Fa 75 anys van pujar la campana fins a la Mola

Aquest dimarts, 1 d'agost, se celebra l’efemèride del trasllat de la pesada campana, que va ser encarregada per la família Quadras l’any 1948. El cronista Josep Ballbè n’apunta tots els detalls

Publicat el 31 de juliol de 2023 a les 19:25
Actualitzat el 01 d’agost de 2023 a les 15:12
Aquest dimarts, primer dia d’agost, se celebra el 75è aniversari del trasllat de la campana a l’històric monestir benedictí del cim de la Mola. La seva història arrenca a l’albada del segle XX, quan la família Quadras va comprar les finques de Can Pobla (any 1902) i Can Robert (1904). Una gran extensió de terreny que abasta des dels cingles de Can Pobla fins als Caus cremats. És d’aquí d’on sortiran no una, sinó les dues campanes d’aquesta història, tal com apunta Josep Ballbè i Urrit, cronista i col·laborador de Diari de Terrassa. “La més petita es va quedar a baix, al pati de la casa de Can Pobla. La gran es va programar per al monestir del cim de la Mola”, explica Ballbè i Urrit. “Totes dues, però, les havia encarregat la família Quadras. I aquesta comanda es va dur a terme un parell de cops: primer quan van comprar les finques. De bell nou -i per segona vegada- l’any 1948”, apunta el cronista. El motiu de la duplicitat es deu a la convulsió política de l’època. De fet, els primers exemplars van ser destruïts. Un cop refetes, les campanes van estar enllestides l’any 1948. “Ignasi es va comprometre a pujar-la a l’antic monestir, aquell primer dia del mes d’agost”, sosté Ballbè i Urrit. O sigui, tal dia com avui, d’ara fa 75 anys.

Celebrar el sant

El motiu d’instal·lar-la a principis d’agost no serà un altre que fer-ho coincidir amb el santoral. “Es fa sobretot pensant a donar lluïssor a la festa del sant, el dia 10 del mateix mes”, detalla. Ignasi Quadras es va ajudar d’un carro, tibat per un cavall. Un cop instal·lada, es va organitzar una gran festa durant dues jornades (els dies 9 i 10 d’agost). “A la missa del sant, celebrada pel reverend mossèn Ricard Penina, van cantar-hi el tenor Emili Vendrell i la cantatriu Esperança Mosteiro”, apunta Ballbé. En acabar, com es fa any rere any, es van cantar els Goigs a llaor del Sant patró, voltant el monestir i el Virolai, tot mirant a Montserrat.