Ha arribat el dia. El món conté la respiració, davant la possible victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials dels Estats Units aquest dimarts. Tot i així, els quatre consultats per aquest article preferirien que guanyés la demòcrata Kamala Harris. Dos d’ells són nord-americans residents a Terrassa; els altres dos són terrassencs vivint als EUA.
Però en el nostre particular “Tu a Terrassa i jo a Washington”, cap dels quatre defensa Donald Trump. “Jo crec que la gent que viu fora dels Estats Units ha adquirit més sensibilitat. Saben que els EUA no són el centre del món, sinó tan sols un país més”, enraona Edward Dobeas, de 58 anys, qui va arribar a Catalunya el 2004 per fer de professor. Després de conèixer una dona terrassenca, viu a la ciutat des de llavors.
“Crec que la gent que viu a fora són ciutadans una mica més a l’esquerra que la mitjana als Estats Units, gent que pensa més que el planeta som un equip”, afegeix.
El seu compatriota Adam Lang matisa, al seu parer: “Crec que també hi ha republicans arreu del món. Però és veritat que també hi ha molts de demòcrates a l’esquerra del Partit Demòcrata”. I apunta que es deu en part a què els mitjans de comunicació europeus acostumen a oferir més visions contrastades.
Adam Lang
A l’esquerra del Partit Demòcrata… Com ell mateix. “Mira, jo sempre he votat demòcrata, des de 1992. Però ja no puc aguantar més les seves mentides amb el genocidi a Gaza. Així que he votat al Partit Verd”, revela Lang. Podria ser una de les sorpreses de la nit electoral, en que el disgust per la qüestió palestina es tradueixi en un petit boom per un tercer partit? “Hi haurà un augment, però serà petit en tot cas: un 2 o 3% del vot total, potser”, vaticina. Tota manera, Adam Lang recorda quan, l’any 2000, el candidat verd Ralph Nader es va fer un petit forat. “Al meu barri de Washington va fer el 12%, tot i que ja se sabia que és un estat on guanyaria Al Gore i la gent no tenia por de votar verd i que guanyés el Partit Republicà”, diu.
Efectivament, no tothom dona suport incondicional a blaus o vermells. És una de les particularitats que més li sorprèn a la terrassenca Meritxell Escòlies. “No hi ha res entremig, no existeixen partits minoritaris, que ni compten. Així que realment m’agrada molt més el model a Catalunya, on és més fàcil votar el que tu vols, ja que tens tres opcions més aviat de dretes i tres opcions més aviat d’esquerres”, enraona Escòlies.
Poca pluralitat
De fet, creu que és d’allò més que troba més sorprenent. “En un país tan gran i divers…”, comenta. També creu que l’interior dels EUA i les dues costes (Est-Oest) són com països diferents. “Al centre hi ha zones molt conservadores, amb molta gent que no ha sortit del país i que no coneixen res del món”, apunta.
Per contra, Escòlies es troba a Maryland, tocant a DC (en la costa Est). “Aquí hi ha molta població d’”expats”, que venen per un o dos anys. No hi ha la gran concentració de nord-americans nadius. Es percep com una zona més oberta i més multicultural”, assegura la terrassenca. Ella mateixa és una “expat”. “Són les meves primeres eleccions, tot just fa un any i mig que hi visc”.
Meritxell Escòlies
També és terrassenc Toni Codinas, però quan ell va arribar als Estats Units, fa 19 anys, ni tan sols existia l’expressió “expat”. Tant és així que Codinas té dret a vot i l’ha exercit per Kamala Harris, “perquè és l’única que pot garantir el respecte a l’Estat de Dret”, assegura.
Codinas viu a Washington DC, una de les ciutats més liberals dels EUA. “Així que és difícil trobar seguidors de Trump. Dels republicans que conec, no n’hi ha cap que donin suport a Trump i votaran per Kamala”.
Tanmateix, Trump tindrà els seus propis vots. “Només cal sortir de la ciutat per veure que els seguidors trumpistes viuen en una realitat paral·lela, alimentada per la desinformació i les teories conspiratives”, lamenta.
Política migratòria
Una d’elles podria ser la ridícula “fake news” que els migrants d’Haití mengen gossos i gats. Aquest és un punt clau i ningú no l’eludeix: “Estic absolutament en contra de la política trumpista, sobretot pel que fa a la seva política migratòria, per la seva condició inhumana migratòria, sobretot a la franja de Texas, amb els murs amb Mèxic”, diu Meritxell Escòlies.
Hi coincideix Codinas. “La retòrica inflamatòria de Trump és xenòfoba i està dirigida a trencar l’equilibri social en un país amb gran diversitat racial.. Desmantellar els vincles de confiança entre grups racials als USA és com encendre un llumí en un polvorí”.
Toni Codinas
I com no, un darrer punt en clau de gènere. “Soc anti-trumpista com a dona. Estic totalment a favor de la Kamala: ja és hora que surti una dona i negra, apoderada com ella”, remata Escòlies.
El món conté la respiració… I també la contenen Adam, Ed, Toni i Meritxell.
Seguiment electoral
De fet, serà una marató per tots quatre. Els col·legis electorals comencen a obrir-se als primers estats com Nova York a les 12 hores de l’horari peninsular espanyol. Mentre que els darrers col·legis electorals a Alaska tancaran a les 6 hores de la matinada de dimecres.
“Ja hi estem comentant entre amics, que probablement matinem molt el dimecres, per poder veure per televisió els primers resultats electorals”, explica Edward Dobeas. I és que, degut a la franja horària europea, la nit electoral americana aquí serà més aviat un matí electoral. S’espera que amb el cafè de mig matí els resultats ja siguin definitius.
Ed Dobean
Els nervis estan ja a flor de pell, malgrat els més de 10 quilòmetres de distància. “A veure, jo he seguit la campanya electoral per les xarxes socials i tot i que visqui fora, m’assabento de tot”, diu Dobeas.
Com afectarà al món?
I un cop se sàpiga qui és el pròxim president dels EUA, què? “Si guanya Trump, és probable que deixi més sol a Ucraïna. Igualment, l’economia anirà a pitjor, també a nivell internacional, ja que voldrà intensificar la guerra comercial amb la Xina”, enraona Dobeas.
Més escèptic es mostra Adam Lang. “No crec que canviï gran cosa, com ara el que fan amb Palestina. La política internacional de Trump serà quasi la mateixa que la de Harris… O potser una mica pitjor si s’alia amb Rússia”, diu Lang.
Però en tot cas, creu que cal recordar que el president George Bush va ser pitjor per la pau i equilibri planetari. “Va iniciar les guerres contra el món àrab, en un crim bestial a l’Iraq, l’Afganistan…”, diu.
I a escala interna? “D’acord, amb Trump anirà pitjor la situació de les dones. Però alerta: Els demòcrates governaven fins ara i podrien haver fet polítiques públiques feministes que no han fet”.
