La indústria manufacturera catalana és el 22% del PIB a Espanya, lidera les exportacions, però ha patit una doble crisi – la pandèmia mundial i el conflicte d’Ucraïna- que no li ha permès recuperar encara els nivells prepandèmics. Amb el consum contingut les empreses, especialment les pimes, no han repercutit l’increment de preus i ara afronten el repte de la dificultat d’accés a finançament per la pujada dels tipus. En aquest context, la patronal Cecot ha fet avui una crida a “reimpulsar la indústria com a sector estratègic” i ha demanat al flamant ministre d’Indústria, Hèctor Gómez, que prengui mesures per a la consolidació d’un model productiu fort i competitiu. “No tenim dubtes de la seva bona voluntat, però ens calen fets, accions concretes”, ha afirmat Xavier Panés, president de Cecot.
Xavier Panés, president de Cecot: “Cal reimpulsar la indústria. Al ministre Héctor Gómez li diem que no tenim dubtes de la seva bona voluntat, però ens calen fets, accions concretes”
La patronal vallesana ha formulat aquesta petició en el marc de la presentació del seu baròmetre industrial, un recull d’indicadors de producció, demografia empresarial, laboral i preus de matèries primeres, entre d’altres, que permetrà prendre el pols a la indústria de manera trimestral “i aportar propostes que acompanyin les indústries catalanes en els seus processos de creixement i consolidació”.
Les primeres dades d’aquest baròmetre revelen que la indústria catalana ha patit els darrers dos anys una davallada d’un 10% superior al global de l’activitat econòmica i, tot i que la recuperació ha estat molt intensa, “encara no estem als nivells del tercer trimestre de 2019”, ha explicat Sebastià Garcia, assessor en Gestió Econòmica, Costos, Marges i Rendibilitat de la Cecot i autor del baròmetre. La foto fixa de la indústria revela que encara està un 3% per sota en hores treballades i manté una limitació de la producció, condicionada per factors com la contracció de la demanda, l’escassetat de materials, ara en vies de normalització, i la dificultat de finançament.
El baròmetre de Cecot recull també dades d’exportacions. “La indústria manufacturera catalana genera el 84% de les exportacions“, ha revelat Sebastià Garcia, una dada positiva que anima a “impulsar la indústria, perquè amb ella creixerà el global de les exportacions”.
Garcia ha explicat que la indústria catalana concentra el 22% de la producció a Espanya, on altres comunitats amb menor pes al PIB com Madrid, Andalusia, País Vasc i País Valencià “guanyen posicions de manera més accelerada – ha comentat Oriol Alba, secretari general de Cecot-. Aquesta és una dada que cal tenir en compte de cara a les polítiques del Govern de la Generalitat”. Alba ha destacat “l’enorme resiliència de l’empresariat català”, que ha interioritzat l’increment de preus, perdent marges, i ha demanat polítiques de suport a la indústria catalana per mantenir les posicions de lideratge.
Alba ha recordat la dimensió de la indústria catalana, on les pimes superen el 80% del teixit empresarial, una dada que “ens ha de servir de punt d’alerta per incorporar esforços per guanyar dimensió. Ja tenim empreses, ara hem d’aconseguir que siguin grans”.
La patronal Cecot farà públiques cada trimestre les dades del seu baròmetre de la indústria i les farà arribar als governs de la Generalitat i de l’Estat. L’eina treballa amb dades oficials i el 2024 espera incorporar indicadors arrelats al territori que recullin la realitat de les indústries vallesanes i terrassenques.
Xavier Panés ha dit que des de la patronal vallesana “aplaudim que el govern torni a apostar per la indústria”, però amb això no és suficient, ha apuntat. “Demanem, exigim que millori la simplificació administrativa“, donat que “l’administració s’ha convertit en un agent alentidor”. El president de Cecot reclama “seguretat jurídica” per a les empreses, que els governs “actuïn sobre el preu de l’energia i els preus de la transició energètica” i que afrontin “la regulació del mercat de treball per adaptar-lo a la realitat del segle XXI amb un codi de treball”.
Panés ha insistit en la necessitat que Catalunya tingui “empreses de major grandària per poder competir a l’exterior” i mesures d’impuls de la indústria “per reequilibrar el seu pes al PIB respecte a sectors com els serveis o el turisme”.