Si els santperencs celebréssim una mena d’Onze de Setembre català, cauria en 5 d’abril. I és que tal dia com aquell, però de 1904, també celebrarien la seva derrota: el dia que van perdre la independència.
Però els va costar Déu hi ajuda, arribar fins allà. Perquè la seva història documentada es remunta, almenys, fins al segle XVI. Concretament, fins l’any 1543.
De fet, en aquell moment, tota la superfície que avui dia coneixem com a Terrassa, estava -relativament- dividida entre vilatans i forans. D’una banda, la petita vila de Terrassa, construïda al voltant de la Plaça Vella. De l’altra, els pagesos locals, amb una població molt disseminada (al voltant de 60 cases habitades arreu de la parròquia).
Tornem a l’any 1543, en el qual es produeix la primera fita legal en el seu camí cap a esdevenir una administració pròpia. I no pas terrassenca. “El Consell de la Vila, en què estaven representats vilatans i pagesos, es va proposar la construcció d’una església dins de la vila, ja que l’església parroquial, la de Sant Pere, estava a un parell de quilòmetres fora del nucli urbà”, explicava el cronista local Joaquim Verdaguer, al seu bloc.
Però hi ha gat amagat: que el mateix creixement demogràfic de la vila li atorgués una parroquialitat pròpia. Per 72 a 42 vots, s’acceptava la construcció d’una parròquia al centre de Terrassa.
La tensió continguda va anar esclatant. Els pagesos santperencs van contraatacar, demanant la construcció d’un pont que salvés el torrent de Vallparadís (des de les Esglésies fins la banda de la Creu Gran).
Verdaguer continua: “La persistent rivalitat va provocar que el lloctinent general del Principat aprovés, l’any 1562, el privilegi de les capitulacions establertes, que donaren pas a la divisió civil en dues municipalitats: la Universitat de la Vila de Terrassa i la Universitat Forana de Terrassa, això sí, ambdues regides per un batlle comú resident a la vila”.
O sigui, amb un alcalde comú, però amb autonomia pròpia. Naixia així el primer projecte amb cert grau d’autonomia de Sant Pere. El qual comptava en aquells inicis amb 123 masos, disseminats però per tota la comarca. La capital, per descomptat, sempre hauria estat la zona geogràfica de les esglésies de Sant Pere (avui en dia rebatejades com la Seu d’Ègara).
Tanmateix, comencen a percebre la necessitat d’un nucli urbà que doni consistència a la seva autonomia. “Per això, a partir de 1572, el Consell de la Universitat Forana propicià que la dispersa pagesia bastís casa pròpia al llarg del Pla de Sant Pere”, afegia Joaquim Verdaguer.
I així es dona origen al nucli urbà que, en el segle XIX, esdevindrà el que avui en dia coneixem com el carrer Major (de l’antic poble de Sant Pere).
Any 1637
El cronista local Verdaguer continua explicant com l’any 1637 es documenta un carrer major amb 23 cases (i 44 masies al terme de Sant Pere). Però continuen els estirabots, entre vilatans i forans. Tal com explica de Jordi Plana i Nieto (qui va ser regidor de Terrassa entre 1987 i 2011), els problemes entre els dos nuclis de població se centraven en dos aspectes.
Per una banda, “la pugna per la parròquia entre les esglésies de Sant Pere i l’església del Sant Esperit (construïda per la vila de Terrassa l’any 1621)”. I per l’altra, la fiscalitat. “Pels habitants del Terme (Sant Pere), que eren més rics i menys, era millor una fiscalitat sobre les persones; mentre que pels habitants de la Vila (Terrassa) que eren més i més pobres, era més interessant una fiscalitat que gravés el patrimoni”, apunta al seu bloc “Passejant per Terrassa”.
Any 1800
A causa de les disputes, la Universitat Forana esdevé finalment independent l’any 1800. Serà el dia 7 d’agost quan el rei Carles IV signa la independència. El municipi de Sant Pere abastava l’actual terme de Terrassa (llevat del centre i barri Segle XX), Viladecavalls, Sant Quirze i part de Sabadell (Creu Alta, Jonqueres i Sant Julià d’Altura). “Terrassencs, rendiu-vos! Esteu encerclats!”, podrien cridar pagesos a vilatans.
Però aquest encerclament no permetria que Terrassa s’expandís urbanísticament, provocant un litigi constant. I és que el procés d’industrialització necessitava de més espai, en una lluita que la burgesia industrial va guanyar.
Any 1904
La guerra ja no era de vilatans contra pagesos. Ara era de fabricants contra terratinents. Els santperencs, construïen l’edifici del seu nou ajuntament. Era 1897. I un any abans, el 1896, s’havia alçat el pont del Passeig (a l’alçada de l’avui Mútua).
Però mentrestant, s’atribueix a Alfons Sala i Argemí -Comte d’Ègara- les maniobres a Madrid per tal d’aconseguir el beneplàcit estatal per consumar l’annexió. I aquesta arribava el 5 d’abril de 1904. La independència havia durat 104 anys.
