“De les actuacions practicades es desprèn que no existeixen motius suficients per acusar a determinada o determinades persones com a autors, còmplices o encobridors”, per la qual cosa “procedeix acordar el sobreseïment provisional, ordenant l’arxivament de la causa”.
Juny, sempre juny. El 21 de juny del 2013 va ser assassinada Encarna M. N., de 76 anys, a casa seva, al Pla del Bon Aire. Sis anys després, el 14 de juny del 2019, el jutjat d’instrucció número 2 de Terrassa va arxivar la causa. El juny del 2022, la família de la víctima es decideix a fer públic el seu neguit i a demanar ajuda per reobrir el procediment.
Dia 21 de juny del 2013. Els bombers reben un avís d’incendi en un habitatge de l’avinguda de la Lacetània, al Pla del Bon Aire. Surt fum d’un sisè pis. Han de rebentar la porta d’entrada a l’habitatge. El fum s’escampa, dens, però el foc s’ha autoextingit per la combustió en un lloc tancat, una habitació. Queden brases. En el terra de l’habitació veuen el cos d’una dona en posició decúbit supí, embolicat parcialment en un cobertor, amb el cap al costat del marc de la porta. Hi ha guix en el terra, i una sabatilla solta. Els bombers recullen la dona i la treuen amb rapidesa, arrossegant-la entre cendra i escuma d’extintors, al replà de l’escala comunitària. Observen una ferida llarga en el coll. Pocs minuts després, el SEM certifica la defunció.
La diligència judicial d’aixecament de cadàver s’efectua a les 20 hores. L’informe d’autòpsia indica que la dona va vestida amb una camisa de dormir blanca en origen, però impregnada de sang, sobretot en la part central i la superior. La camisa presenta trencaments, talls. Els forenses detecten una gran ferida incisa, d’uns 8 centímetres de longitud, en el coll. Hi ha moltes ferides tallants als braços, l’abdomen, la regió esternal, el pit i una espatlla.
Uns mossos cercant vestigis en els voltants del bloc de pisos / NEBRIDI ARÓZTEGUI
L’habitació on estava el cos de l’Encarna era l’última del pis. Tenia dos llits. Un d’ells, una màrfega metàl·lica, era el més pròxim a la porta. Aquesta va ser la zona més afectada per l’incendi, que només tenia un focus. L’altre llit tenia dos matalassos apilats, i el foc només va danyar el de dalt. No hi havia signes de forçament a la porta d’entrada de l’habitatge. Tampoc senyals de gran desordre. Sí que es veien taques de sang per contacte i per esquitxada en la paret. Els Mossos van trobar peces de roba amuntegades prop del llit en el focus de l’incendi. També tenien sang.
La ferida en el coll era “típica d’intent de degollament” segons els forenses. Estava precedida de temptatives, del que es dedueix que l’arma no estava ben esmolada o que l’agressor no va actuar amb la força o la decisió necessària. O totes dues coses. L’homicida va incidir l’arma blanca de dreta a esquerra. En el tòrax i l’abdomen es detecten 29 ferides de diverses dimensions: incisives, equimosis, excoriacions. Als braços, l’Encarna presenta 13 lesions d’arma blanca. Segons l’autòpsia, la punyalada mortal va ser la que va penetrar uns mil·límetres en el cor. S’aprecien, doncs, 43 ferides, però la majoria són superficials. La determinant en la mort és la que afecta la superfície cardíaca.
De les lesions cutànies dels braços i de les ferides i excoriacions puntiformes en el tòrax i l’abdomen s’infereix que l’Encarna es va defensar amb bravesa de l’atac, i que va ser després d’aquest forcejament quan l’homicida va assestar la punyalada al coll. I s’infereix també que ella estava tombada boca amunt durant l’agressió. Ja estava morta quan l’assassí va provocar l’incendi.
Dotació dels mossos a l’avinguda de la Lacetània minuts després de la troballa del cos / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Un grup de la Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra es va encarregar de les indagacions. Es va centrar primer en l’entorn de la víctima, com és de rebut, i més en un cas com aquest: havia estat assassinada en el seu domicili una dona gran, de família normal, mare, àvia. La porta d’entrada al pis no estava forçada i l’Encarna vestia camisa de dormir. Els indicis apuntaven al fet que la dona coneixia l’homicida, que va deixar entrar a casa la persona que després li va llevar la vida i que després va encendre un foc a l’habitació on jeia el cos exsangüe de l’Encarna i que després, es creu, va entrar a la cuina i va agafar un got. La hipòtesi del robatori va quedar descartada, tot i que a l’habitatge faltaven un moneder, una memòria d’una càmera fotogràfica i una targeta bancària que ningú va usar.
Un sospitós
El jutjat d’instrucció número 2 va declarar secretes les actuacions. Un sospitós va ser imputat. Els Mossos van saber d’ell pels primers interrogatoris a testimonis, parents, veïns i coneguts de l’Encarna: es tractava d’un amic de la víctima que suposadament volia iniciar una relació sentimental amb l’Encarna, però es topava una vegada i una altra amb la negativa de la dona. Es posava pesat. El jutjat va ordenar una companyia telefònica que aportés el llistat de trucades i missatges del mòbil del sospitós, així com el llistat de repetidors de telefonia on havia quedat inscrit el seu número. La investigació va concloure que l’imputat tenia coartada aquell dia. Sobre les indagacions, que no es presumien tan farragoses al principi, va anar caient una palada d’ombra.
Es van extreure vestigis d’un got de vidre de la cuina i del llum d’una tauleta de nit per buscar perfils d’ADN. Es va analitzar un ganivet de cuina, un tros del matalàs cremat, el cobrellit blanc amb flors verdes i vermelles, i una arracada de l’Encarna trobada a terra. Es va investigar la relació de pacients de diversos hospitals per si algú va ser atès de ferides el 21 de juny o en els dies posteriors, es va prorrogar el secret d’actuacions una desena de vegades, es van aportar informes lofoscòpics d’empremtes (en el got) que no es van poder identificar, es va parlar amb testimonis que van assegurar haver vist l’Encarna en un supermercat pròxim a casa seva a les 17 hores del dia del crim. Minuts després, l’Encarna era assassinada a casa seva.
El misteri de la venedora
Els Mossos van obrir una línia d’investigació, també infructuosa, en saber que aquella tarda, cap a les 15.45, una dona havia visitat diversos domicilis del bloc oferint cobrellits. Era una dona baixeta, d’uns 40 anys, amb cabell curt i cua petita.
La mare de qualsevol
Encarna tenia 76 anys quan la van matar
El temps no ho cura tot. Almenys, no sempre estronca ferides com aquesta. “Adorm unes coses, però en desperta d’altres”, diu la família de l’Encarna. Demana justícia, prega col·laboració per poder reobrir un cas que “sona a pel·lícula”, com diverses persones han comentat als parents de la dona assassinada aquell 21 de juny. “La teva mare ha tingut un accident. No et podem dir què ha passat, has de venir”, va dir un mosso durant la trucada a una de les filles de la víctima quan es va identificar el cos. La mort d’una mare ja fractura l’ànim, però una mort així, violenta, inversemblant, encara més. Ningú va veure res? Ningú va sentir res aquell dia? Nascuda l’any 1937 a Canjáyar (Almeria), l’Encarna era molt activa. Mare de tres fills, àvia de sis nets, va enviudar el 2011. L’entrada en un grup de teràpia de dol la va ajudar a continuar endavant. Era molt independent, participava en espectacles en un casal d’avis i en activitats a Creu Roja. “Podria haver estat la mare de qualsevol”, diu la família.
