L’enginyer agrònom Xavier Aliart lidera un projecte pioner al Vallès d’agricultura regenerativa, una fórmula que supera el paradigma dels cultius ecològics i que aposta per enriquir el sòl, reduint les emissions, l’impacte en la biodiversitat i estalviant aigua. El resultat són quatre àrees de conreu combinat a Can Sales, al costat de l’Atlètic Terrassa, on els fruiters, l’horta, el ramat i els insectes comparteixen espai, en un intercanvi constant d’aliment, nutrients i protecció. L’agricultura regenerativa ja és una alternativa sostenible en temps de sequera. La tècnica estalvia un 80% de la despesa d’aigua en els cultius.
“És una aposta per transformar el sistema productiu alimentari -explica Aliart-. Volem ser partícips d’aquest canvi de model” .
Aquest enginyer terrassenc, que col·labora amb la marca Torres en la implantació de l’agricultura regenerativa al cultiu de la vinya, impulsa amb la seva dona Silvia Vicente, arquitecta, un projecte integral a Can Sales, que passa per la rehabilitació de l’antic Mas Sales i la recuperació de la finca agroforestal, de 60 hectàrees. Després de consultar a historiadors, expliquen, “hem recuperat el nom original del mas i de la finca, que era Can Sales i no Can Salas. En l’epoca de la dictadura es va castellanitzar Can Sales i nosaltres l’hem recuperat”.
Dos anys després de la creació de l’explotació agrícola, el projecte ja comercialitza productes al sector de la restauració de Terrassa, Matadepera i Sabadell. “Ara volem convertir la finca en un centre de divulgació agrícola mediambiental. Ja tenim un projecte divulgatiu amb l’Institut Agrícola de Castellar del Vallès i ara obrim la finca als centres d’educació i a les persones que vulguin conèixer el projecte”, apunta Aliart.
Xavier Aliart, mostrant una de les àrees d’horta regenerativa de la finca de Can Salas / Nebridi Aróztegui
El projecte agroforestal, que ha estat batejat amb el nom de Geosmina, la molècula que provoca l’olor de terra mullada, forma part d’una xarxa de quatre finques experimentals a Catalunya monitorades pel CREAF, el Centre d’investigació Ecològica i Aplicacions Forestals.
En només dos anys, la iniciativa ja ocupa un 50% de la superfície conreable de Can Sales i “en dos anys més esperem conrear la totalitat”.
L’agricultura regenerativa prescindeix dels químics, com l’ecològica, però va més enllà centrantse en la regeneració del sòl com a valor essencial. A Geosmina hi ha una granja amb cabres i gallines que pasturen, aportant un extra d’excrements i microorganismes claus per a la restitució del sòl. “Al camp -explica en Xavier Aliart- conviuen arbres fruiters, horta, vinya i els ramats. La diversitat genera sinergies entre elles. Un exemple són els marges, que a l’agricultura tradicional es ‘netegen’. Aquí aporten una fauna útil, un exèrcit d’insectes depredadors dels fongs i altres plagues”.
Les cabres són una font de bionutrients al projete Geosmina /Nebridi Aróztegui
L’enginyer explica com el sòl de Can Sales, que era sec i poc fèrtil, és avui un terreny “viu, amb matèria orgànica, microorganismes, completament regenerat”. El pasat vitícola de la zona, apunta l’enginyer, ha ajudat a la regeneració del sòl.
En l’actual conjuntura de crisi climàtica, l’agricultura regenerativa “és una alternativa bona perquè el terreny funciona com a reservori d’aigua -apunta Aliart-. Amb el règim de pluges mediterrani, els cultius tradicionals només agafen part de l’aigua dels grans aiguats, la majoria llisca i es perd. El terreny recuperat de l’agricultura regenerativa té capacitat per absorbir tota l’aigua i funciona com a un gran dipòsit”.
A Can Sales plouen uns 400 litres per metre quadrat l’any. “Podem acumular 4 milions de litres d’aigua cada any a la superfície de l’horta. Normalment es perdrien per l’escorrentia. Aquí el terra fa de dipòsit d’aigua”.
