Tot estava dedicat als policies, però també a les seves famílies, a les persones que despenjaven el telèfon de matinada i escoltaven una veu amiga que intentava infondre ànims per preparar el cos: “No et preocupis, està bé, però…”. Aquest “però” que anunciava tempestes. Potser el policia estava ferit, o consolava una víctima. Amb un aplaudiment a les famílies ha acabat l’acte d’homenatge als policies municipals de Terrassa jubilats en els últims anys. Era un deute pendent, un reconeixement postergat durant molts anys. Avui dijous al migdia, 58 agents, de 90 anys el més gran, la majoria recentment retirats, han rebut una placa d’homenatge i un carnet que acredita la seva condició de policia jubilat, perquè el cos local vol que el nexe no es trenqui amb la jubilació.
Allà era el caporal José Martín, nonagenari, i allà era Andrés Muñoz, de 87 anys, al costat del seu fill Ramón, policia en l’actualitat. Andrés va poder aconseguir un uniforme per lluir-lo avui a l’Auditori Municipal, per recollir la seva placa, per departir amb uns i amb uns altres vestit de blau, com es va vestir per primera vegada al gener de 1973, quan va entrar en el cos. Poc després dirigia el trànsit al Doré, i recorria la Rambla d’Ègara de dalt i a baix, i a vegades ni reparava en el parèntesi per berenar. Uniformat de blau sortia de casa, com tots en aquell temps.
Allà eren Joan, Jesús, Modesto, Andrés, Paqui, fins a 58 agents i comandaments. Hi era Antonio Pérez, que ha agafat el micròfon per parlar en nom de tots ells, per recordar aquelles promocions dels anys 1980, integrades per bona part dels quals ara marxen del cos. Aquelles primeres dones en la plantilla, aquests 40 anys (o més) transcorreguts, durant els quals els ara jubilats es van convertir en la columna vertebral d’una policia esdevinguda referent en molts àmbits a Catalunya.
L’alcalde, Jordi Ballart, durant el seu discurs / RAFEL CASANOVA-BCF
Va ser la policia que empassava pols i escometia fred aclaparador i calor asfixiant al Doré quan les obres de soterrament del tren, la policia dels Jocs del 92 i la dels conflictes en Ca n’Anglada el 1999, la que va trasmudar el seu rostre col·lectiu amb l’atemptat terrorista de desembre del 2000, la que va suportar aquell ínterim amb el Cuerpo Nacional de Policía en retirada en matèria de seguretat ciutadana i els Mossos d’Esquadra encara per arribar. “Malgrat les mancances, vam donar resposta amb professionalitat”, ha subratllat l’Antonio, membre jubilat de la policia que cada dia lluitava “perquè la nit no fos el territori d’un mal somni”.
Aquells que no hi són
Allò ho van fer l’Antonio i els altres, i els que ja no hi són, els més aplaudits avui: Jorge, Paco, Rafa, Pedro… “Els fonaments els van posar aquells que ens van precedir”, ha dit el portaveu dels agents abans d’afirmar que els jubilats fan un pas al costat “amb la consciència del deure complert i de saber que Terrassa està en bones mans”. I després, una foto de gran família. I abans, al principi, les abraçades de retrobaments. Jordi González ha dirigit l’esdeveniment, el “merescut homenatge” als companys “que van dedicar la seva vida a la professió”, que van donar el 150% en moments molt díficils, i no tan llunyans, que es van presentar voluntaris en circumstàncies especials sense que els importés “si portaven un torn o dos treballant”.
Quanta història viva surava a l’Auditori, com s’ha pogut veure en un emotiu vídeo i com ha indicat Antoni Flores, intendent major, en un reconeixement que és “un acte de justícia” que arriba tard, ajornat per diverses raons, i que tindrà continuïtat. La intenció és repetir-lo, com la intenció de la policia és que els seus jubilats continuïn el vincle amb el cos, ja es veurà com.
“Gràcies per la dedicació plena i el compromís”, ha dit l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart en referir-se a homes i dones que han estat “testimonis i protagonistes” de la Terrassa de les últimes dècades.
