El segon any de la Covid tanca amb una clara recuperació dels indicadors demogràfics a la ciutat de Terrassa. 2021 s’acomiada amb un canvi de tendència que caldrà veure si es confirma aquest 2022. De moment, les dades del padró a 1 de gener de 2022 revelen que la ciutat torna a guanyar població gràcies a l’increment, discret, de la natalitat, però sobretot a un saldo migratori positiu. L’any passat van tornar a néixer més infants a la ciutat i van arribar 1.863 persones més de les que van marxar.
Les dades facilitades pel Servei de Sistemes d’informació Territorial i Població de l’Ajuntament de Terrassa són provisionals, a l’espera que es tanquin tots els moviments de 2021, el març de 2022. La tendència a la millora, però, ja és clara a la majoria dels indicadors demogràfics.
El 2021, la ciutat va guanyar població per l’arribada de persones i no pel creixement natural
Terrassa va tancar 2021 amb 224.387 habitants, la dada més alta de la seva història. El padró va a tornar a créixer, concretament en 276 habitants.
“Terrassa ha tingut una capacitat històrica de creixement –comenta Isaac Albert, tinent d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert–, que sovint s’ha produït a onades, com al període 2015-2020, en què van arribar a la ciutat 10 mil persones en cinc anys. Superat el primer any de la pandèmia, tornem a créixer, un canvi de tendència que és important i que haurem d’estar atents a si es consolida els anys vinents”.
Pel que fa al creixement natural de la població, continua en valors negatius, amb més defuncions que naixements. Entre gener i novembre de 2021 (les dades de desembre no estan cimptabilitzades) van néixer a Terrassa 1.795 nens i nenes, 72 criatures més que el 2020. El primer any de la pandèmia els naixements van caure en picat, amb 1.723, 258 nadons menys que en 2019.
El 2021 les dades repunten tímidament i marquen un creixement de 72 criatures. La rellevància de la dada està en el canvi de tendència, donat el context sanitari i social, clarament advers.
276 habitants va sumar el padró la ciutat l’any 2021. La xifra supera 2020, però està lluny d’anys anteriors
Els embarassos que es van descartar o postergar durant els primers mesos de la pandèmia s’haurien de veure reflectits en un descens de la natalitat el 2021. L’estadística, però, millora moderadament amb uns naixements que van tornar a créixer l’any passat. Poc, només 72 nadons, així i tot aquest és el primer augment de la natalitat registrat a Terrassa en més d’una dècada.
Les defuncions baixen, tot i que continuen reflectint l’impacte de la pandèmia de la Covid. A Terrassa van morir 1.856 persones l’any 2021 (en aquest indicador falten també les dades de desembre de 2021). Van ser 171 defuncions menys que el primer any de la Covid, tanmateix la dada continua sent més alta que els exercicis previs a la pandèmia, quan morien a Terrassa una mitjana de 1700 persones cada any.
9.528 persones van arribar a Terrassa l’any passat i 7.665 van deixar la ciutat. El saldo migratori és de 1.863 ciutadans
La ciutat recupera el 2021 dinàmiques demogràfiques prepandèmiques. Terrassa creix bàsicament perquè rep població procedent d’altres municipis o bé de l’estranger, una realitat que apunta tendència a la ciutat. El creixement natural no té una repercussió important en aquest fenomen, donat el saldo negatiu dels naixements i les defuncions.
Pel que fa al saldo migratori, torna a ser clarament positiu a la ciutat. El 2021 van arribar a Terrassa 9.528 persones i van marxar 7.665 (dades de gener a novembre). Tant les arribades com les sortides van tornar a créixer el 2021, després d’un exercici, el 2020, marcat pels confinaments.
L’any passat van arribar a Terrassa 1.833 persones més que l’any anterior i van emigrar mil més. La mobilitat demogràfica s’ha reactivat durant 2021, any en què el saldo migratori provisional es va saldar amb 1.863 persones més a la ciutat.
Encara no hi ha dades de l’origen i el destí dels fluxos migratoris, però convé recordar que les darreres dècades el volum de persones que arriben a Terrassa procedents d’altres municipis catalans duplica i fins i tot triplica als procedents de l’estranger.
Els canvis de domicili i les “altres” segones residències
El padró d’habitants comença a reflectir un fenomen que ja es donava a la ciutat de manera més anecdòtica i que caldrà observar amb deteniment els mesos i anys vinents. Es tracta dels moviments per canvis de domicili i per emigracions.
Cada any canvien de domicili a la ciutat oficialment entre 12 i 13 mil persones. L’any 2020, tot i l’excepcionalitat de la pandèmia, 10 mil persones van canviar d’habitatge i el 2021 la xifra va reputar fins als 13.283. Fa set anys, el 2015, els canvis de domicili van superar els 15 mil.
La dada de les persones que abandonen la ciutat va batre rècord l’any passat, amb 7.665 emigracions. La xifra es pot veure alterada a l’alça pels expedients acumulats de l’any anterior i tramitats el 2021.
També poden reflectir, apunta Isaac Albert, “el fenomen de persones que s’empadronen a altres municipis i a segones residències a la platja o la muntanya, a la recerca d’altres entorns arran de la pandèmia o cercant una millor qualitat de vida”.
Els propietaris mantenen la casa a Terrassa i el fenomen estaria transformant els habitatges a la ciutat en segones residències “de facto”.
Catalunya arribarà als 8,4 milions el 2040
La població de Catalunya continuarà creixent a curt i mitjà termini i se situaria en 7,9 milions el 2025 i 8,4 milions el 2040, segons l’escenari mitjà de les Projeccions de població de l’Idescat. Del 2021 al 2025 la població creixeria en gairebé 180.000 persones, per efecte de la migració, ja que el creixement natural (naixements menys defuncions) serà negatiu. A llarg termini, la població de Catalunya creixerà moderadament, i el 2070 se situaria en 8,7 milions d’habitants. Segons l’escenari mitjà de les projeccions de població, l’impacte de la Covid-19 en la mortalitat, la fecunditat i les migracions es concentrarà només als anys 2020 i 2021.
Un futur de grans creixements demogràfics
L’Institut Nacional d’Estadística (INE), en la seva projecció demográfica per al període 2020-2070, estima que Espanya guanyarà gairebé un milió d’habitants en els 15 pròxims anys i més de tres milions fins a 2070 si es mantinguessin les tendències demogràfiques actuals. L’envelliment de la població serà un factor determinant a la societat del futur, amb l’arribada a la jubilació de les genercions del “baby boom”, els nascuts la dècada dels 60. La població de 65 i més anys suposaria el 26,5% del total l’any 2035. Comunitat de Madrid i Catalunya registrarien els majors creixements de població, estima l’INE, mentre que Castella i Lleó i Galícia presentarien els majors descensos.
