Carrer del Canonge Rodó
Districte: 1
Barri: Centre
Longitud: 216 metres
Codi Postal: 08221
Numeració: Senars, de l’1 al 73 i parells, del 2 al 72
Hi havia un canonge, suposadament d’una seu, que La Trinca va immortalitzar en una cançó. Un tema humorístic que es visualitzava en imatges amb els seus tres integrants interpretant diversos papers, cantant la seva lletra. El Canonge Rodó, que ho va ser de la Seu de Barcelona, va venir al món el 13 novembre 1816 a la nostra ciutat que, a principis del segle XX, va decidir dedicar-li un carrer.
Francesc Rodó i Sala té dedicat un retrat a la Galeria de Terrassencs Il·lustres des del 1917 i, a més, un monument a la seva memòria a la parròquia de Sant Martí del Clot. Entre les tasques que va dur a terme durant la seva existència hi ha la d’ecònom de Sant Andreu del Palomar, rector de Sant Martí de Provençals durant 36 anys, al barri del Clot i primer responsable del temple de la Sagrada Família. Se’l destaca, a més, per la seva contribució i abnegació per millorar les condicions de les persones desfavorides.
El Canonge Rodó moriria a la capital catalana, concretament en el barri de Sant Martí de Provençals, el 6 febrer 1902, quan tenia 85 anys, una edat considerable en aquells temps, amb una esperança de vida molt més baixa que en l’actualitat, llavors xifrada, pel que fa als homes, en uns 33,8 anys de mitjana.
De la parròquia
Per cert, el monument de la parròquia de Sant Martí del Clot, obra de l’arquitecte Josep Vilaseca i Ribera amb escultures de Frederic Marès, fou destrossat el 19 de juliol de 1936 quan fou assaltada l’església i es va reconstruir l’any 1954 i reinaugurat el 4 de juliol d’aquest mateix any.
L’any 1900, a aquest carrer, encara no hi havia cap mena de casa o habitatge. L’any 1903 l’Ajuntament va urbanitzar-lo, arran de la construcció de sis cases per part de l’industrial Domènec Domingo. Dos anys més tard, el nombre de cases edificades al carrer de Canonge Rodó havia crescut, amb unes quinze edificacions.
