La ciutat compta amb una àmplia llista d’edificis residencials d’enorme valor històric, arquitectònic i artístic. Són en la seva majoria cases senyorials que daten de finals del segle XIX i principis del XX, que foren concebudes per aquest ús i avui dia encara es manté. Hi ha d’altres que han canviat d’activitat.
Aquest és el cas de la Casa Galí (carrer de Sant Pere, 36) que es va construir com a residència fa més d’un segle i s’hi va instal·lar una escola, Cultura Pràctica. Des de fa quatre anys és Creixen i forma part de la xarxa educativa de tres cooperatives. Entre aquestes Abacus, una de les que compta amb més renom i popularitat.amb més renom i popularitat.
L’edifici del carrer Sant Pere no ha envellit, però, està clar, que els nous propietaris han hagut d’anar adaptant els espais de l’antiga casa burgesa pel nou ús educatiu que, a més, demana sempre estar al dia en pedagogia i recursos. En aquest sentit, Creixen acaba de donar visibilitat a una reforma de tots els seus espais molt importants, entre que destaca el vestíbul perquè és el lloc que conté elements patrimonials de valor i perquè, a partir d’ara, formarà part de les rutes modernistes i serà visitable per a la ciutadania.
El nou “hall” de l’escola Creixen -Casa Galí s’ha convertit en un espai molt més generós i amable perquè s’ha retirat les portes d’accés a l’espai educatiu. Una d’elles, la de fusta de pi emplomada en vitralls de colors, llueix ara unes passes més enllà com l’element central del nou espai expositiu d’aire modernista que s’acompanya de plafons sobre la història de l’immoble, dels elements preservats i de les tècniques d’arts aplicades de l’època.
Paviment al “hall” de l’escola, obra d’Antoni Gaudí /Nebridi Aróztegui
Obres destacades
Les obres han comprès també la neteja acurada del paviment amb rajoles de forma hexagonal que fou dissenyat per Antoni Gaudí cap a l’any 1904 i fabricat a la Casa Escofet de Barcelona. Es tracta d’unes rajoles amb dibuix de relleu que presenten un terç d’una estrella de mar, un terç d’ammonit i un terç d’algues. Aquest paviment va ser dissenyat originalment per l’edifici la Pedrera de Barcelona.
Un fragment de l’arrambador de ceràmica dissenyat per Lluís Muncunill /Nebridi Aróztegui
Així mateix, s’ha embellit l’arrambador de ceràmica blanca, també de figura hexagonal que és original de l’arquitecte Lluís Muncunill. Aquesta ceràmica sobre la paret agafa una forma geomètrica, irregular, amb un motiu similar a una teranyina.
Els treballs també s’han estès a tots els elements de fusteria de marcs i portes, llums antics i a l’escala principal d’accès a les plantes superiors. En aquest mirar i observar per realçar la decoració més singular s’ha posat al descobert, al costat de l’escala, una paret amb vidres decorats amb motius florals que tot fa pensar que potser havia servit de separador d’estances.
Des de Creixen valores positivament la reforma que s’ha fet cuidant el detall. José Ramon Bertolín, coordinador pedagògic del grup Creixen, i Maite Márquez, directora de Creixen Terrassa, consideren que “el resultat és molt positiu en tant que hem aconseguit el doble objectiu. Per una banda, preservar el patrimoni i despertar el seu interès per la comunitat educativa i la ciutadania en general. I, d’altra, que aquesta obra sobre el patrimoni formés formes part de tot de tota la rehabilitació amb fins pedagògics”.
En aquest sentit, els responsables han explicat que en el primer i segon pis s’han suprimit envans de manera que les aules són més funcionals i podem ampliar o reduir espai segons les necessitats. Això ha fet també que tinguessin més obertura i més llum. També s’ha reformat l’espai del laboratori i s’ha obtingut una aula polivalent.
El projecte també ha sortit a l’exterior amb millores dels patis d’infantil i primària, i dels accessos pel carrer de Cardaire destinats a l’alumnat d’aquestes etapes. Totes aquestes obres han permès actualitzar els sistemes de connexió dels serveis essencials i, per descomptat, tot el que fa referència a la connectivitat digital.
Creixen, amb més de 500 alumnes i 60 docents, treballa en diversos projectes singulars transversals. Entre aquests cal citar el de competència comunicativa i el de músicomatemàtiques. Cal afegir que el fet d’estar sota el paraigua de Creixen Educació fa que es puguin compartir moltes experiències amb els altres centres.
Casa Maria Armengol (Sant Pere / La Palla)
Aquesta casa senyorial, obra de Lluís Muncunill, data de 1914. De l’edifici en destaca la seva forma arrodonida, així com la balconada de ferro i les finestres d’estructura diferent del primer i segon pis.
Casa Barata (Sant Pere, 32-34)
Des del carrer de Gaudí, es pot apreciar la bellesa d’aquesta façana de l’edifici de Muncunil que recrea motius vegetals sobre un fons estucat de color i un fris de rams de flors sota la cornisa.
Hotel Peninsular (Sant Pere, 52)
És també un edifici de Muncunill de 1903. Un dels elements arquitectònics més rellevants són els balcons amb barana de ferro sostinguts per mènsules i cantells arrodonits.
Magatzem Torres (Sant Pere, 61-65)
Conegut com a Cal Sastre d’Olesa, és un edifici de l’arquitecte Melcior Viñals que data de 1914. Destaca de la seva façana la sanefa de trencadís i la gran balconada del primer pis.
