“Quan Sant Pere va deixar de ser poble” és el tema que es va plantejar a una taula rodona a l’edifici on, durant set anys, va ser la seu de l’Ajuntament d’aquesta població que va absorbir Terrassa. Montse Jorba, presidenta de l’Associació Terrassa amb la Seu d’Ègara, va moderar un acte que, com altres, “van bé per promocionar la candidatura” d’aquest conjunt monumental com a patrimoni mundial de la UNESCO i “els primers que ens ho hem de creure som els d’aquí perquè l’antic poble de Sant Pere és el pal de paller de la Seu i cal que se sàpiga la seva història, perquè molta gent que no sap, per exemple, que el poble arribava a què ara és la Creu Alta de Sabadell”.
Jaume Rosset, president de l’AV de l’antic Poble de Sant Pere, va tractar el vessant històric i va explicar com era el poble de Sant Pere l’any 1904, quan es va produir l’annexió. “Era bastant semblant a com està ara, i una de les coses més canviades és a la plaça de l’Església, on hi havia una era i com que Terrassa no volia veure cap aspecte rural, el primer que va fer va ser eliminar aquest doble nivell que hi havia”.
El president dels veïns d’aquest barri va recordar que “va ser molt traumàtica l’annexió i Terrassa ho havia intentat altres vegades i, quan va passar, a Sant Pere els va caure el món a sobre, perquè entenien que el món industrial es menjava el rural”. “És un tema poc treballat i falta molta informació”, va dir.
Novel·la ambientada
L’escriptora Tessa Julià va escriure una novel·la ambientada en el poble de Sant Pere, “Les cares del medalló”, on uns diaris escrits per diverses dones, expliquen una sèrie d’històries. “Vaig descobrir coses que no sabien, que era un poble molt agrícola i que era molt gran i que les Esglésies de Sant Pere hi havia capellans que es passaven de pares a fills els alous dels pobles”. També considera que hi ha manca d’informació sobre tota aquesta temàtica. “Molts terrassencs desconeixen la importància d’aquestes esglésies de Sant Pere”.
Finalment, Carles Sánchez, director de la Candidatura de la Seu d’Ègara a Patrimoni Mundial de la UNESCO, va assenyalar que a aquella època, les esglésies de Sant Pere “van viure una etapa d’esplendor” i hi va haver una redescoberta que va promoure que van començar a ser admirades. Un dels objectius d’aquestes iniciatives, com aquesta taula rodona, “és fomentar aquesta identitat i sentit de pertinença, i per això s’ha fet aquí, a Sant Pere”, perquè els veïns coneguin la història.
