Terrassa

Mor Jordi Labòria, figura clau en la història de Terrassa

Labòria ha mort aquest matí després de patir una llarga i cruel malaltia, que el va fer renunciar al càrrec de president del Consorci Sanitari de Terrassa

Jordi Labòria / Nebridi Aróztegui

El matí d’aquest dissabte 11 de desembre ha mort Jordi Labòria, als 78 anys, d’una llarga malaltia. Labòria ha estat una figura trascendental a la nostra ciutat, peça clau en la democratització de Terrassa. Va tenir una gran incidència política a Terrassa, a més de social i humanitària, i era conegut per la seva capacitat de debat i diàleg.

Psicòleg de formació, havia dedicat més de 30 anys a la gestió pública a l’Ajuntament de Terrassa, com a membre dels governs socialistes, i a la Diputació de Barcelona, com a diputat i com a vicepresident. Al 2015 i després de 41 anys va deixar les files del Partit dels Socialistes de Catalunya i va impulsar el pacte pel dret a decidir a Terrassa. Labòria va tenir el pare a la presó per “rojo y separatista”, va sortir d’un seminari als 20 anys, va militar al Front Nacional a la clandestinitat i va impulsar Reagrupament Socialista.

L’1 de juliol de 2020, la consellera de Salut, Alba Vergés, va anunciar que nomenaria el terrassenc Jordi Labòria, polític reconegut a la ciutat de Terrassa, com a nou president del Consell de Govern del Consorci Sanitari de Terrassa (CST). Labòria havia estat escollit, de mutu acord, pel Departament de Salut i l’Ajuntament de Terrassa.

Des de llavors, Labòria va treballar per apropar l’hospital a la ciutadania, però al juny d’aquest any va renunciar al càrrec de president a causa de la malaltia. “Un agraïment infinit per la seva dedicació i compromís amb el càrrec que exercia des de fa un any”, va escriure l’alcalde Jordi Ballart.

Per la seva època com a regidor de Cultura, durant el mandat de Manuel Royes, va ser nomenat el primer Capgròs de l’Any el 1982, encetant així una tradició que s’ha mantingut fins a l’actualitat. És una de les persones que més va contribuir a la recuperació de la cultura popular i tradicional egarenca.

To Top