El darrer cap de setmana, dues enquestes electorals marcaven l’agenda de l’inici de campanya a Terrassa, amb estimacions diferents, però amb tres hipòtesis coincidents: Tot per Terrassa guanyaria les eleccions el 28-M, el PSC aguantaria com a segona força i ERC tindria la clau del govern. És el retrat coincident dels sondejos publicats per Diari de Terrassa (fet per Opinòmetre per ERC) i MónTerrassa (fet per Gesop), dos retrats que els especialistes en Ciència Política valoren com a tendència, tot advertint que “el resultat final és impossible de preveure, cada cop més”.
Oriol Bartomeus, investigador de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Ana Sofía Cardenal, professora de Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), recorden que avui els indecisos són molts i trien la papereta a darrera hora, cosa que deixa els escenaris oberts.
“La gent no menteix -comenta Bartomeus-. Les enquestes són hipòtesis sobre el moviment del vot i cada cop més el vot es mou els darrers dies de campanya. Això vol dir que les peces es mouran”.
A Terrassa, “al sondeig de Gesop un 50% dels enquestats no es posicionen sobre el seu sentit del vot -apunta Ana Sofía Cardenal- i l’índex de fidelitat és molt baix. Són finestres d’incertesa que ens diuen que probablement Tot per Terrassa i PSC seran les forces més votades, però està per veure on aniran a parar aquests vots i qui guanyarà”.
Moviments per blocs
Cardenal defensa les enquestes com “una eina d’informació molt valuosa. A la ciutat de Terrassa diuen clarament que hi ha un important trasbalsament de vots, i que aquests es mouen dins dels blocs polítics”.
Tot apunta que “els electors de Ciutadans poden anar al Partit Popular i a Vox, en un moviment dins del bloc de la dreta. El vot independentista es pot desplaçar entre Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Terrassa. I al centreesquerra hi ha una bossa rellevant d’electors que es mou des de 2019 entre Tot per Terrassa, el PSC i els Comuns”.
Aquest darrers votants poden tenir a les seves mans la clau del govern municipal. “Probablement, molts encara no han decidit el vot -apunta Cardenal-i poden ser determinats en el resultat”.
Escenari de continuïtat
Per Oriol Bartomeus les enquestes deixen clar que a Terrassa les urnes apunten “un escenari de continuïtat”, quatre anys després que la irrupció de Tot per Terrassa capgires el mapa polític local. “Els sondejos apunten que el projecte de Jordi Ballart no és flor d’un dia. Habitualment els nous alcaldes es disparen al segon mandat. Sembla que no és el cas, però es consolida clarament”.
El Partit dels Socialistes, per la seva banda, “no recuperaria el vot perdut, però cal veure si té vot ocult”, apunta el politòleg. Bartomeus coincideix amb Cardenal que TxT, PSC i Terrassa en Comú Podem “són vasos comunicants i, perquè uns millorin resultats, altres hauran de perdre vots”.
Una de les incògnites de les eleccions de 2023 és si els socialistes recuperaran posicions quatre anys després i si fins i tot són capaços de capgirar el marcador i guanyar les eleccions a la ciutat.
Ana Pilar Cardenal recorda que “el PSC és un partit que té un teixit social important, que aguanta, i conserva poder institucional. A Catalunya -diu- avui la competència està entre ERC i PSC i a Terrassa la dinàmica és molt similar. Tot per Terrassa seria una força més sobiranista i el PSC un partit que manté el poder del cinturó industrial de Barcelona i el vot al PSOE”.
La politòloga recorda que els sondeixos són molt valuosos com a eines d’anàlisi i estudi de tendències. “Ens permeten computar marges d’error i, a Terrassa, marquen que poden passar moltes coses. El més probable és que la majoria dels vots vagin a Tot per Terrassa i al PSC, però qui guanyarà ho veurem el 28-M”.
Oriol Bartomeus apunta que el gran canvi a Terrassa “és al bloc de la dreta, un ball molt interessant”. La possible sortida del ple de Ciutadans que apunten les dues enquestes i l’entrada -si arriben al 5% dels vots- del PP i de Vox “confirmen una tendència generalitzada que sembla que també es replicarà a Terrassa”.
Un consistori més divers
A la tornada del PP al consistori i l’entrada de Vox que apunten els sondeixos se suma la presència dels Comuns, que van quedar fora el 2019. “Les enquestes dibuixen un consistori més divers, passant dels cinc partits de 2019 a 7. I no serien els mateixos, perquè marxarien els quatre regidors de Ciutadans i entrarien entre 2 i 3 del PP i de Vox i els Comuns”.
Amb més oferta política més volatilitat del vot, apunten els dos politòlegs, i més dificultat per fer prediccions. “El temps de les majories absolutes ha passat -comenta Bartomeus-. Des que el 2015 va irrompre la nova política s’ha anat consolidant un nou escenari polític més divers i una major dispersió del vot”.
En aquest context, està per veure si a Terrassa l’Ajuntament avança cap a un model de grans majories o bé si fluctua en un nou bipartidisme.