Quatre casos al mes, 31 en el que portem de curs. “N’hem notat un increment. Abans, l’assetjament escolar es perpetrava entre les quatre parets del col·legi. Ara, segueix en xarxes socials. Va a més”, Ingrid Assaker, caporal, és responsable de la Unitat de Relacions i Mediació amb la Comunitat (URMEC) de la Policia Municipal de Terrassa. L’increment del qual parla és impactant: del 138%.
Es dona la prolongació en l’àmbit virtual i es dona una major conscienciació que fa aflorar episodis abans amagats en la bombolla del “són coses normals entre nois”. I en aquesta conscienciació tenen molt a veure les campanyes, com les sessions formatives de la URMEC. I aquestes xerrades també són moltes més. Aquest curs, més del doble que el passat: 149 enfront de 73.
Són xerrades com les impartides en un centre educatiu després del cas, paradigmàtic, del fill de la Sohad. Aquesta mare va moure cel i terra quan, a principis de curs, va saber del maltractament cap al seu fill, de 13 anys. Ella treballa fora i cada dia truca el seu fill al migdia per saber com està. El “bé” de sempre va mudar aquell dia als plors. “Estava desconsolat. No volia tornar al col·le”. Un company l’havia colpejat.
El menor tenia blaus en diverses parts del cos. “Tot havia començat a l’estiu, peró ell no va explicar res”. La víctima va fer una foto des de lluny a l’agressor amb un comentari de broma i l’al·ludit el va amenaçar en un xat d’alumnes: “Li va dir que la hi tenia jurada, però que el perdonaria si li donava 10 euros. El meu fill s’hi va negar”. El va abordar a la sortida del col·le, li va fer la traveta, el va tirar a terra, es va posar damunt d’ell i el va asagetar a cops.
Amb policies a classe
El nen no volia tornar a escola. Aquella tarda no va anar-hi. Sohad es va sentir desemparada. “Vaig parlar amb responsables del centre i la primera resposta va ser que no podien fer res, que la ‘baralla’, com van dir, havia estat fora del recinte, que no podien expulsar l’agressor”, diu la mare.
“Estava frustrada”, explica la mare d’una víctima / ALBERTO TALLÓN
El desemparament de la Sohad va continuar. “Estava frustrada. Vaig obrir diversos fronts. A Inspecció d’Educació em van fer cas i un inspector va acudir al centre”. En paral·lel, la mare va contactar amb la Policia Municipal. “Al moment es van posar en marxa. Hores després tres agents van anar a l’escola”. Protocol activat. La víctima no va tornar a l’aula en quatre dies. Feia classe en una altra dependència, amb un psicòleg.
“Era il·lògic. L’agressor sí que anava a classe”, diu la mare. “Els policies van parlar amb el meu fill. Li van fer veure que ell no havia d’avergonyir-se. A poc a poc es va sentir fort, secundat fins i tot per companys que decidien acompanyar-lo. Els va impactar molt quan els agents van entrar a l’aula amb el meu fill. Llavors es va veure que allò anava de debò. L’agressor va ser expulsat. Va notar que el món se li va posar a la contra”. La URMEC fa l’acompanyament a la víctima “fins al final del procés”, diu la caporal, però sap que queden “molts murs per trencar”.
La víctima no ha tornat a ser molestada. I va substituir l’agressor com a delegat de classe.
