D’aquí a una setmana sabrem qui governarà la ciutat els pròxims quatre anys i a qui li tocarà entomar els reptes que han de fer que Terrassa deixi enrere la incertesa, per afrontar un mandat de l’enlairada. Sobre la taula de la ciutat hi ha hàndicaps importants, temes que ja protagonitzen la campanya i altres que irrompran en l’agenda política. La reindustrialització de Terrassa, la millora de la neteja i la seguretat, l’oferta d’habitatge assequible i l’increment de la taxa de residus ja estan a l’agenda. També el desenvolupament de nous sectors com l’AEG, el Vapor Cortès o Sala i Badrinas, i la necessitat de concretar projectes com el de les rieres, afrontar la implantació de la zona de baixes emissions i donar una solució als carrers saturats de vehicles. Terrassa té per davant un mandat intens, estimulant. Un període que podria recordar els millors moments de creixement urbà. A la llista dels deures del nou govern hi ha, per exemple, la transformació del portal de Sant Roc, un espai emblemàtic de la ciutat. D’aquí a vuit dies comença el compte enrere d’una etapa que ha de culminar amb una ciutat més verda, més neta, amb més activitat econòmica i més ocupació.
ELS POLÍGONS
L’impuls a l’activitat econòmica
Els Bellots II i la implantació d’empreses
L’Ajuntament ha tancat el mandat amb l’aprovació d’un Pla de Polígons que ha de posar al dia l’oferta de sol i serveis a les empreses. Terrassa aspira a ser un pol de reindustrialització i el projecte hauria de començar a caminar aquest mandat. La ciutat disposa d’un ecosistema privilegiat format per l’economia i la universitat i ara falta seduir els inversors. De moment, entre 2023 i 2027 s’urbanitzarà i començaran a arribar les primeres logístiques al nou polígon d’Els Bellots II, situat a peu de l’autopista C-58. Es tracta del primer gran sector industrial de la ciutat en molts anys i està destinat a ser un gran complex d’activitat i serveis a les empreses. Les institucions econòmiques i els i les empresàries demanen a l’administració que premi l’accelerador. A l’agenda del nou govern, doncs, el repte de la reindustrialització s’haurà de situar al capdavant de la llista.
ELS NOUS SECTORS
La ciutat creix
AEG, Sala i Badrinas, Vapor Cortès i Vapor Ros
Terrassa té al davant el repte de donar aquest mandat el pas definitiu en la transformació de les darreres fàbriques en nous sectors residencials. La crisi de 2009 va frenar el procés i ara, tot apunta que els projectes que esperen des de fa anys faran eclosió urbanísticament. És el cas de la iniciativa d’Acciona a l’antiga fàbrica AEG. La constructora té voluntat de desenvolupar ràpidament el nou sector residencial de 800 habitatges. A l’altre extrem de la ciutat, els promotors de Sala i Badrinas, al barri del segle XX, ja tenen la urbanització enllestida, a l’espera de la construcció dels habitatges, i de l’institut escola, que hauria d’obrir portes el curs 2027/28. Aquest mandat també haurien de començar a caminar el sector del Vapor Cortès, a Ca n’Aurell, i el Vapor Ros, al carrer del Racó hauria de passar definitivament a mans municipals.
NETEJA
L’espai públic
Una ciutat més neta és també una ciutat més cívica
La preocupació per la brutícia continua liderant de les queixes de la ciutadania, malgrat l’increment de la despesa municipal. En general, Terrassa no és una ciutat bruta, però preval en el sentiment entre la població que la brutícia s’acumula als barris, a les places, al voltant dels contenidors i als espais menys transitats. Posar-hi solució és un dels reptes del futur govern, que haurà de continuar revertint anys de desinversió. Els plans de xoc per a millorar la neteja i revisar els models de gestió protagonitzen aquesta campanya. També el missatge que aquest és un repte col·lectiu. Terrassa estarà més neta si la ciutadania no embruta.
URBANISME
La fisonomia de la ciutat
El portal de Sant Roc, l’avinguda del Vallès, el parc de la República…
És el repte més costós. El nou executiu s’haurà de rascar la butxaca per tirar endavant alguns dels projectes urbanístics que han de transformar la fisonomia de la ciutat els pròxims quatre anys. Sobre la taula hi ha l’execució del parc de la República, el més gran de la ciutat després de Vallparadís. La urbanització ja està en marxa. El pròxim mandat ha de ser també el de la transformació del portal de Sant Roc, un macroprojecte destinar a modificar la imatge d’un dels espais més emblemàtics de la ciutat, el gran esglaó entre el centre històric i la Rambla. ERC també ha posat sobre la taula la transformació de l’avinguda del Vallès.
FISCALITAT
El repte més impopular
La taxa de residus ha de finançar el servei i el pressupost ha de quadrar
El mandat 2023/2027 marcarà un punt d’inflexió en la política fiscal de la ciutat. Europa obliga les administracions a què les taxes financin els serveis i això vol dir que la taxa de residus augmentarà. Ara, el que paguem cobreix el 60% del cost. El nou govern de la ciutat haurà de prendre decisions econòmiques en un moment altament sensible, amb les economies familiars tensades per la precarietat de molts salaris i la inflació dels preus. I tot això amb un pressupost municipal condicionat per la contenció de la despesa. Gastar menys i ingressar més, aquesta serà la quadratura del cercle del futur govern de la ciutat.
HABITATGE
Pels joves, per les famílies
Tornar a posar pisos assequibles al mercat i la cessió del 30% d’HPO
Els preus de compra i, especialment, els preus del lloguer, són un hàndicap per a l’emancipació de molts joves a la ciutat, on moltes famílies pateixen o no poden pagar les rendes del pis. L’Ajuntament haurà d’afrontar el mandat vinent el dilema de tornar a posar habitatge públic al mercat i fer-ho a preus assequibles per a les persones que no arriben al mercat lliure. Des dels anys 2000 que l’administració no fa de promotora activa. Ara, en campanya, alguns partits prometen milers de pisos públics. Al nou executiu li tocarà també decidir si tira endavant aquest mandat la polèmica mesura de la cessió del 30% d’HPO a les noves promocions.
LES RIERES
L’assignatura pendent
Dues cicatrius per cosir i el repte d’executar els primers trams
La transformació de les rieres del Palau i de les Arenes en espais verds, integrats a la trama urbana, és un repte històric que està sobre la taula des de 2019, quan Tot per Terrassa va posar al seu programa l’abordatge d’una solució per a les rieres. Són moltes les expectatives aixecades sobre aquestes dues esquerdes que envolten la ciutat i segreguen barris. El projecte és enorme -supera en dimensions i pressupost la transformació del parc de Vallparadís- i de moment Europa ens ha negat els ajuts. Terrassa ho tornarà a intentar. I al nou govern li tocarà concretar la transformació de cada tram i buscar els recursos per a fer realitat, com a mínim, un tram abans de 2027.
SEGURETAT
Les xifres i la percepció
Aquest hauria de ser el mandat de la policia de barri i de proximitat
Està clar que les estadístiques diuen que Terrassa no és una ciutat insegura, però un altre aspecte de la realitat és la percepció subjectiva de la ciutadania. De fet, del darrer baròmetre es derivava una preocupació especial dels terrassencs, que no es correspon amb l’estadística freda. El govern que surti de les urnes el 28M haurà d’afrontar aquest repte. Sobre la taula hi ha la demanda de més efectius – Policia Municipal (Ajuntament) i Mossos d’Esquadra (Generalitat)- i sobretot la implantació a Terrassa de la policia de barri o de proximitat. Fa anys que veïns i comerciants la reclamen. També més presència al carrer i més coordinació entre efectius.
MOBILITAT
El salt de qualitat
Les zones de baixes emissions, els patinets, els carrers pacificats…
Terrassa, com la resta de grans ciutats, haurà d’afrontar aquest mandat la implantació de la zona de baixes emissions. La ciutat s’ha avançat amb l’ampliació de l’illa de vianants del Centre. Una mesura que ha centrifugat el trànsit cap als carrers perifèrics i ha provocat les protestes dels veïns de Galileu i Arquimedes, Topete, Sant Antoni i Garcia Humet, que reclamen mesures per a pacificar el trànsit. Aquest mandat, Terrassa té el repte d’esdevenir una ciutat més verda, amb aire més net, però també amb alternatives per a les persones que necessiten desplaçar-se en vehicle. I als carrers, tocarà afrontar el repte urbà de la proliferació de patinets i la convivència amb el vianant.
UNIVERSITAT
Un pas més
El bonomi Terrassa/universitat funciona. Ara cal seduir els estudiants
Els darrers anys la ciutat de Terrassa ha fet un pas decisiu en la col·laboració estreta amb la universitat. El campus de la UPC és ja un actiu més de la ciutat. La politècnica forma part de l’ADN local i impregna l’agenda cultural, i la de la cooperació amb l’empresa, la cultura i l’audiovisual. Aquest avenç ha estat clau i ara la ciutat té el repte d’aconseguir que els carrers de Terrassa siguin els d’una ciutat universitària. Que els estudiants ens quedin, participin, gaudeixin, mengin, celebrin i trepitgin la ciutat. Com passa a tantes capitals universitàries. Plantegem el repte de picar a la porta de les aules i convidar als més joves de la UPC a deixar-se seduir per Terrassa.
ELS DEURES DELS ALTRES
Els compromisos
La B-40, la ronda Nord, els CAP, la residència…
La ciutat viurà aquest mandat un reguitzell d’inauguracions de projectes pendents des de fa dècades. A la tardor, les obres del tram Viladecavalls-Olesa de la B-40 estarà enllestit i els terrassencs podrem desplaçar-nos fins al Baix Llobregat en poc més de 6 minuts. La Generalitat s’ha compromès, en 2 o 3 anys, a ampliar al CAP de Can Parellada, desdoblar el CAP Rambla, traslladar el CAP Nord i construir un nou CAP CUAP. Difícilment tot es concretarà tan de pressa, però ja està clar que aquest serà el mandat de la sanitat. La Diputació ha de traslladar l’Institut del Teatre a l’AEG i el ministeri i la Generalitat haurien de tancar el conveni per executar la ronda Nord entre terrassa i Sabadell. I la residència pública per a gent gran, que l’administració catalana construirà aviat al parc de la República.
