El carrer Sant Pere ha estat antigament la milla d’or comercial de Terrassa, ja que connectava la plaça Vella amb l’antic poble de Sant Pere. Però aquell resplendor és ara un declivi estètic, doncs la majoria de botigues emblemàtiques ha tancat.
A banda de pèrdua d’identitat terrassenca i records d’infantessa, la desaparició de els botigues també comporta problemes per mantenir el seu patrimoni ornamental. Només al carrer Sant Pere, per exemple, la regidoria d’Urbanisme ha hagut d’intervenir en el manteniment de la Boada i Riera i de La Lyonesa.
De fet, ambdós edificis estan inclosos al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Terrassa. D’aquí què si la propietat vol exercir qualsevol modificació que els pugui afectar, han de tenir el vist-i-plau de l’Ajuntament. En el cas de La Esmeralda, la recent ampliació de l’Inventari del Patrimoni Cultural la protegeix ara.
I amb independència de si estan protegits o no, molts locals resten tancats, com ruïnes d’un altre segle. És el cas del casino del Comerç (amb uns rètols moderns i en desús bastant qüestionables). En tot cas, els comerços històrics sovint van tancar per mancar de relleu històric. D’aquí què CECOT i l’Ajuntament ajudin a buscar relleu generacional (amb Re-empresa). La protecció dels comerços genuïns encara oberts és la millor manera de no haver de protegir -el dia de demà- el patrimoni.
Boada Riera
Tancat. L’Ajuntament ha fet la reparació i passa factura
Segons el catàleg de 1986, la llibreria Boada Riera té tant la façana com els interiors protegits (les fusteries). L’edifici és obra de Lluís Muncunill, des de la reforma de l’any 1912. Ha estat motiu de controvèrsia, ja que l’Ajuntament va al·legar que la propietat mantenia la façana en mal estat i van aplicar multes coercitives. Posteriorment, es va fer una execució subsidiària del requeriment (per valor de 100.000 euros, que abona la propietat). A grans trets, el particular al·lega que la “excessiva” protecció patrimonial és el motiu pel qual no s’aconsegueix llogar la botiga, ja que els interessats acaben desistint veient les dificultats per adequar l’interior.
Casa Gorina
Reconvertit. Exemple de reconversió, mantenint les fusteries i l’estètica d’època
Joan Gorina i Riera va obrir al carrer del Puig Novell la primera llibreria de Terrassa, l’any 1893. De fet, la història local l’ha considerat com el primer llibreter de Terrassa. Aquest negoci, algunes dècades més tard, es va traslladar al carrer de Sant Pere. Ricard Alegre va ser el darrer responsable de la paperia, que va tancar el 2009. Actualment s’hi ubica una perruqueria, que ha mantingut les fusteries i mobles d’una manera exemplar.
Casa Gorina / NEBRIDI ARÓZTEGUI
La Lyonesa
Reconvertit. Multa per fer malbé els fusteries interiors i obligació de reproduir-los de nou
És obra de l’arquitecte municipal Ignasi Escudé i Gibert, precisament l’arquitecte que va fer la reforma del passeig del compte d’Ègara de 1943. Aquesta pastisseria data de 1936, quan Antoni Montserrat Marí va demanar permís per a la venda de pastisseria i dolços. La confiteria va tancar l’any 2007. Després del seu tancament, hi va haver polèmica per la forma en que els nous inquilins del local van tractar el mobiliari interior, amb l’agreujant de fer-ho sense la llicència corresponent. Tant és així que l’Ajuntament hi va incoar un expedient sancionador, a més a més d’un procediment de reparació de la legalitat urbanística (d’acord amb el Pla Especial de Protecció del Patrimoni). O sigui, havien de reproduir, amb la màxima qualitat possible, l’estat de les fusteries i altres elements de l’interior. Actualment, hi ha una botiga de bosses.
La Esmeralda
Tancat. Protegit per l’ampliació de l’Inventari del Patrimoni
La Esmeralda, malgrat ser un comerç històric, no és de les més joves. La reforma de la façana és dels anys 40, per això segueix un corrent estètic entre el noucentisme i el monumentalisme. Va tancar anta el 31 d’agost de 2018. Quasi cinc anys després del seu tancament, segueix sense activitat. Arran de la darrera modificació del POUM per ampliar l’Inventari del Patrimoni Cultural de Terrassa, La Esmeralda està inventariada. La botiga va tancar amb 96 anys d’història de venda d’agulles, botons, canilles de fil, goma, cintes de brodats i passamaneria fins a madeixes de llana i agulles per a teixir, i tants altres elements per a cosir i brodar…
La esmeralda / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Forn Vergès
Reconvertit. Tancat per manca de relleu generacional
L’activitat del forn de pa Vergés s’inicià l’any 1917 amb Llorenç Vergés com a titular del negoci, tot i que des de 1830 en aquest mateix indret s’hi documenta un forn de pa. A la mort de Llorenç Vergés el negoci passà a mans dels seus fills: Joaquim, Caterina i Dolors. Fins el seu tancament, estava al capdavant del negoci la tercera generació de la família Vergés. En aquest cas, el tancament es produeix per manca de relleu generacional: el matrimoni que portava el forn (en el moment del tancament) tenia tres fills, que havien canalitzat les seves vides professionals en altres sectors, i han preferit no continuar amb la professió de la família.
Casino del comerç
Tancat. Les ruïnes d’un emblema sociocultural de Terrassa
Explica el cronista local Jordi Plana i Nieto que el Casino feia les activitats típiques de qualsevol casino(balls, jocs de cartes, billar, escacs…), fins l’any 1984 que es produeix la fusió amb l’entitat esportiva l’EPIC. Coincidint amb l’etapa Èpic Casino del Comerç l’entitat entra en crisi, i es crea una Immobiliària per a gestionar el cèntric patrimoni del Casino. Després d’alguns intents comercials, roman tancat des de fa anys.
Casino del Comerç / NEBRIDI ARÓZTEGUI
