Ser mare jove ja no és la tònica general. Cada cop les dones catalanes són mares més grans, deixant enrere els estereotips que la maternitat, com més aviat millor. La societat ha canviat. Si bé els nostres avis havien construït una família abans dels 30 anys, actualment aquesta situació sembla una utopia. A Catalunya la natalitat ha baixat, i el moment de ser mare cada cop arriba més tard, en molts casos, a partir dels 40 anys.
La Núria, de 42 anys, té dos fills. El primer va arribar quan ella en tenia 38, i el segon amb 41. És mestra de professió, i considera que ha gaudit molt de la seva etapa de joventut: ha estudiat una carrera, s’ha enamorat, ha viatjat i s’ha casat. “Cada cosa al seu temps”, explica. La maternitat sempre ha estat present a la seva vida com un pas que en algun moment arribaria, i tot i que ella considera que “podria haver-ho fet abans”, es va estrenar com a mare fregant els 40 anys. “Amb aquesta edat no es poden tenir fills”, li van dir en una ocasió. Ella explica, entre rialles, que “és més estrany trobar mares joves, tot el meu entorn està tenint fills a partir dels 38 anys”.
Ser mare als 40 ja no és un tabú
La Núria té raó, ser mare més gran s’està convertint en una tendència. A Catalunya, segons les dades de l’Idescat de Naixements de 2022, el percentatge de dones que han tingut fills a partir dels 40 anys durant ha augmentat fins a l’11% amb 6.341 naixements. L’augment de dones que són mares a partir dels 40 és una realitat, i és que al 2005 només el 3,57% de les mares estaven en aquesta franja d’edat.
Al Vallès Occidental no ens quedem gaire lluny d’aquesta xifra (10,90%). En el cas concret de Terrassa, el 2022 es van produir 1.793 naixements, el 9,09% dels quals corresponen a dones de més de 40 anys, A la nostra ciutat aquesta tendència a ser mare més gran ha crescut exponencialment. El 1995 només l’1,41% de les mares es trobaven a la dècada dels 40, una xifra que es va mantenir durant gairebé tota la dècada,
La natalitat, però, també ha baixat. La xifra de naixements del 2022 és la més baixa des del 1998. La primera dècada del segle va ser més positiva: entre el 2000 i el 2015 la mitjana de la natalitat a Terrassa se situava als 2.596 bebès anuals. No obstant això, les dades reflecteixen un fenomen que sembla ser cíclic: entre el 1995 i el 1987, la mitjana de naixements se situava als 1634 nens.
La Núria explica que el dia d’avui tindria més fills: “la concepció de la maternitat ha canviat, primer toca que tú et sentis realitzada amb tú mateixa, amb els teus estudis i experiències vitals”, i afegeix que “socialment s’espera que les dones compleixin amb unes determinades etapes: primer tenir parella, després casar-te, i quan ho tens tot et comencen a preguntar pels fills. I si no vull? Cada dona és un món”.
Font: Idescat. Dades de Naixements (1975-2022)
Lluny de la generació de les nostres mares
La Raquel, de 26 anys, acaba de graduar-se del seu primer màster. Ja independitzada amb la seva parella, acaba de trobar una feina estable que li permetrà progressar professionalment en el seu àmbit. La maternitat no entra -per ara- en els seus plans. “Sempre he tingut clar que volia ser mare, però no serà tan d’hora com m’agradaria”, explica. Assumeix que no serà una etapa que comenci a curt termini”, i afegeix: “la meva mare em va tenir amb 26 anys, la meva edat actual, i m’he passat tota la vida pensant que aquest seria també el meu cas. Ara veig que no és possible”.
La mitjana d’edat de les mares ha crescut considerablement en els darrers 50 anys. La majoria de les dones terrassenques que es van convertir en mares el 2022 estaven entre els 30 i 39 anys. Aquesta dada endarrereix la maternitat 10 anys amb respecte el 1975, quan no només hi havia més naixements, sinó que les mares tenien entre 20 i 29 anys.
La diputada de Salut Pública de la Diputació de Barcelona, Gemma Tarafa, destaca les causes de caràcter socioeconòmic que obliguen moltes dones que volen ser mares a postergar la decisió: “La precarietat laboral -especialment greu en el cas de les dones-, els sous baixos i la dificultat per accedir a un habitatge incideixen negativament a l’hora de quedar-se embarassada”.La Raquel corrobora les paraules de la diputada: “No només no tinc ganes de ser mare ara mateix, sinó que no podria assegurar l’estabilitat de la criatura, així com tampoc la meva pròpia”.
Les dades reflecteixen una nova realitat que suposa un repte per les administracions. La diputada assegura que “Els recursos i serveis especialitzats que necessiten les dones que són mares a partir dels 40 no són els mateixos que requereix la població femenina més jove”. El que és una realitat és que la societat ha canviat: ser mare a partir dels 40 ja no és ser una mare gran, igual que el concepte mare jove ja no té el mateix significat.
