossier de nominació estarà condicionada pel calendari del projecte estranger i pel tancament del dossier conjunt.
En la tramitació, s’ha de presentar una avaluació preliminar i dotze mesos més tard el dossier de nominació. Superats els filtres estatals, un cop enviada la documentació a la Unesco poden passar anys abans del veredicte.
De moment, la Seu d’Ègara ja és a la Llista Indicativa del Patrimoni Mundial, l’inventari de béns que l’Estat té previst proposar per la seva inscripció com a Patrimoni Mundial de la Unesco.
