L’informe de l’Oficina Europea de Patents (OEP) fet públic recentment destaca que les institucions acadèmiques continuen fent una contribució significativa a les sol·licituds de patents europees. La Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) és la primera universitat a l’Estat, amb 15 patents sol·licitades el 2020, i se situa en sisena posició d’aquest rànquing, per darrere del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), amb 72 sol·licituds; Amadeus (60 sol·licituds de patent), Esteve Pharmaceuticals (17), la Fundació Tecnalia Research & Innovation (17) i Telefónica (17). L’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) –institut universitari de recerca adscrit a la UPC–, per la seva banda, ha presentat 11 sol·licituds de patents i se situa al novè lloc en aquest rànquing.
En el decurs de l’any 2020, la UPC ha incrementat la sol·licituds de patents respecte l’any anterior, amb la sol·licitud de 38 títols de propietat industrial (l’any 2019 se’n van sol·licitar 23): 7 patents de prioritat espanyola, 18 patents prioritàries europees, 8 d’internacionals i 5 models d’utilitat espanyols. També s’han signat 11 acords de cotitularitat de patent i 11 acords de llicències a tercers i a spin-off participades.
Catalunya, la regió de l’Estat que més patenta
Catalunya lidera el rànquing regional amb 559 sol·licituds de patents en total, la qual cosa representa un 31,2% (enfront del 34,2%) del conjunt de sol·licituds de patent espanyoles presentades a l’OEP el 2020. A Catalunya li segueixen la Comunitat de Madrid (21,1%) i el País Basc (quota del 11,9%, enfront del 10,3%).En el rànquing de ciutats, Barcelona lidera la llista, amb 496 sol·licituds de patent, per davant de Madrid (378 sol·licituds).
Innovació UPC
La tecnologia que desenvolupa la UPC com a fruit de l’activitat de recerca abasta un ampli ventall d’àmbits, tots ells vinculats a àrees emergents i amb aplicacions en els camps de les TIC, l’electrònica, la salut, l’energia i la sostenibilitat, la química, la construcció, l’automoció, les tecnologies industrials, el transport i la logística, i les tecnologies agroalimentàries, entre d’altres.
La UPC a Terrassa, exemple de creació de patents
Els investigadors i investigadores que treballen a Terrassa estan entre els que mes innovació generen. Un exemple és Tzanko Tzanov, codirector del grup de Biologia Molecular e Industrial (GBMI). que han patentat tres de les innovacions desenvolupadesen el marc de la seva activitat de recerca:
Adhesiu biodegradable per a materials d’aïllament i d’insonorització en la construcció: es tracta d’un adhesiu biodegradable capaç d’unir diferents materials d’origen natural o sintètic. L’adhesiu està fabricat a partir de restes de lignina, un rebuig rarament aprofitat de la indústria paperera i de les biorefineries. Així, es dona un nou ús a un material de rebuig per fabricar un adhesiu sostenible que, a més, no conté dissolvents orgànics, habituals en aquest tipus de productes. Una de les principals aplicacions de l’adhesiu és en el sector de la construcció, on es fa servir per produir materials d’aïllament i d’insonorització.
Hidrogel antibacterià per curar ferides cròniques: aquest hidrogel d’ús tòpic que actua in situ gràcies a la interacció entre l’àcid hialurònic i les nanopartícules híbrides de plata/lignina (biopolímer d’origen vegetal), ha demostrat un potent efecte antimicrobià i antioxidant que afavoreix la curació de les ferides. A més, el material desenvolupat pot controlar l’activitat de diferents enzims que provoquen la cronicitat d’aquestes lesions cutànies, regulant la seva homeòstasi i promovent la seva curació.
Dispositiu microfluídic de paper per a la detecció ràpida d’infecció bacteriana en ferides: aquesta tecnologia protegida per patent en cotitularitat amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) consisteix en un dispositiu d’un sol ús de paper que indica amb un simple canvi de color la presència d’infecció bacteriana, utilitzant una mostra d’exsudat de ferides. Mentre que l’anàlisi de l’exsudat al laboratori pot tardar dies, aquest dispositiu permet comprovar en pocs minuts la presència d’infecció i actuar ràpidament per aturar-la, en cas que el resultat del test sigui positiu.
Un altre exemple és la investigadora Meritxell Vilaseca, del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6). Vilaseca ha patentat un Sistema intel·ligent per a la gestió integrada de plagues a través de la fotònica, en col.laboració amb l’empresa Comercial Química Massó SA, que permet fer el seguiment geolocalitzat de l’evolució de plagues que afecten la producció hortofructícola, de manera que se’n millora el control integrat. Aquesta tecnologia està basada en eines fotòniques i en el processament de dades automatitzat i permet recollir les dades de població de les plagues arreu del territori. Amb això, es proporciona informació clara i en temps real a l’agricultor sobre les accions que ha de dur a terme per controlar les plagues i minimitzar-ne l’impacte.
Aquest nou sistema millora la presa de decisions i fa possible implementar estratègies més respectuoses amb el medi ambient, ja que permet optimitzar la dosi necessària de productes plaguicides, així com el moment i el lloc de la seva aplicació. A més, potencia l’ús de productes no químics (control biològic i biotecnològic) alternatius, com estableixen les noves normatives de la Unió Europea.
Més patents de la UPC registrades recentment:
Biomaterial per al tractament del càncer d’ossos: el biomaterial que ha desenvolupat la investigadora Cristina Canal, responsable del Laboratori de Plasmes per Aplicacions Biomèdiques del grup de Biomaterials Biomecànica i Enginyeria de Teixits (BBT), és un material compòsit que conté espècies reactives generades mitjançant plasma de baixa temperatura a pressió atmosfèrica. Aquesta tecnologia permet eliminar cèl·lules canceroses de manera selectiva i el material és reabsorbit pel cos, permetent la regeneració òssia.
Els plasmes de baixa temperatura interaccionen amb les cèl·lules eucariotes a través de procediments bioquímics complexos sense perjudicar els teixits circumdants.
Cristina Canal, investigadora del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB), ha desenvolupat la recerca que ha donat fruit a la patent mitjançant un ajut Starting Grant de l’European Research Council.
Sistema intel·ligent per a la gestió integrada de plagues a través de la fotònica: La tecnologia desenvolupada per la investigadora Meritxell Vilaseca, del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6), en col·laboració amb
Software per obtenir i dimensionar eficientment la potència dels convertidors elèctrics: la tecnologia desenvolupada pels investigadors Oriol Gomis, Marc Cheah, Eduard Prieto i l’estudiant de doctorat Jie Song, del Centre d’Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA), consisteix en un software per obtenir un model equivalent de la xarxa elèctrica que permet dimensionar de manera precisa els elements de protecció considerant l’impacte dels convertidors de potència. La idea de la patent va sorgir de la constatació, per part de l’equip d’investigadors, que la incorporació de les energies renovables i d’elements d’electrònica de potència ha fet augmentar la complexitat de l’operació de la xarxa elèctrica. I és que avui dia se segueixen una sèrie d’estàndards per tal que els clients (una empresa, per exemple) estableixin elements de protecció en cas que hi hagi una fallada en el subministrament elèctric.
La patent desenvolupada pels investigadors, i que ha estat validada amb diferents models de simulació, ofereix una alternativa a aquest sistema tradicional de fer els càlculs, oferint una informació més acurada i que té en compte els elements d’electrònica de potència.
Sistema per ajustar la dosi d’oxigen en pacients amb insuficiència respiratòria: l’investigador Xavier Masip, responsable del Centre de Recerca d’Arquitectures Avançades de Xarxes (CRAAX) de la UPC, i investigadors de l’Hospital Clínic de Barcelona, ha patentat una metodologia d’algorísmia que permet predir i ajustar la dosi d’oxigen que requereixen els pacients amb insuficiència respiratòria que porten concentradors d’oxigen, equips de ventilació mecànica portables. La innovació d’aquest sistema rau en la capacitat de predicció de la tecnologia per fer un ajustament dinàmic de la quantitat d’oxigen en cada moment, ja que els equips que es fan servir actualment subministren la mateixa quantitat d’oxigen de forma constant. Amb aquesta millora, el pacient no té sensació d’ofegament, ja que en cada moment rep la dosi adequada. Tot i que els equips de respiració assistida dels hospitals funcionen de manera similar, és la primera vegada que s’aconsegueix aplicar aquest tipus de tecnologia en els equips portables.
