ENTREVISTA A Antoni Sazatornil “Saza”
Decorador de professió, la pintura, l’escultura i, especialment, els pessebres han fluctuat i han conduït molta part de la seva vida. Dimarts que ve, Terrassa el reconeixerà lliurant-li la Medalla d’Honor de la Ciutat
Què significa per a vostè que li lliurin la Medalla d’Honor de la Ciutat? Aquesta medalla em representa, primer, una gran satisfacció. Vaig arribar aquí de petit, quan tenia 5 anys, ja que vaig néixer a Barcelona, però tenia la família aquí. Tota la meva vida, he fet art per a la ciutat, he fet pessebres, he pintat, he donat classes de pintura. Deixant estar amb el meu complement de vida, perquè era decorador.
Sobretot li destaquen la seva dedicació al món pessebrista. Soc el primer pessebrista que vaig fer pessebres per a l’Ajuntament. On hi havia l’escorxador, hi havia els magatzems de l’Ajuntament i vaig fer una cova blanca i em van ajudar els treballadors d’allà. La meva vida sempre ha estat treballant per l’art de la ciutat.
Vostè és Mestre Artesà Pessebrista. Sí, la Generalitat de Catalunya, l’Artur Mas, em van donar un diploma. I jo en aquests moments podria donar classes de pintura, d’escultura i de pessebres.
I també pel seu vessant artístic. Sí, he fet de tot, exposicions, pintures, he fet de jurat. A Terrassa hi ha molts grups de cultura, potser el que més en té del Vallès. I sempre m’he sentit molt ben acollit i m’han tractat amb moltes atencions. I per això em donen aquesta Medalla d’Honor.
I què signifiquen els pessebres per a vostè? Deixant estar de banda que és una cosa de l’Església, per a mi és una tradició d’un poble. He estat en representació de Terrassa a una reunió de pessebres de tota Europa. Vaig anar amb un pessebre dels meus, molt gran.
Es necessita alguna qualitat concreta per construir-los? Per a mi, el pessebre és art pur. Es compon del naixement i tot el que es fa després, són vestimentes d’un pessebre. La gent ve a veure el pessebre i gaudint el que es munta al voltant del pessebre, el paisatge i tot aquest concepte. Jo considero que l’art del pessebre és el més complet que hi ha, perquè té perspectiva de llum, té perspectiva d’espai, té volums, té color i té treball d’escultura. Ho té tot.
I què li agrada més quan fa un pessebre? Jo vaig néixer artista i el que em tira, el que gaudeixo, és quan el construeixo. És una obra d’art més, més enllà de les ideologies.
Continua tenint la mateixa importància d’abans? Aquí s’ha introduït l’arbre de Nadal i el Papa Noel. Cada país té les seves tradicions i, com que som molt moderns, s’ha barrejat tot, però el que predomina aquí és el pessebre. No a tot arreu, però, per regla general, es farà millor o pitjor, a tots llocs hi ha un pessebre. Per a mi és un art complet i xalo molt fent-los. Ara estic una mica retirat dels pessebres, encara que faig algunes coses.
Professionalment va treballar de decorador. Sí, he tingut una clientela grandiosa i de molts diners. També ho vaig fer per altres llocs del món, com París, Moscou, Rio de Janeiro, Sao Paulo o Puebla. La llibertat que et dona l’art, et permet ser molt teu.
Durant gairebé set anys, es va establir a París. Com va anar aquesta experiència? Vaig començar pintant al carrer i anava al Sagrat Cor a pintar, també. Els pintors d’allà, els diners que feien pels carrers o sota el pont del Sena, els destinaven a ajudar als pintors que venien de fora. Això ho vaig viure una mica, i era un ambient bohemi, que m’agradava.
París el va marcar molt? Sí. Estar a París em va donar una gran formació perquè vaig començar a conèixer món. Vaig tornar perquè no volia que el meu fill neixes a França. Soc un enamorat de París, és casa meva, i del país, perquè allà l’art el volen més i si pintes o fas alguna cosa, sempre tens un lloc. Aquí costa més.
Era una mica aventurer, em va dir a una entrevista que li vaig fer anteriorment. Gairebé vius més per tu, que no per la família. No els hi falta de res, però estic més hores aquí pintant (al seu estudi) que les que hauria d’estar amb ells. Ho reconec. Et sents lliure i fas una mica el bohemi, i no tens hores per dormir. Potser per això vaig dir això d’aventurer. Sempre he estat molt per les meves coses. Em considero bohemi, per forma de pensar i de ser, lliberal, però no en l’aspecte de deixadesa.
De tot el que ha fet durant tota la seva vida, podria triar-ne només una cosa? No podria.
