A l’estiu, o durant les vacances, hi ha més situacions que ens poden portar a una alternació de l’estat emocional o psicològic? És més probable, perquè canviem de rutina. Canviem d’ubicacions, de persones, d’horaris, de tasques a realitzar… i això ens pot crear un estrès que pot acabar afectant la nostra gestió emocional. Per tant, les vacances, tot i que les vulguem agafar amb moltes ganes i amb la intenció de poder desconnectar i connectar, si no les sabem gestionar, si no sabem treballar-les, poden acabar tenint connotacions negatives.
Molts aprofiten les vacances per viatjar i un viatge també pot comportar situacions complicades d’afrontar, tant en la preparació com un cop allà. Un viatge és un repte. I si és amb la família o la parella, això és un afegit que pot ocasionar conflictes. Ara bé, tot depèn de com ens prenem aquests conflictes, aquests reptes, que no són problemes. El primer pas de tots és organitzar-lo el màxim possible, sabent que haurem de ser flexibles, i aquesta organització ha de ser un acord entre totes les persones que van a aquest lloc a gaudir. També hem de ser conscients que hi ha factors externs que no podem controlar i no hem de frustrar-nos, perquè de la frustració és d’on venen també més les discussions. Hem de saber que no ho podem controlar tot i si hi ha imprevistos, hem de ser capaços de ser flexibles, acceptar-los i mirar com podem seguir gaudint entre tots de l’experiència.
De vacances acostumem a passar més temps amb la família i la parella. Es diu que l’estiu és una gran font de divorcis. És realment així? Ho diuen els estudis. Durant l’any anem amb el pilot automàtic i anem posant pedaços. Si durant la resta de l’any no hem estat posant de la nostra part a afrontar els conflictes del dia a dia, el que passa a l’estiu és que explota tot. De vacances deixem de tenir les rutines habituals, però és important tenir un altre tipus de rutines en què puguem connectar amb nosaltres mateixos, amb la parella i amb la família. És complicat perquè estem parlant de tres connexions i la principal és amb un mateix. Hem de saber què ens agrada, què necessitem i què volem en cada moment i comunicar-ho i com ho comuniquem és molt important per no explotar. No hem de donar per fet que l’altre ho pot pressuposar tot perquè no és així.
Pels nens tampoc deu ser fàcil. Si ja és complicat amb els adults, que representa que tenim més recursos i habilitats perquè ens coneixem més per poder gestionar tota la part emocional, amb els nens encara més, perquè la seva ment, el seu cervell, no està prou preparat i desenvolupat per aquests canvis. Mares i pares han de saber acompanyar. I continuo mantenint la idea de comunicar, parlar del que farem i el que no farem, arribar a acords… Aquesta llibertat de poder escollir no és fàcil, però els nens també s’han d’avorrir. Sempre intentem omplir-los l’agenda d’activitats durant el curs i a l’estiu volem seguir amb aquesta manera de funcionar i que tot el dia estiguin distrets, però que sàpiguen gestionar l’avorriment també és molt important pel seu desenvolupament.
Parlaves abans de desconnectar i connectar? Com ho hem de fer perquè les vacances siguin realment vacances i no tenir pensaments recurrents sobre la feina? Aquí, sobretot, és important la planificació anterior. Dues o tres setmanes abans cal organitzar el traspàs d’informació al company que et cobrirà. Només així aconseguiràs una descàrrega mental. Aquesta és la base, però després, de vacances, hem de ser conscients de l’ara i l’aquí, posar el focus en el que et rodeja aquell moment, en el lloc i les persones amb qui has decidit compartir aquell moment. I això és un exercici que s’ha d’anar fent de mica en mica, que no es pot fer d’un dia per l’altre, però que s’ha de fer perquè si no al final arribaràs més cansat, més desgastat i amb més mal humor a la feina perquè no hauràs aprofitat realment aquests dies de vacances.
Fins a quin punt és important canviar d’entorn, marxar fora? Podem desconnectar i connectar des de qualsevol lloc, no cal marxar. És un treball més intern que no pas extern. Podem gaudir i desconnectar estant en el mateix lloc, generant o creant aquests espais planificats d’una nova rutina, amb equilibri i harmonia, tenint temps per a un mateix i temps de qualitat, connexió amb els altres. I tot des de la consciència plena. De res serveix marxar i seguir amb el pilot automàtic.
I la tornada a la feina i a l’escola, com l’hem d’afrontar per no patir l’anomenat estrès postvacacional? El cervell necessita una estructura. Una setmana abans hem d’anar tornant als horaris de la resta de l’any de forma progressiva. Ha de ser pas a pas, no pot ser de cop.
