Aquest educador social té 24 anys. Gairebé la meitat de la seva vida ha estat víctima d’assetjament escolar. Brian Giner Sánchez treballa de vetllador en una escola de Terrassa i és un conegut activista contra l’assetjament escolar. Crea contingut contra aquesta xacra. Locutor, escriptor, és autor de “Golpeado, pero no derrotado” i secretari de Trencats, associació contra la violència a les escoles que fa costat a les víctimes i demana una llei nacional contra aquest fracàs col·lectiu. Ha participat en una jornada de conscienciació a estudiants organitzada per la Policia Municipal.
Quan va començar tot? Jo tenia 4 o 5 anys. Em marginaven perquè tenia estrabisme congènit en l’ull dret. Em deien “guenyo”, “prisma”, “pegat”. Em canviaven d’escola per mudances de municipi i en les tres en les quals vaig estar es va complir el mateix patró. Sempre era el nou. No es va establir cap protocol. Aleshores l’assetjament es materialitzava en ofenses i marginació. Després va ser diferent.
“La diferència amb anys enrere és que ara, amb les noves tecnologies, t’emportes la persecució a casa”
Va empitjorar a l’ESO… Va empitjorar amb agressions físiques. Jo era el “guenyo”, però també el “gras”. Pesava 115 quilos. Em van tirar escales avall, van escalfar un bolígraf amb fricció durant una hora per clavar-me’l a la mà i al coll. Em donaven pallisses en els lavabos. Em van acorralar i es van treure els membres… sense tocar-me.
I quan va acabar el martiri? Vaig créixer i vaig fer un grup d’amics, sortia… Els assetjadors van canviar de víctima.
Brian Giner, al Vapor Universitari / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Però no acaba del tot. Quin és el sediment de cicatrius? Encara tinc por social, encara em costa mirar la gent, les mirades em transporten al passat. A la meva parella em va costar mirar-la a la cara un any i mig o dos. Ella sabia el perquè. Els meus pares van ser un pilar fort per a mi. Ja no hi són. I ara, ho és la família de la meva parella. El suport familiar és fonamental.
“Encara tinc por social, encara em costa mirar la gent, les mirades em transporten al passat”
Has tornat a veure els teus assetjadors? Alguns, tot i que no vaig esmentar ningú, s’han vist reflectits en el llibre. Dos em van demanar perdó. Ells també eren víctimes. M’ho feien perquè no es fiquessin amb ells. D’altres han acabat malament…
Què ha canviat en les formes d’assetjament als darrers anys? La gran diferència és que ara, amb les noves tecnologies, t’emportes la persecució a casa. La situació canviaria si fos obligatori donar el DNI per tenir un compte en xarxes.
L’escola està preparada per afrontar aquest problema? No, perquè els centres educatius no tenen els recursos necessaris i perquè molts cops no els fan cas. Activar protocols és molt complicat. Hauria d’haver integradors socials en tots els centres. I l’Estat ha de complir amb la seva obligació, assumir que estem davant un problema real, una xacra social, i donar eines per combatre’l.
