El mapa paranormal de Terrassa brilla més que mai un vespre de Castanyada. O digues-li Halloween. O de revetlla de Tots Sants. Dia de les Ànimes, a Mallorca. Dia de Muertos mexicà. I és que el punt que connecta aquestes festivitats, més enllà del punt del planeta on se celebrin, és la creença que els difunts surten a passejar.
Coincidint amb aquest imaginari popular, fem un recorregut per la terrassa misteriosa. Bé, nosaltres, només de paraula escrita. Faci el lector el que consideri.
El recorregut nocturn pels carrers de la ciutat se centra en els punts on s’han manifestat fenòmens paranormals, com el popular Hospital del Tòrax i l’antiga estació de Torrebonica. Tots aquests, juntament amb el domicili de Can Palet, al carrer de l’Agricultura, on s’hauria registrat un “poltergeist”, són indrets clau per tal d’entendre els misteris terrassencs.
De fet, aquest és el Top-3 que ens proposa Josep Guijarro, periodista terrassenc especialitzat en fenòmens paranormals. “L’Hospital del Tòrax és el més universal dels punts calents, perquè tothom el coneix fora de Terrassa”, explica.
“L’‘apeiaderu’ de Torrebonica també és un escenari truculent”, afegeix el director de la web de referència espaciomisterior.com. “I, en tercer lloc, potser situaria la casa del carrer de l’Agricultura on, als anys vint o trenta del segle passat, hi va haver uns fets paranormals”, sosté.
El cementiri no falla
Com no podia ser d’una altra manera, també el mateix Cementiri de Terrassa es considera un lloc misteriós. De fet, al llarg de la història, s’han detectat intents del que es considera màgia negra per part de particulars.
Avui dia, tanmateix, no deixa de ser interessant fer un recorregut no pel vessant més macabre, sinó per l’artístic (ja que s’aprecien més els corrents artístics en tombes, nínxols, estàtues, etc.).
En tot cas, per saber-ne més, també es fan en l’actualitat unes visites de la iniciativa “Terrassa Misteriosa”, que tenen lloc alguns dissabtes vinents al vespre.
Es tracta d’una ruta nocturna pel traçat urbà per tal d’endinsar-se enmig de cases encantades, llegendes i psicofonies.
L’Hospital del Tòrax, visitat per “Cuarto Milenio”
Josep Guijarro ho té clar: “L’Hospital del Tòrax és el punt misteriós més universal que ha donat Terrassa”. El 1952 s’inaugurava la Ciudad Sanatorial de Terrassa, antic nom per a l’hospital. A més a més, assegura que està tot documentat: Psicofonies, aparicions, visions estranyes, suggestions, un elevadíssim nombre de suïcidis… La fama és tal que l’Hospital del Tòrax va ser objecte del programa “Cuarto Milenio”, d’Iker Jiménez.
Tanmateix, ara no es pot visitar així com així. Bé, transformat en el Parc Audiovisual de Catalunya, es poden veure les instal·lacions en visites guiades més aviat cinematogràfiques. Algunes habitacions conserven encara els llits on dormien els malalts, si bé com a espai de rodatge i elements d’attrezzo.
Els suïcidis del 1974 a l’antiga estació de Torrebonica
Josep Guijarro també situa l’antic sanatori de Torrebonica, així com l’estació de tren, com un punt important. “L’any 1974 es van suïcidar dues persones, deixant una nota escrita que deia: ‘Els extraterrestres nos llaman’”, sosté Guijarro. “Arran d’això, el lloc va esdevenir en un indret de pràctiques parapsicològiques i de múltiples suïcidis”, afegeix.
Efectivament, el sanatori de Torrebonica també va ser dedicat als malalts de tuberculosi. Posteriorment, es va construir un “apeiadero”; o sigui, una petita estació de tren que durant anys es va conèixer com el Baixador de la Mort, perquè hi arribaven viatgers de tot arreu que anaven fins al sanatori. De fet, el mateix poeta Joan Salvat i Papasseit podria haver estat atès a l’hospital, com ho demostrarien unes cartes que s’enviava amb en Joaquim Torres-García, pintor terrassenc.
Llac petit, Llac de la Mort
Rituals. El periodista Josep Guijarro explica que el Llac Petit ha estat escenari de tota mena de rituals. Des d’afrocubans, fins a satànics. De fet, és un centre de culte per a grups espiritistes i esotèrics. En algunes èpoques també se l’ha conegut com “el Llac de la Mort”.
També és l’escenari de molts crims escabrosos sense resoldre: assassinats, desaparicions i cadàvers no identificats.
Castell de Vallparadís: la mòmia
Una mòmia. El castell de Vallparadís presenta una història ben peculiar. “Existia un diari gratuït que es deia Clàxon, que ja no existeix. I un 28 de desembre van publicar una innocentada sobre la mòmia romana que hi havia al museu”, explica Josep Guijarro. “Així que la gent va començar a anar a veure la mòmia i el punyal de marfil que tenia”. Una llegenda negra, per tant, que va néixer com un acudit.
Esglésies de Sant Pere: rituals
Rituals. En aquest cas, ens desplacem a la Seu d’Ègara per veure uns hipogeus que haurien estat utilitzats per fer-hi rituals. “Tècnicament, són fresqueres, però no es veu cap engranatge per penjar-hi coses; en canvi, sí que hi havia espai per posar-hi fornícules”, justifica Guijarro. “Avui dia ja no es poden visitar, estan tancats”. També hi havia uns hipogeus similars a la Plaça Vella, però es van destruir amb la construcció de l’aparcament.
La torre del palau: bruixes
En aquestes rutes sobre màgia i fenòmens paranormals (així com en reportatges similars), sempre s’acostuma a incloure la idea de les bruixes.
Val a dir, però, que avui en dia ha quedat constatat que les “caceres de bruixes” van ser campanya sistemàtica de misogínia contra dones amb coneixements d’herbes remeieres.
Efectivament, entre 1602 i 1622, dinou dones van ser acusades a la ciutat de practicar la bruixeria o bé participar dels seus rituals. Tenien entre 35 i 60 anys, moltes eren joves i una d’elles, embarassada, va patir empresonament a la Torre del Palau, on va donar a llum i gairebé perd la vida.
A més a més, està documentat que algunes vivien al carrer del Vall, com ara Margarita Tafanera.
La muntanyeta de Can Boada: ovnis
Ovnis. Els anys setanta van ser els de l’esplendor mundial de l’afició a fer albiraments d’ovnis. També a Terrassa. De fet, el lloc de trobada era el turó de Can Boada del Pi conegut com “La muntanyeta” (just dalt de l’institut Torre del Palau). “Fins i tot hi ha notícies al respecte al Diari de Terrassa i al Diari de Sabadell”, afegeix Guijarro.
Un altre punt de trobada per fer albiraments era Sant Llorenç.
