La Fira Modernista bufa vint espelmes i ho fa homenatjant la dansa. El ball, la música i la rítmica han marcat la vida de la ciutat al llarg dels segles i avui projecten Terrassa com a epicentre de la dansa, de la mà de LaFACT, però també gràcies a una colla d’entitats, esbarts i escoles que cultiven la passió pel ball, el més acadèmic i també el més popular.
Avui, quan el reggaeton inunda les pistes de ball i les coreografies saturen TikTok, fem un salt en el temps i mirem pel forat del pany com ballaven els terrassencs de principis del segle XX. Els dies 6 i 7 de maig tornarem al carrer vestits d’època. Si volem ser fidels a l’esperit modernista, preparem-nos per ballar de valent.
Marc Galí, membre de Treure Ball, explica la revolució que va viure la dansa popular a la ciutat amb l’aparició dels casinos, les entitats culturals i l’arribada de nous instruments. “Entre 1850 i 1900 es popularitzen les polques, els valsos, les masurques i els ‘scottish’. Comencen els balls coreografiats, les danses per parelles, més sensuals i amb més llibertat”.
Balls més antics com les “alemandes” o els “llancers” van quedar ràpidament desfasats. I les sardanes. El 1900 queda enrere la sardana curta i es comença a ballar a les places la sardana llarga, “es comença a contar i a repartir – explica Galí-. Com ara, el ball era un espai on lligar. La sardana curta la ballaven els nois que treballaven el camp i les noies buscaven entre els dansaires el més fort i àgil”. Amb l’arribada de la sardana llarga, que a Terrassa va agafar una força inusual, “els joves començaven a treballar a les fàbriques i a les oficines, i la sardana es va convertir en un espai per trobar parella, però també per a progressar socialment i per a deixar el camp i trobar una millor feina”.
Durant el Modernisme la dansa era una oportunitat per sortir de la ciutat i anar als rodals de Terrassa a celebrar un aplec o una festa popular. “Les excursions eren habituals els diumenges, quan la gent tenia festa”, comenta el músic Carles Llongueras.
“Les cobles tocaven dues o tres sardanes i després passaven a tocar ballets com la mazorca, el vals o el xotis, el mot popular del terme “scottish”, del ball escocès, res a veure amb el xotis madrileny”, apunta.
Eren ritmes animats i balls en parella que divertien tant a les classes més burgeses, com els treballadors de les fàbriques i la gent del camp. L’“scottish” es va fer tan popular que “els nens anaven pels carrers cantant i ballant-lo”.
El llegat de Joan Llongueras
Si parlem de la dansa, la música i el Modernisme, a Terrassa el seu vessant més acadèmic i creatiu porta el nom de Joan Llongueras i Badia. Va ser el promotor a Catalunya del dalcrozisme, un sistema innovador d’aprenentatge musical mitjançant el ritme i el moviment, ideat originalment per l’austríac Émile Jacques-Dalcroce.
Llongueras va crear l’Institut de Rítmica i Plàstica dins l’estructura de l’Orfeó Català, l’any 1912, incorporant l’ensenyament musical infantil i les teràpies per a persones amb discapacitats.
A la ciutat, Joan Llongueras va crear l’Escola Choral de Terrassa, on va formar infants i joves en la música i la dansa amb el ritme com a element motor.
Les seves composicions i recopilacions de melodies tenen una clara orientació pedagògica. Eduard Vives explica com Llogueras “va crear quaderns de rítmica per a diferents centres d’ensenyament, entre ells l’Escola Pia”.
Un segle després d’aquell moment renovador, Terrassa es prepara per celebrar la 20a Fira Modernista a ritme de la dansa. El ball impregnarà el programa d’activitats i recordarà que la música i la rítmica continuen movent els cossos dels egarencs.
De fet, la Fira ja incorpora el repte de replicar una divertida coreografia de la cançó de la pel·lícula “El Golpe”, al compte de TikTok @terrassa_turisme. Només cal seguir els passos, assajar en grup o en solitari i penjar la millor versió o la més divertida.
És un dels reptes de la nova edició de la Fira Modernista, que ja escalfa motors per a tornar a convertir-se en la festa major de la primavera. Aquesta edició amb la dansa com a eix vertebrador de la celebració.
La ciutat espera rebre els dies 5 i 6 de maig milers de visitants, que comprovaran que la dansa forma part de l’ADN de Terrassa. D’aquí a deu dies, com ara fa un segle, el ball més acadèmic i també el més popular inundaran els carrers.
Joan Llongueras
Músic i educador
Joan Llongueras va ser un pianista, compositor i pedagog innovador. A la ciutat va crear l’Escola Choral de Terrassa, on va formar generacions de nens i joves en la música i la dansa a través del ritme.
Aplec a la Mata
1904
La fotografia mostra un grup d’homes, dones i infants fent una rotllana i ballant a un aplec a la Mata. La imatge és d’autor desconegut i pertany al Fons Jordi Pi de la Serra.
Esbart Dansaire
1931
Els integrants, grans i petits, de l’Esbart Dansaire del Centre Social en un posat de grup, tots guarnits per la dansa. L’autor de la foto és Josep Gotsens / Arxiu Tobella
A la Masia Freixa
1936
Danses a la Masia Freixa, l’any 1936. El públic gaudeix de l’espectacle en un dia solejat, l’any que va esclatar la Guerra Civil a Espanya. Autors: Germans Font / Arxiu Tobella
