La mètrica electoral ja ha entrat en campanya i els partits fan números per saber quants vots necessitaran per tenir presència al ple i, el que és més important, per governar. La participació i el sistema D’Hondt (no és una llei) jugaran un paper clau en el repartiment de cadires la nit de diumenge. Cinc dies abans, però, fem l’exercici de calcular quant costarà als partits posar el seu primer regidor al consistori.
Amb una participació del 60% –la mitjana des del 1979–, les catorze formacions que concorren a les eleccions necessitaran tenir un 5% dels vots emesos per aconseguir el primer regidor o regidora: concretament, 4.760 paperetes.
Diumenge estan cridats a les urnes 158.689 electors a la ciutat. Amb un 60% de participació (95.213 votants), el 5% del recompte són aquests 4.760 vots. Si finalment la participació és menor, tal com apunten algunes enquestes, i se situa en el 50%, diumenge votaran a Terrassa 79.344 persones. En aquest cas, el primer regidor costarà 3.967 paperetes.
Fins aquí, totes les formacions estan en igualtat de condicions davant les urnes. Hauran de tenir el 5% dels vots per entrar al ple. Superat aquest escull, entra el joc el mètode D’Hondt, que distribueix els 27 regidors de Terrassa per un sistema de repartiment, no proporcional.
La participació
El nombre de persones que finalment vagin a votar diumenge serà determinant en el resultat. “Una baixa participació –explica el politòleg Pau Lirola– afavoreix sempre les formacions amb votants més mobilitzats, més ideològics i, per contra, quan la participació és alta, la distribució de vots acaba sent diferent. El biaix de la participació és determinant en aquest sistema”.
La baixa participació sol afavorir les formacions minoritàries, que necessiten menys vots per aconseguir un regidor. L’abstenció acostuma a castigar els partits que mobilitzen més vot indecís.
Molts estudis conclouen que són les formacions d’esquerra, amb votants amb sentit més crític, les que més pateixen en conjuntures de baixa participació. Mentre que els partits que utilitzen la desafecció com a arma política treuen rèdit de l’abstenció.
En aquest context, les crides a la participació s’han convertit en un argument de campanya. “És la mobilització del vot com a antídot contra la ultradreta”, apunta Lirola.
Sigui com sigui, la matemàtica jugarà un paper decisiu la nit del 28 de maig. Al recompte de vots i també al repartiment de places al consistori terrassenc. A les municipals del 2019, amb una participació del 61,34%, el ple es va simplificar i només cinc formacions –Tot per Terrassa, PSC, ERC, Ciutadans i Junts per Terrassa– van entrar a l’Ajuntament. Terrassa en Comú, el PP i la CUP van quedar fora. Quatre anys abans, el 2015, amb un 54,64% de participació, al ple hi havia set formacions.
De cara al pròxim cap de setmana, els partits miren el cel, el calendari, i encreuen els dits. Tot apunta al fet que el clima –es preveuen pluges– pot frenar les sortides de cap de setmana, però la festivitat de dilluns a les escoles de la ciutat podria disparar les escapades familiars.
Si sumem que a les enquestes hi ha un 30% d’electors indecisos a la ciutat , el resultat del 28-M està totalment obert.
28-M: el dia en què tots els vots compten
Tots els vots compten diumenge i poden ser decisius. Els partits majoritaris acostumen a pagar més barats els seus regidors i els petits sovint han de sumar més paperetes per tenir representació. Així són les regles del mètode D’Hondt, un sistema que reparteix els llocs d’acord amb un sistema de repartiment corregit i només entre els que tinguin un 5% dels vots a les municipals.
El repartiment es fa distribuint tots els vots de cada candidatura pels llocs en joc (1, 2, 3, i així fins als 27 regidors a Terrassa). Les actes atribueixen els llocs als partits que tinguin els coeficients més alts. Així és com es generen les diferències de cost que els regidors tenen per cada partit, ja que no es tracta d’un sistema proporcional pur.
