Territori anunciava aquesta setmana l’inici dels treballs d’ampliació de l’autopista C-16 al seu pas per Terrassa, unes obres que busquen millorar la capacitat de la via per absorbir l’increment de trànsit procedent de la B-40, que ha d’entrar en servei aviat. El projecte incorpora una intervenció, l’enèsima, per a estabilitzar el mur escullera de la sortida de la C-243c, la carretera de Martorell.
L’obra no tindria més rellevància, si no fos perquè es tracta de la sisena vegada que la Generalitat intervé en aquest tram per contenir el talús i estabilitzar-lo, sense aconseguir-ho de manera definitiva fins ara. Són sis intervencions, la primera fa ja dues dècades, i més d’un milió d’euros invertits en la reparació del tram.
El talús de la sortida de la C-243c és tot un repte per als enginyers del departament de Territori de la Generalitat. El pendent és un terreny d’argila i ple de mines al subsol que reacciona contra les tècniques de contenció artificials implantades fins ara. El tram esdevé constantment un pendent lliscós pel qual es precipiten tots els elements de retenció.
El problema és la manca de drenatge de l’aigua de pluja, que s’acumula al subsol, desestabilitzant el talús
El talús presenta un problema de consolidació, han explicat els tècnics, per la manca de drenatge de l’aigua de pluja, que s’acaba acumulant al subsol. De fet, és en els episodis de precipitació quan més s’accentua la seva inestabilitat.
La proximitat de la calçada –el talús mor a la sortida de la C-16 a la C-243–, i la freqüència de pas de vehicles per aquest enllaç, han fet que l’administració esgoti totes les tècniques de contenció per evitar el risc d’invasió de la via. A la darrera actuació, l’any 2017, els Serveis Territorials de Carreteres van consolidar per enèsima vegada el tram i van instal·lar vegetació al pendent perquè les arrels l’estabilitzessin i frenessin les esllavissades.
Set anys després, els operaris tornaran a la sortida de l’autopista C-16 cap a la carretera de Martorell per millorar un cop més l’estabilitat del mur d’escullera. Els treballs formen part del projecte d’ampliació de l’autopista, que té un pressupost global de 10,6 milions d’euros.
30 metres d’alçada
El talús és un pendent de 30 metres d’altura de complexes característiques geotècniques.
Una de les primeres intervencions per a contenir esllavissades es va fer l’any 2004. Es van invertir 120.000 euros en la reparació. Tres anys després, el 2007, els operaris van tornar al tram per fer una nova intervenció, amb un pressupost de 436.000 euros.
L’any 2011 es va fer l’obra més costosa fins al moment. Davant la dificultat de contenir el terreny, els tècnics van decidir en aquella ocasió folrar el talús cobrint-lo d’una malla amb encoratges que asseguraven la seva adherència al terreny. Es van instal·lar dues xarxes, la segona de les quals substituïa la primera deteriorada, i es van fer millores en el drenatge, a banda de dotar el tram de vegetació. L’obra va sortir a concurs per gairebé un milió d’euros.
Més tard, la de 2017 va ser la darrera intervenció d’envergadura al talús, amb un pressupost de 350.000 euros.
Ara, les obres d’ampliació de la C-16 permetran millorar un cop més l’estabilitat del mur d’escullera, que durant els darrers anys resta cobert per un llit de roques blanques de grans dimensions. Els treballs d’ampliació de l’autopista han començat amb la senyalització i tenen un termini d’execució de 12 mesos. Serà, doncs, durant 2024 que s’executarà la darrera intervenció al tram.
