[Anna Mira]
La Nova Jazz Cava va ser aquest dijous l’escenari d’una nova edició del “Meet in Jazz”, una trobada bianual empresarial organitzada per Rius Consultors. La sessió, que enguany comptava amb la col·laboració de la Fundació Catalunya Cultura, va servir per conversar sobre com l’empresa i la cultura són indiscutiblement indivisibles.
El debat, moderat per la periodista Mònica Terribas, va posar sobre la taula la relació indispensable entre les empreses i la cultura i les entitats del tercer sector com un valor afegit i una inversió de futur per al país.
El president de Fluidra, Eloi Planes, va expressar que “calen més empreses amb una mirada cap a la cultura d’una manera més tangible”. Per a ell, part els deures empresarials són treballar per convèncer i adequar el discurs perquè “hem de saber crear els ponts entre l’empresa i la cultura, també amb els que tenen una mirada més financera” perquè “la cultura té un retorn cap a l’empresa”, va afegir.
Mentalitats massa economicistes
La fundadora de Pallapupes, Angie Rosales, va insistir en el fet que “la cultura és indivisible de la resta de la vida” i va reclamar que malgrat que cada vegada hi ha més consciència, “encara hi ha massa empresaris amb mentalitat massa economicista”. Per a ella, “l’economia és un mitjà per fer una societat més rica i més plural i a vegades no tots ho veuen” perquè es fixen massa en la rendició de comptes, però “el sector social o cultural oferim un valor afegit immens”.
La llei de mecenatge
L’empresari terrassenc David Garrofé va substituir el vicepresident de la Fundació Damm, Ramón Agenjo, i va asseverar que cal “posar aquesta necessitat a l’agenda política”. “Fa falta iniciativa política pública” per tal de transformar una situació que segons Garrofé es veu entroncada perquè “el ministeri d’Hisenda bloqueja totes les lleis perquè només hi veu despesa”. “Encara no hem trobat un govern que s’imposi als ministres i consellers d’Hisenda”, va lamentar.
Un exemple d’aquesta falta d’iniciativa política és la nova llei de mecenatge que des de l’any 2002 està pendent de renovar i que seria clau per poder fer canvis substancials a la relació, precisament, entre empresa i cultura.
