Els psicòlegs han de tractar cada vegada més l’estrès postvacacional. En què consisteix exactament? És tornar a posar el cap al ritme quotidià del dia a dia. Durant les vacances estem desconnectats d’horaris, exigències i compromisos. Tornar al dia a dia de la feina, especialment als horaris, és complicat. I estressant.
I perquè passa això? Perquè tenim la nostra vida completament encasellada en horaris i tasques. I tornar a programar això costa. Requereix un temps d’adaptació per reprendre el ritme que has abandonat durant el temps de vacances. Els psicòlegs notem que ara pugen les visites, però menys que abans. Tenim més consultes després de l’estiu, igual que durant el Nadal.
Acostuma a ser molt llarg aquest període d’adaptació? Varia segons la persona. Té a veure amb la flexibilitat de la persona. A més flexibilitat, més ràpida serà l’adaptació. Els nens, per exemple, són molt més flexibles que nosaltres. I s’adapten abans al retorn a l’escola.
Què podem fer per tenir una millor tornada a la rutina després de les vacances? És molt important l’ordre. Cal adquirir uns hàbits horaris. A l’estiu estem una mica descontrolats i és bo recuperar l’hàbit d’aixecar-nos i anar a dormir quan toca. Fer esport també és molt important. I també la socialització. Hem de procurar també tenir bons hàbits alimentaris.
Aquest estrès postvacacional pot arribar a tenir conseqüències psicològiques rellevants? Sí. Els símptomes poden ser que ens trobem més ansiosos o depressius. No parlem de depressió. Que la gent no es confongui. Els primers dies de feina ens podem trobar una mica més estressats, tenir més dificultats de concentració o ens podem sentir més tristos.
Cada vegada ens costa més tornar a la rutina? Diria que sí. Cada vegada està més generalitzada aquesta tristesa o aquest estrès.
Les dificultats per a reincorporar-se deuen dependre en bona part a si t’agrada o no la teva feina i a les teves condicions laborals. Evidentment. Si tens la sort que t’apassiona el que fas, com és el meu cas, l’estrès postvacacional és menor. De totes maneres, també existeix. Aquests dies ho parlava amb una amiga: tinc ganes de tornar a la feina, però el que em fa mandra és l’horari: començar a les 7 del matí i acabar a les 8 del vespre.
La situació actual de crisi econòmica, els problemes d’abastiment energètic, la guerra, agreuja el retorn? Sí. La gent està molt tocada. Per això els psicòlegs estem treballant més. Ja estàvem tocats abans de la Covid. És molt important que ens treballem mentalment. Hem de tenir cura de la nostra salut mental. El cap ho mana tot. Tot el que està passant fa que la gent estigui molt més vulnerable, per a tot. I, evidentment, també per a tornar a la feina.
Quins són els aspectes externs que més ens afecten? Jo crec que hi ha un factor comú, que és l’econòmic. La gent té por al futur, al que vindrà, a no arribar a final de mes. Realment, vivim en un entorn hostil.
Ha augmentat la gent que ve a la seva consulta? Sí. Tot i que l’experiència m’ha ensenyat que moltes vegades la gent es busca excuses. És una qüestió de prioritats. A mi m’encanta ajudar a la gent i m’encanta fer el que faig. Quan em posen excuses per no venir ho veig de seguida. I m’ha passat amb gent de la zona alta de Barcelona. Alguns famosos. En canvi, tenia una pacient de classe humil que feia un esforç enorme per venir cada setmana a teràpia. A mi, el tema econòmic em frena. Hi ha pacients que no poden venir cada dia.
Arran de tot això, la gent ha canviat les seves prioritats? Sí. Es dona cada vegada més importància a la salut mental. Sempre passant coses. Ahir va ser la Covid i després la guerra. Sempre succeirà alguna cosa.
Encara hi ha gent que pensa que si vas al psicòleg és perquè ets boig? Sí. Afortunadament, tot això està canviant, especialment entre la gent jove. Podríem dir que per a ells, fins i tot està de moda. Però encara ens falta molt per arribar al nivell dels Estats Units, on la gent que va al psicòleg té millor currículum. Té la seva lògica. El problema és no ser conscients de nosaltres mateixos. Si no ens coneixem, no podrem aprofitar totes les nostres potencialitats.
En canvi, quan tenim un problema físic, de seguida anem al metge. Correcte. A més, quan tenim una afectació física, en l’àmbit hospitalari sovint no es té en compte l’aspecte psicològic. He viscut problemes mèdics amb els meus pares, per exemple. És molt important atendre aquests pacients en l’àmbit psicològic per tal que millorin.
