El ruixat de diumenge a Terrassa ha esdevingut un episodi anecdòtic en un entorn de sequera greu. Així ho proven els mesuraments de l’estació meteorològica situada a la UPC, que remet dades a l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i al Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). En l’episodi de pluja del cap de setmana van caure a la ciutat 34,6 litres per metre quadrat. Poc més de 30 minuts de ruixat que, tot i l’espectacularitat de la descàrrega, tanca un mes d’abril amb un dels registres més baixos en 127 anys, període des del qual es registren mesuraments oficials.
A Catalunya, el SMC diu que caldrien deu episodis de pluja com el de diumenge per resoldre la sequera. A Terrassa, la mitjana de pluja en un mes d’abril és de 63,6 l/m². El xàfec de diumenge es va quedar a la meitat i, el més preocupant, ho va fer en un context de sequera acumulada.
Terra esquarterat per la sequera a peu d’un arbre. La natura pateix estrès hídric per la manca d’aigua / Nebridi Aróztegui
El mes de gener van caure a la ciutat 1,8 l/m2, el febrer la nevada del dia 27 va deixar un còmput de 62,6 l/m2 i, el març, els registres van ser pràcticament imperceptibles: 0,4 l/m2. La pluja de diumenge – 34,6 l/m2 que van mullar tota la ciutat– confirma l’episodi extraordinari de sequera que viu tot el país.
“Portem 3 anys de sequera acumulada a la ciutat -comenta Josep Maria Gibert, exprofessor de la UPC i responsable de l’estació meteorològica-. Abril era un mes tradicionalment plujós, amb una mitjana de precipitació de 63,6 l/m2 a la ciutatde la que ara quedem lluny”.
Anualment, la mitjana de precipitació dels darrers 59 anys a Terrassa és de 635 l/m2. L’any 2020 van ploure més, 815 l/m2, concentrats en una primavera de confinament i inusualment plujosa. El 2021 només van caure 350 l/m2 entre gener i desembre, i el 2022, 425 l/m2, tots dos molt per sota de la mitjana local. Aquest 2023, entre gener i abril només han precipitat 98’8 l/m2. Caldrà veure com acaba la primavera i si la tardor, l’època més plujosa de l’any, compensa els baixos registres del primer quadrimestre per saber si tornem a sumar yn any més de sequera extrema.
“A les sèries de pluges a la ciutat, habitualment després d’un any sec hi ha un exercici humit i de pluges -comenta el professor Gibert-. Ara sumem diferents anys de sequera continuada. Convé recordar que 2021 també va ser un exercici molt sec”.
A la sèrie de 127 anys de mesuraments de pluja a la ciutat hi ha de tot. Es pot veure com el primer mes d’abril comptabilitzat, el de 1897, va ser molt sec. Només van caure 14,4 l/m2. L’any 1927 és el més sec que es recorda, amb cap precipitació en 30 dies i el de 1942 el més plujós, amb 232,2 l/m2. L’estadística descriu una gràfica en forma se serra, amb anys de sequera seguits d’episodis de pluja i humitat. Fins ara, en què la manca de pluja suma ja tres exercicis.
El balanç hídric
A Terrassa plou de tant en tant i, quan ho fa, plou poc, de manera que l’aigua només remulla i no acaba d’humitejar el terra i l’entorn natural.
A banda de la pluja, un dels indicadors de sequera a la ciutat és el balanç hídric, una magnitud que té en compte l’aigua que precipita i la que s’evapora. Les sèries són de setembre a setembre i només són positives si, en els mesuraments diaris, el terra resta humit.
“De la precipitació de diumenge el terra encara és una mica moll, però faltaria una pluja de 180 litres/m2 per arribar a una reserva acumulada suficient “, comenta Josep Maria Gibert.
Abril ha estat un mes amb moltes hores de sol i ventós, dos factors que accentuen encara més la sequedat ambiental. A l’estació de mesurament de la UPC, els balanços hídrics negatius s’acumulen els darrers anys, una circumstància que compromet la vegetació urbana i la del medi natural. Aquest cap de setmana, des de la direcció del parc natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac advertien de l’estrès hídric que pateixen els arbres -s’estan assecant les copes per manca d’aigua- i la vegetació del parc per la manca de pluges i com aquestes circumstàncies disparen el risc d’incendi.
Les fonts no ragen i a la zona del pre parc de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, on “mai haviem vist el Llac Petit tan sec com ara”, apunta Josep maria Gibert, que destaca l’excepcionalitat d’una situació meteorològica marcada per “la manca de pluges abundants i continuades”.
Ciclistes de ruta pel parc de Vallparadís en un dia solejat / Nebridi Aróztegui
Rècord d’irradiació solar durant el mes d’abril a la ciutat
Estem a l’abril i la intensitat d’irradiació del sol ha marcat rècord a la ciutat. La mesura fa referència a l’energia del sol i registra, en dos paràmetres, tant la irradiació directa que emet l’astre, com la que projecta a través dels núvols. A Terrassa hi ha 26 anys de dades d’irradiació solar (des de 1996) i la mitjana anual se situa en els 550 mega joules/m2. Aquest abril, la irradiació solar ha escalat posicions a la ciutat fins als 645 mega joules/m2, una potència extraordinària donat que encara no estem als mesos de juny i juliol, quan la irradiació registra els màxims anuals. El temps anticiclònic, sense núvols, afavoreix nivells alts d’irradiació. Altres indicadors com les hores de sol, també han fregat rècord el darrer mes.
