Terrassa tindrà un pla director de polígons a final d’any. L’Ajuntament ha donat aquest dimarts el tret de sortida a la redacció del document estratègic que ha de fixar la política industrial de la ciutat els pròxims anys i les actuacions per la millora i dinamització dels polígons d’activitat econòmica.
Representants del sector econòmic, empreses amb més de 100 treballadors, sindicats i personal de les administracions han participat aquest migdia en la presentació de la metodologia del pla, un document que avançarà amb l’aportació de tots els agents implicats i que haurà d’estar enllestit a finals de 2022. “El pla de polígons ha de ser una eina no només per millorar els polígons de la ciutat, també per enfortir el posicionament i el lideratge de Terrassa com a motor industrial de Catalunya”, ha dit l’alcalde, Jordi Ballart, a la presentació del pla a l’Arxiu Històric de Terrassa.
L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, durant la seva intervenció de clausura a la presentació de la metodologia del nou pla de polígons
La ciutat necessita modernitzar els seus polígons i posar al mercat nou sòl industrial. Avui, els 16 polígons d’activitat econòmica i el 21% de les naus tenen una edat mitjana de 50 anys.
El 37% del sòl industrial de la ciutat (244 hectàrees), però, és terreny per a desenvolupar, el que obre “molts factors d’oportunitat”, ha dit l’equip redactor.
En els pròxims mesos la redacció del pla de polígons avançarà en dues fases. La primera centrada en la diagnosi de la situació de l’oferta de sòl industrial i la realitat dels polígons. Es pentinaran “carrer per carrer” els polígons de la ciutat per a detectar les seves carències i potencialitats. L’equip redactor farà també una enquesta a les empreses i entrevistarà als agents socials i econòmics per a recollir les seves aportacions.
Aquest primer treball culminarà amb una diagnosi que se sotmetrà a debat en tres taules de treball integrades per tots els agents implicats en el procés de redacció del pla: La primera analitzarà la competitivitat empresarial, la segona els aspectes de mobilitat i urbanístics i la tercera se centrarà en aspectes relacionats amb la sostenibilitat i l’economia circular. A la tardor, les taules de treball celebraran dues sessions de treball, que han de culminar amb la definició d’un pla de màrqueting, un model de governança i diferents plans d’actuació.
El projecte d’un pla de polígons aixeca moltes expectatives en el sector econòmic, que fa anys que reclama inversions en la modernització dels polígons d’activitat econòmica de la ciutat. Aquest matí, els agents econòmics han preguntat sobre la metodologia i sobre els recursos que han de permetre desenvolupar el nou pla.
Ramon Talamàs, president de la Cambra de Comerç, Serveis i Indústria de Terrassa, ha demanat que les taules de treball disposin de documents que permetin avançar en el debat i ha proposat l’Ajuntament que concreti “quin pressupost té previst destinar al pla”. En resposta a Talamàs, l’alcalde Jordi Ballart ha explicat que “els darrers dos anys l’Ajuntament ha invertit 1,7 milions en accions als polígons. No esperarem a tenir acabat el pla. Paral·lelament, continuarem treballant i en futurs exercicis prioritzarem”.
Oriol Alba, secretari general de Cecot, ha recordat que a Terrassa “hi ha molta feina feta i estudis” sobre els polígons industrials i l’oferta de sol, documents que la patronal ha ofert a l’equip redactor “per optimitzar” el procés d’elaboració del pla. El representant de la patronal ha posat també sobre la taula la necessitat “d’aplicar criteris de ponderació” en els processos de debat, per evitar que “l’exposició de múltiples visions i propostes inexecutables” dificultin l’arribada “a un denominador comú”.
L’alcalde Jordi Ballart ha tancat la presentació oficial de la metodologia del pla de polígons recordant la “vocació industrial” de Terrassa, una ciutat on, ha dit, “ha de ser compatible una economia diversa amb una base potent industrial”. En aquest projecte de nou pla de polígons, Ballart ha apel·lat a “la col·laboració publicoprivada per avançar en benefici per a tothom“.
