Terrassa

Saps on és… aquest tros d’antiguitat d’escassa fama a Terrassa?

El Mas de la Castlania és un dels edificis més antics de la ciutat, però no compta amb un reconeixement popular destacat

Aquesta antiga construcció formava part de la Quadra de Vallparadís i es va bastir entre els anys 1319 i 1323 / nebridi aróztegui

Se’l considera com un dels edificis més antics de la ciutat. També rep denominacions diverses. Està ubicada al carrer de Serrano, a prop del parc del Vallparadís. De fet, era part de la Quadra de Vallparadís. El va fer construir Blanca de Centelles entre els anys 1.319 i 1.323. Tenia una torre, la Torre d’en Bru, que es va enderrocar a finals del segle XIX. Conserva elements interessants, com el seu portal, uns relleus, un escut i una finestra gòtica.

És el Mas de la Castlania, també conegut com a Casa Canela o Cal Canela. De quan hi havia la torre, també se’l coneixia com la Torre de la Castlania. Què era una castlania?, es preguntarà un bon nombre de lectors. Doncs, segons la definició més acurada, es tracta “del conjunt de béns o drets que depenien d’un castell i que havien de permetre el sosteniment del castlà i de la seva guarnició”.

Blanca de Centelles, doncs, exercia de castlà, en una època on no era gens comú que una dona pogués accedir a aquesta distinció. Les seves funcions primerenques eren ser la residència dels encarregats d’administrar el tros i cobrar els tributs pertinents.

Canvi de paradigma

El temps va promoure un canvi en les seves funcions, passant a ser una masoveria. La denominació Canela dels anys posteriors tenia tota la lògica, ja que va ser propietat d’una família amb aquest cognom. No pot sorprendre a ningú i acostuma a succeir.

És un edifici que entra dins de la llista dels protegits, però no acostuma a estar entre els més recordats, quan es passa revista a tota la col·lecció de monuments o construccions de les quals es pot presumir una mica. Sembla descuidada, sense una vida que sí que tenen altres mostres de més fama. Podria ser, que el Mas de la Castlania no en vulgui, de fama.

To Top