Sant Llorenç genera un volum d’activitat per valor de 5 milions d’euros anuals

Sant Llorenç és el parc de la xarxa de Barcelona on l’impacte econòmic de les proves esportives és més gran, amb 326.100 euros el 2019. El valor de la producció de la restauració i de la recol·lecció de bolets és, però, superior

Publicat el 04 d’agost de 2023 a les 19:54
Actualitzat el 04 d’agost de 2023 a les 19:55
Les activitats econòmiques desenvolupades al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac o directament relacionades amb ell mouen uns 5 milions d’euros l’any. Així ho constata un informe sobre valorització de les funcions econòmiques i socioambientals dels parcs naturals de la xarxa de la Diputació de Barcelona encarregat per l’organisme al Gabinet d’Estudis Econòmics SA i datat a desembre del 2021. L’estudi agafa com a referència el 2019, any en què el de Sant Llorenç se situava com el sisè parc de la xarxa amb una xifra més alta, amb un valor de la producció d’activitats econòmiques de 5.049.400 euros. Gairebé la meitat d’aquests diners corresponen a activitats públiques de gestió i conservació dutes a terme pel consorci de gestió del parc, amb 2.478.002,90 euros, uns diners que es poden imputar a costos, però que vistos des d’una altra perspectiva ajuden a crear ocupació i negoci a proveïdors de material i altres. La restauració també aglutina una part important d’aquest valor econòmic de més de 5 milions. L’ingrés per activitat o despesa dels clients dels restaurants situats dins del parc va arribar als 1.343.400 euros el 2019, segons l’informe, que calcula aquesta xifra a partir de l’ingrés mitjà dels establiments de restauració a Catalunya l’any 2019, segons l’Estadística estructural d’empreses del sector serveis (Idescat i INE), establert en 335.846 euros/establiment, i el multiplica pel nombre d’establiments el parc. La recol·lecció de bolets és la següent activitat en volum de valor de la producció, amb 85,4 tones de producció i 426.805 euros d’estimació del seu valor tenint en compte el preu de mercat.

Més de 22.000 esportistes

Ara bé, on destaca el parc de casa nostra en la comparativa amb la resta d’espais naturals de Barcelona és en l’àmbit esportiu, la quarta activitat en volum dins del mateix parc. I és que Sant Llorenç és el parc de la xarxa de la Diputació on l’impacte econòmic de les proves organitzades (curses, marxes, caminades, etc.) és més gran en termes absoluts, amb 326.073 euros, 315.956 dels quals corresponents a activitats a peu i 10.116, a les de bicicleta de muntanya o BTT, amb 89 i 4 proves i 21.794 i 529 participants, respectivament. Altres activitats que també s’han tingut en compte per quantificar el valor de la producció de les activitats econòmiques del parc són la caça, l’aprofitament forestal privat de fusta, llenya i suro, la ramaderia, l’agricultura, l’hostaleria, l’apicultura (és el segon parc, després del Montseny, on té més impacte absolut) i l’educació ambiental, que completen la llista en aquest ordre, per aportació al valor total. El valor dels béns i serveis generats a l’interior del parc equival a un 0,09% del VAB dels municipis que hi tenen terrenys. El percentatge productiu pot semblar petit, però cal tenir en compte que el parc se situa en una àrea d’alta productivitat econòmica, i amb una important presència de polígons d’activitat, insisteixen els redactors de l’estudi. A més, les mateixes necessitats de protecció dels parcs fan que les activitats que es puguin fer estiguin limitades a activitats compatibles amb les finalitats ambientals. Cal tenir en compte, però, que la producció genera també un valor afegit que es materialitza en salaris i excedents que es generen a l’interior d’aquest espai.

La part central està sobresaturada?

“Semblen les rambles”. Probablement, heu sentit o pronunciat aquesta frase algun cop mentre pujàveu a la Mola. I és que la quantitat d’excursionistes que acull és sovint molt nombrosa. Per conèixer si la part central del parc, la zona de la Mola, el Montcau i l’Obac, està sobresaturada s’està fent un estudi de capacitat de càrrega. “La intenció és veure quina és la capacitat turística o d’ús públic ideal o a la qual hem de tendir i després veure com regulem els accessos i repartim els usuaris pels diferents punts d’interès del parc”, explica Daniel Pons, tècnic de conservació – biòleg del parc. “Volem saber si la zona central està saturada i quines estratègies podem adoptar perquè la gent es desplaci a altres punts del parc i redistribuir també l’impacte econòmic de les activitats”, detalla.