[Ander Zurimendi]
Un Sant Jordi de l’amor també té un altre revers: El del mal amor. L’amor tòxic. El masclista. El que no volem. I la cultura és, justament, l’àmbit de la vida que més narracions sobre el romanticisme ha generat. El cinema, la literatura… i la música! De fet, quasi totes les cançons parlen d’amor.
Avui parem la mirada en el retrovisor del nostre cotxe emocional. I ens fixem en aquelles cançons que hem cantat tota la nostra adolescència i joventut… Però que tenen unes lletres inasumibles avui en dia. Uns missatges que ens escandalitzen. Mi dulce niña Carolina, no tiene edad para hacer el amor. Pues no te la vulguis follar, ostres!
I mira que les cantàvem a ple pulmó. A bars, a revetlles, a verbenes. Però que coi cantàvem?, ens demanem avui. Exemple. Elegies a l’amor tòxic, amb expressions que avui no considerem pas romàntiques, sinó masclistes. Probablement, per dos motius. En primer lloc, la reflexió de l’adultesa et permet comprendre les coses més enllà de la impulsivitat de l’adolescència.
En segon lloc, perquè l’esclat feminista i del 8M dels darrers sis anys (com a cirereta d’un canvi paulatí en les darreres decades) ha fet que ara tinguem unes ulleres lila amb les que mirem las societat. Dit d’una altra manera: La lletra d’una cançó pot ser filla del seu temps, però que vist des de la perspectiva d’avui en dia no sigui acceptable.
I ara què en fem, d’aquestes cançons? Les censurem públicament? Les deixem de cantar, però no en fem pas guerra? Les contextualitzem? Vet aquí una Playlist d’amor masclista.
I els grups de música afectats, que en diuen?
N’hi ha de tot tipus, de casos. Quimi Portet, per exemple, demanat per si les seves lletres havien envellit bé, confessava que n’hi ha amb les que no se sent confortable “perquè la lletra està desfasada o perquè la canta ara un maduret com ell. “Així que canto les que han passat el cribratge i em fan sentir a gust, accepten bé el temps”. El cantautor Ismael Serrano ha explicat moltes vegades que la seva Tierna historia… pretenia ser una befa del dirigent del PP Álvarez-Cascos, però que bona part del públic la va entendre com una normalització de l’abús adult. Per tant, assegura que ja no la canta, per si de cas. En el cas contrari, M-Clan segueix defensat que el seu tema Carolina no avala l’abús de joves menors d’edat.
