Els Premis Gent de Terrassa reconeixen aquest dijous Doctor Prats, Litus, Cèlia Ros, Valentí Grau, la fundació Prodis, Juan José Albericio i Loli Bordes.
Doctor Prats: Les cançons en català més escoltades arreu
A Terrassa, ens resulta habitual creuar-nos pel carrer amb els integrants de Doctor Prats. Però fora de la ciutat, és sorprenent i s’emporten algunes mirades dels passejants. I és que la banda ha publicat algunes de les cançons més escoltades en català de la darrera dècada. Per exemple, la cançó “A poc a poc” va ser l’any 2022 la segona cançó en català més punxada. Pel que fa a escoltes a la plataforma Spotify, el disc “Pel cantó bo” va ser el més escoltat en català, amb 6,9 milions d’escoltes. Precisament per posar Terrassa al mapa, són mereixedors d’aquesta distinció del Gent de Terrassa. A més, recau en ells just ara que la banda terrassenca ha encetat una aturada d’un any i mig. “Necessitàvem respirar”, ho van justificar. De fet, no serà fins a la primavera del 2025 quan torni amb un nou disc (el cinquè). Avui tornaran a pujar a un escenari.
Litus: El cantant que ha fet el salt a la televisió
Litus afronta una setmana en la qual serà profeta a casa seva. No només perquè avui rep un premi Gent de Terrassa, sinó perquè dissabte serà el mestre de cerimònies de la marató de microrecitals que té lloc a la Plaça Vella, dels músics de la batejada com la “Generació Ç”. Ell ha triat la cançó “Pedalear” per interpretar a la marató. “M’ha donat moltes alegries. Encara que cursi, no saps com m’ha ajudat”, explica el cantant. I recorda: “Un cop, quan la meva mare tenia dificultats per caminar, va començar a sonar la cançó i es va aixecar i va començar a ballar i a plorar”. Així que “ho justifica de ple”.
Prodis: L’any del seu nou Vapor
El premi li arriba a Prodis en un moment de plena efervescència, després que recentment hagi inaugurat el seu nou equipament: el flamant Vapor Cortés. Prodis és una entitat fundada l’any 1960 que treballa incansablement per la integració de persones amb capacitats diverses i problemes de salut mental, oferint suport, formació i llars on aquestes persones poden desenvolupar-se i viure plenament. La presidenta Isabel Marquès i el seu gerent Dani Jorquera rebran el premi, en representació de Prodis.
Cèlia Ros: Treball social als barris i sindicalista de base
Cèlia Ros Va estudiar per assistent social i va col·laborar activament al barri de les Arenes, fent classes i el que calgués, sempre treballant i estudiant. Aviat, una jove Ros es va decantar per treball social, però sempre des del punt de vista educatiu. Ideològicament es defineix “socialista i democràtica”. Des de 1976 és sindicalista, en concret com a militant de la UGT. Va ser regidora de Terrassa per ERC, l’any 2003, durant un mandat. “És una experiència molt bona i la recomanaria a tothom”, ha manifestat.
Valentí Grau: Alma mater del festival de jazz de Terrassa
Valentí Grau és el director artístic del Festival de Jazz de Terrassa i un dels “alma maters” del jazz a Terrassa. Sense la seva implicació, no s’entendria la consolidació d’un Club de Jazz, amb dues grans fites: organitzar un festival de referència a Catalunya i sostenir un dels clubs de música en directe amb més programació en viu del país. Per això, Valentí Grau rep el premi Gent de Terrassa, que s’afegeix a un altre bonic reconeixement, com va ser que l’any 2015 l’anomenessin Capgròs de l’any.
Loli Bordes: 50 anys d’entrega solidària a la Creu Roja
Va començar com a voluntària en una entitat solidària quan era pràcticament una nena, amb 13 anys, però ja des de llavors ha demostrat sempre una clara i ferma vocació d’ajudar. El passat 8 de maig, coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Creu Roja, es va jubilar després de 50 anys d’entrega personal i professional a aquesta entitat. Ella i el seu equip han esdevingut un motor per a totes les seves iniciatives de Creu Roja a Terrassa, vitals per a moltes persones que necessiten ajuda i suport.
Juan José Albericio: La millora pedagògica des de l’Escola Pia
Albaricio estava encaminat a fer de capellà, però que es va topar amb el món de la ràdio. En aquest món hi va conèixer la seva dona i també va descobrir la seva vocació per fer de mestre. És possible que si entre els assistents hi ha antics alumnes de l’Escola Pia, l’hagin tingut com a professor o hagueu viscut algunes de les seves millores i iniciatives innovadores com a director pedagògic del centre. La seva tasca és un exemple de com l’educació pot transformar vides i contribuir a un futur millor.
