A casa seva, per la Festa Major, marxaven fora perquè els tocava conviure amb concerts i més concerts. Quan ja va tenir l’edat de decidir, va començar a quedar-se a la ciutat per gaudir d’aquesta celebració, especialment per la seva vinculació amb un grup de cultura popular. Enguany, la viurà més a prop que mai, exercint de la veu de la Festa Major.
Té 33 anys i treballa de tècnica de subvencions a la Fundació Escolta Josep Carol, a Barcelona, si bé la seva formació va ser Antropologia, una carrera que va acabar. En aquest vessant, li interessa molt capbussar-se en tot allò que està relacionat amb la cultura popular. “M’agrada entendre-la perquè les societats depenen molt de la cultura”, assenyala. Abans de tot això, però, va passar per un Grau Superior d’Educació Infantil. Va començar un temps als Diables de Terrassa, encara que ara ja fa tretze anys que forma part de la colla de foc del Drac Baluk Astharot i Diables de Ca n’Aurell, fundada l’any 1993. Va ser presidenta d’aquesta entitat durant quatre anys i també ha exercit de tresorera.
Una de les seves passions són les motos i se la pot veure circular i fer rutes els caps de setmana, sempre que no hi hagi actuacions de la colla, amb la seva Honda CB650R, un tros de màquina que cuida amb molt d’afecte, com també ho fa amb el Nindú, el seu gos de sis anys, de la raça Beagle. Una companyia que no té preu.
Traspàs de papers
Ja s’ha reunit amb el Joan Salvador, flamant regidor de l’Ajuntament i que ha sigut la veu de la Festa Major fins a l’edició passada, pel traspàs de papers. Ha estat dotze anys i onze festes majors fent de veu (una no es va celebrar per la pandèmia, la de l’any 2020). Abans de Salvador, va fer de veu de la Festa Major, l’Àngels Closa, que hi va estar dos anys. Tot i la seva aparença de timidesa, no l’espanta la responsabilitat i és d’aquelles persones que, quan toca amb la seva colla o a altres activitats, agafa el micròfon i fa de mestra de cerimònies i de què calgui.
Ja feia temps que hi simpatitzava, però ara fa poc més d’un any que s’ha incorporat a La Xemeneia, aquell grup de joves terrassencs preocupats per la cultura popular i tradicional de la ciutat. Per si no s’ha dit, el seu nom és Ivette Baldó i està més que il·lusionada davant d’aquest repte.
